Revisió del 13:54, 22 maig 2016 modifica 83.38.149.5 (discussió) dos faltes d'ortografia Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 16:52, 22 maig 2016 modifica desfés Metralleta95 (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 17.301 edits ja estava bé Edició següent →
Línia 29: Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tant en prosa com en vers, a les acaballes del [[Segle XIX]] i les primeries del [[Segle XX]].<ref name="rutherford"/> L'escriptor [[Henry James]] va dir d'ell amb una frase que s'ha fet cèlebre: "Kipling em colpeix personalment com el màxim exponent del geni humà (que no només vol dir una fina intel·ligència) que mai he conegut."<ref name=rutherford/> Tanmateix, al final de la ~~seva~~seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de [[George Orwell]]) un "profeta de l'imperialisme britànic".<ref name=orwellonrk>{{ref-web\| cognom = Orwell\| nom = George\| data = [[2006-09-30]]\| url = http://www.george-orwell.org/Rudyard_Kipling/0.html\| títol = Essay on Kipling\| consulta = 2006-09-30}}</ref> Molts han vist prejudicis i militarisme en les ~~seves~~seues obres,<ref name="lewis">Lewis, Lisa. 1995. Introducció a l'edició de "Just So Stories" a Oxford World's Classics. Oxford University Press. pp.xv-xlii. ISBN 0-19-282276-4</ref><ref name="quigley">Quigley, Isabel. 1987. Introducció a l'edició de "The Complete Stalky & Co." a Oxford World's Classics. Oxford University Press. pp.xiii-xxviii. ISBN 0-19-281660-8</ref> i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de Segle XX.<ref name="said">Said, Edward. 1993. Culture and Imperialism. London: Chatto & Windus. Pàgina 196. ISBN 0-679-75054-1.</ref><ref name="sandison">Sandison, Alan. 1987. Introducció a l'edició de "Kim" a Oxford World's Classics. Oxford University Press. pp. xiii-xxx. ISBN 0-19-281674-8.</ref> D'acord amb el crític Douglas Kerr: "És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural està lluny d'haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l'experiència d'un imperi. Això, junt al creixent reconeixement de les seues extraordinàries dots com a narrador, fan d'ell un escriptor imprescindible."<ref name=kerr/> És considerat com un dels principals innovadors en l'art de la narració curta;<ref name="rutherford">Rutherford, Andrew. 1987. Prefaci General a l'Edició de "Puck of Pook's Hill and Rewards and Fairies," de Rudyard Kipling per Oxford World's Classics. Oxford University Press. ISBN 0-19-282575-5</ref> els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seua obra s'expressa amb un to narratiu lluminós i versàtil.<ref name="plainsintro">Rutherford, Andrew. 1987. Introducció a l'edició de "Plains Tales from the Hills," per Oxford World's Classics. Oxford University Press. ISBN 0-19-281652-7</ref><ref>James Joyce considerava [[Tolstoi]], [[Kipling]] i [[D'Annunzio]] com els "tres grans talents literaris del [[Segle XIX]]," i assenyalava que tots tres es van dedicar a objectius messiànics al final de la seua vida.</ref> Línia 59: "Els pares de Kipling es consideraven a si mateixos Anglo-Indis (un terme usat en el Segle XIX pels ciutadans britànics residents a Índia) i el seu fill també s'hi identificava, tot i que de fet aquest va passar la major part de la seua vida en altres llocs. Els complexos temes de la identitat i la lleialtat nacional van esdevenir preeminents en la seua obra." El mateix Kipling escrivia sobre aquests conflictes als setanta anys:<ref name=autobio/><blockquote> En les caloroses vesprades, abans de fer la migdiada, ella (la mainadera portuguesa) o Meeta (el criat hindú) ens contaven històries o ens cantaven cançons índies inoblidables, i després, una vegada vestits, ens enviaven a la sala amb l'ordre de "parlar anglès a la mare i al pare". I així parlàvem "anglès", traduint amb vacil·lació des de la llengua vernacla en què pensàvem i somniàvem.</blockquote> [[Fitxer:James Tissot - The Gallery of HMS Calcutta (Portsmouth).jpg\|thumb\|250px\|right\|James Jacques Tissot. The Gallery of H.M.S. 'Calcutta' (Portsmouth), 1876. Kipling, que havia viatjat quatre anys abans amb la seua família des de [[Bombai]] a [[Portsmouth]] en vapor de pales de [[P&O]], no obstant només recordava "haver passat un temps en un vaixell amb un immens semicercle que bloquejava la visió a cada costat."<ref name="autobio">{{ref-web\|cognom = Kipling\|nom = Rudyard\|data = [[1935]]\|url = http://whitewolf.newcastle.edu.au/words/authors/K/KiplingRudyard/prose/SomethingOfMyself/index.html\|títol = Something of myself~~\|consulta=2006-10-03\|nom=Rudyard\|cognom=Kipling~~\|editor = University of Newcastle (domini públic)\|~~data~~consulta =~~[[1935]]~~ 2006-10-03}}also: 1935/1990. Quelcom de mi mateix i altres escrits autobiogràfics. Cambridge University Press. ISBN 0-521-40584-X. </ref>]] Els dies d'"intensa llum i foscor" de Kipling<ref name=autobio/> a Bombai van acabar en complir 6 anys. Com era costum a l'Índia Britànica, ell i la seua germana de 3 anys, Alice ("Trix"), van ser enviats a Anglaterra—en el seu cas a [[Southsea]] ([[Portsmouth]]), i van ser posats sota la tutela d'un matrimoni que es dedicava a tenir cura d'infants fills de britànics destinats a Índia. Els dos infants van viure amb aquest matrimoni, el capità i la senyora Holloway, a la seua llar, Lorne Lodge, durant els següents 6 anys. En la seua autobiografia, escrita al voltant de 60 anys després, Kipling recorda aquest temps amb horror, preguntant-se amb ironia si la combinació de crueltat i menyspreu que va patir de les mans de Mrs. Holloway no va ser un dels factors que va accelerar l'inici de la seua carrera literària:<ref name=autobio/><blockquote>Si interrogues un nen sobre els fets de cada dia (especialment a l'hora d'anar a dormir) segurament es contradirà a si mateix fàcilment. Si cada contradicció és presa com una mentida i castigada amb un retall del desdejuni, la vida no pot ser fàcil. He patit certes dosis de tirania, però allò era una tortura calculada, religiosa, gairebé científica. Amb tot, aquella situació em va fer parar atenció a les mentides que em veia forçat a dir: i en això, crec, rau la base de la creació literària.</blockquote>

Rudyard Kipling: diferència entre les revisions