İsmet İnönü: diferència entre les revisions

 

== Infantesa i família ==

 

En total eren cinc germans i germanes. El seu pare, [[Reşit Efendi]] (pronunciat Reixit), era un funcionari nascut a [[Malatya]] però originari de [[Bidlis]]. Formava part d'un clan [[kurd]] anomenat Kürümoglu. La seva mare, [[Cevriye Temelli Hanim]] (pronunciat Jevrié), procedia d'una família originària de Razgrad a la regió de Deliorman (avui a [[Bulgària]]), immigrada a [[Istanbul]] en el moment de l'èxode de les poblacions turques dels Balcans com a resposta a la derrota otomana de 1878 davant de l'exèrcit rus. És a [[Istanbul]] que Reşit i Cevriye es troben i uneixen les seves vides. Però en base als canvis de lloc, la família es va desplaçar quasi sense parar a través del país, com tots els funcionaris d'Estat sota el regnat d'[[Abdul Hamid II]].

 

== La Guerra d'Independència ==

Després de la derrota de l'exèrcit otomà al final de la [[Primera Guerra Mundial]] el 1918, va participar en el moviment independentista, el cap del qual era [[Kemal Atatürk|Atatürk]]. Fugint d'[[Istanbul]], llavors sota ocupació dels [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Aliats]], es reuní amb el bàndol nacionalista a [[Ankara]] a partir del 1919. Va esdevenir membre de la [[Gran Assemblea Nacional de Turquia]] i va participar activament en els combats durant la [[Guerra d'Independència Turca]] (1919-1922) en el front de l'oest. Va ser conegut sobretot per les [[batalles d'Inönü]] de gener i març de 1921 enfront dels [[Grècia|grecs]]. Lentament, va esdevenir el braç dret i home de confiança d'Atatürk, i esdevingué [[Ministre d'Afers Exteriors (Turquia)|Ministre d'Afers Exteriors]] de 1922 a 1924.

 

== Primer Ministre (1923-1924; 1925-1937) ==

Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)|derrota definitiva de l'exèrcit grec]] el [[22 de setembre]] de [[1922]], va dirigir la delegació turca en les negociacions del [[Tractat de Lausana]] el 1923, que va tancar la Primera Guerra mundial per a [[Turquia]]. Va formar el primer govern de la República de [[Turquia]] el 30 d'octubre del 1923, però va dimitir el 8 de novembre de 1924. Va tornar a ser Primer Ministre el 3 de març de 1925, en resposta a la dimissió del Primer Ministre Fethi Okyar, incapaç d'administrar la revolta islamista i nacionalista kurda de [[Şeyh Said]] que va destrossar les regions sud-est del país. Després d'haver calmat la situació, va jugar un paper important per forjar una política econòmica estatista. Va consagrar un esforç considerable a construir ferrocarrils que cobrissin tot el país. Va voler, sobretot, reforçar la burocràcia i la centralització del país.

 

 

== President de la República (1938-1950) ==

La seva travessia del desert no durà ni un any, ja que en resposta a la mort d'Atatürk el [[10 de novembre]] de [[1938]], va ser escollit per unanimitat per la [[Gran Assemblea Nacional de Turquia]] com a segon [[President de Turquia|President de la República de Turquia]], l'[[11 de novembre]] de [[1938]]. Va esdevenir també cap del partit CHP, llavors partit únic.

 

 

== Cap de l'oposició (1950-1960) ==

Després de les eleccions legislatives del [[14 de maig]] de [[1950]], va acceptar la derrota electoral del CHP i va abandonar el seu càrrec sense problema, deixant la seu presidencial a [[Celâl Bayar]], cap del Partit Demòcrata. En tant que cap del [[Partit Republicà del Poble|CHP]], va assumir la funció de líder de l'oposició durant els [[dècada de 1950|anys 1950]].

 

La seva filla [[Özden İnönü]] (nascuda el 1930) es va casar el periodista vedette [[Metin Toker]] (1924-2002). Llur filla, [[Gülsün Bilgehan]] (nascuda el 1957), és una política.

 

 

== Enllaços externs ==