Historicisme arquitectònic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Houses.of.parliament.overall.arp.jpg|250px|thumb|[[Palau de Westminster|Parlament britànic]], exemple d'obra [[neogòtic]]a
L''''historicisme''' en arquitectura fou un moviment desenvolupat al [[segle XIX]] que pretenia recuperar l'[[arquitectura]] de temps passats. Es tractava d'imitar estils arquitectònics d'altres èpoques incorporant algunes característiques culturals d'aquell segle, mentre que l'arquitectura eclèctica es dedicava a barrejar estils per
Podem destacar-ne diversos corrents com el [[arquitectura neobizantina|neobizantí]], neoàrab, [[neobarroc]], encara que el que més èxit tingué fou el [[neogòtic]], que es basava, com indica el seu nom, en un nou [[Arquitectura gòtica|gòtic]] ressuscitat. Entre les edificacions realitzades segons aquest estil destaca el [[Palau de Westminster|Parlament
Els arquitectes catalans del modernisme van emprar elements historicistes neogòtics en les seves obres. [[Antoni Gaudí]] en la casa Figueres o
== Història ==
El terme ''historicisme'' designa l'interès històric per les manifestacions artístiques del passat. Aquesta actitud va assolir el moment culminant durant el segle XIX, quan els artistes van buscar en el passat o en llocs remots, considerats exòtics, noves formes d'expressió artística. Les manifestacions concretes de l'historicisme en el camp arquitectònic van ser els diversos ''revivals'' del segle XIX: el ''greek revival'', el ''gothic revival'' o [[neogòtic]] i l'[[eclecticisme]].<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Historicismes i revivals |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=af8e110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>
A mesura que s'aprofundia en els estudis arqueològics i històrics, es descobrien noves possibilitats i es van rescatar altres estils del passat com el [[Arquitectura romànica|romànic]], el [[Arquitectura bizantina|bizantí]] o el [[Art mudèjar|mudèjar]]. El llenguatge oferia dues possibilitats: la recreació arqueològica, és a dir, la repetició fidel de les formes dels exemples antics, o la reinterpretació i l'ús més lliure de les formes, de vegades perquè no mantenien el model original i d'altres perquè s'acoblaven o barrejaven de forma anacrònica i donaven lloc a l'[[eclecticisme]]. En general,
A Europa, des del començament del segle XIX, es manifesta un fort desig de rescatar el passat medieval. Els motius d'aquesta actitud són múltiples: la revitalització religiosa, els sentiments nacionalistes que porten a una identificació amb el passat històric, però també la recerca d'un estil nou després de l'abandó del model clàssic.<ref name="gencat1307"/>
== A Europa ==
El ressorgiment de l'arquitectura gòtica va marcar profundament el segle XIX. A França, [[Eugéne Viollet-le-Duc]] (1814-1879) va establir les bases del moviment neogòtic i va definir l'arquitectura medieval com un model de lògica constructiva i com a exemple d'art col·lectiu. Des d'Anglaterra, [[A.W. Pugin|A. W. Pugin]] i [[John Ruskin]] també van propugnar la necessitat d'un art carregat de valors espirituals.<ref name="gencat1307"/>
== A Catalunya ==
Línia 20:
=== Medievalisme ===
Fins al 1835, el medievalisme no va ser assumit plenament pels arquitectes catalans. La crema de convents durant la [[Desamortitzacions espanyoles|
[[Elies Rogent i Amat]] (Barcelona, 1821-1897) va ser el principal representant del medievalisme a Catalunya. Va estudiar
=== Neogòtic ===
El principal exponent del neogòtic a [[Catalunya]] va ser [[Joan Martorell i Montells]] (Barcelona, 1833-1906). Martorell pertany a la primera promoció de llicenciats de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Molt influït per les obres de Viollet-le-Duc, va desenvolupar un gòtic molt personal, que anava més enllà de l'aplicació mecànica de formes historicistes. Martorell va reunir un grup d'artistes i arquitectes (entre ells, [[Antoni Gaudí]] i [[Domènech i Montaner]]) que van treballar en els projectes de Comillas: el [[
L'[[església de les Saleses]] (1884) és la seva obra mestra a Barcelona, un edifici de maó vist i elements de ceràmica, amb una alta agulla que centra la façana principal. La varietat de materials i detalls decoratius provinents de llenguatges diversos li dóna un aire original, aliè a tot arqueologisme.<ref name="gencat1307"/>
El 1882, Martorell va presentar un projecte per a la nova façana de la [[
=== Eclecticisme ===
L'[[eclecticisme]] va caracteritzar l'arquitectura del XIX i reflecteix les incerteses estilístiques d'una època de canvis i la voluntat de produir un estil que expressés una nova era de la civilització occidental.<ref name="gencat1307"/>
L'eclecticisme va triomfar a Barcelona amb l'[[Exposició Universal de Barcelona (1888)|Exposició Internacional del 1888]]. [[Josep Fontserè i Mestre]] (1829-1897) es va encarregar de la urbanització del [[parc de la Ciutadella]]. Va projectar i va dirigir les obres de la [[Cascada del Parc de la Ciutadella|
L'[[Arc de Triomf de Barcelona|
== Vegeu també ==
{{commonscat}}
* [[Neobizantí]].
* [[Neoromànic]].
* [[Neogòtic]].
* [[Neomudèjar]].
* [[Neobarroc]].
* [[Neoclassicisme]].
== Referències ==
|