Plotí: diferència entre les revisions

'''Plotí''' ([[205]] - [[270]]), en [[Grec antic|grec]] ''Πλωτίνος'', en [[llatí]] ''Plotinus'', fou el principal [[filòsof]] del [[neoplatonisme]], corrent que integrà també [[Numeni d'Apamea]], [[Porfiri]], [[Jàmblic]] i [[Procle]]. Fou alumne d'[[Ammoni Saccas]] (que havia intentat harmonitzar [[Aristòtil]] i [[Plató]]), com també ho fou [[Orígenes]], i mestre de Porfiri. Posteriorment, d'altres pensadors, especialment de creences cristianes, com [[Agustí d'Hipona]] i [[Boeci]], mostraren una forta influència (per filiació) de Plotí i del neoplatonisme.

Tota la seua obra va ser ordenada per un metge atenenc conegut com a ''Eustoqui d'Alexandria'' (''Eustochius'', Εὐστόχιος), molt amic del filòsof, i que també el va acompanyar en la seua malaltia final el 270.

Segons [[Suides]] va néixer a [[Licòpolis]] a [[Egipte]]; possiblement fou d'ascendència romana, llibert o fill d'un llibert. Va participar en l'expedició de l'emperador [[Gordià III]] ([[242|(242]]), a la mort del qual es va retirar a Antioquia.

En essència, la filosofia de Plotí és contrària a la visió dels [[gnosticisme|gnòstics]], que presentaven el món com el lloc del Malmal, i ofereix un cosmos perfecte, bo, diví. Segons Plotí, el cosmos (''la realitat'') té un ordre jeràrquic, sense fissures, i això té una interpretació no tan sols estrictament cosmològica sinó també teològica i espiritual. Cadascun dels nivells dde l'ésser dins d'aquest ordre rep el nom d'''[[hipòstasi (filosofia)|hipòstasi]]''.

===HipòstasisHipòstasi===

La dualitat platònica entre les idees i les coses es resol en una ''unitat'' de l'ésser, l'existència de l''''Unun''', del qual tot emana i al qual tot torna. L'Unun és el ''Primerprimer Principiprincipi'', la primera ''[[hipòstasi (filosofia)|hipòstasi]]''. L'Unun només es pot definir de forma negativa, ja que és inefable, incognoscible, indeterminat, absolutament transcendent, i no necessita res (existeix per ellasi mateixamateix). S'identifica amb el Bébé platònic. El que fa que l'Unun es conegui a si mateix no pot ser el pensament, ja que es troba per sota d'ellaquest en nivell d'ésser, sinó la contemplació de si mateix: en aquest aspecte, guarda similituds amb el primer motor immòbil d'[[Aristòtil]].

D'ellaquest provenen tots els éssers existents per [[emanació]], no per [[creació]], com defensa la visió cristiana de la creació ''ex nihilo'' ('del no-res') del món. Per mitjà de l'emanació, allò que és superior, en el sentit de més perfecte, produeix, per sobreabundància, els seus inferiors. El mateix Plotí compara el fenomen de l'emanació a la irradiació de llum des del [[Sol]], que sembla il·luminar-nos sense que aquest fet alteri la seva naturalesa en fer-ho. Les tres hipòstasis que participen delen el procés de l'emanació són: Unun, Nóusnóus, Ànimaànima.

La primera emanació de l'Unun és el '''Nóusnóus''', la Intel·ligència, seu de les Ideesidees platòniques i del pensament extratemporal, identificat metafòricament amb el demiurgdemiürg platònic que es presenta en el ''Timeu'' de [[Plató]]. D'ellaquest n'emana l{{'}}'''Ànimaànima''', que Plotí subdivideix en l'Ànimaànima del Mónmón i l'Ànimaànima humana.

Per últim trobem la matèria, que és el grau més imperfecte de l'ésser, i que ja no es considera una hipòstasi. Així, la formació dels ésseréssers corporis s'ha d'entendre com a il·luminació de la matèria, que rep la perfecció per emanació de les tres hipòstasis superiors.

*El '''desplegament''' és la diversificació (moviment còsmic), que procedeix de la Unitatunitat i fa aparèixer la multiplicitat per emanació.

*El '''replegament''', o recuperació (moviment espiritual), és el moviment de simplificació, des d'allò multiplemúltiple cap a la unitat.

Cap dels dos moviments és complet per si mateix, ja que cal un moviment doble acompanyat, de descens i d'ascensió.

El coneixement només pot ser autèntic si està lligat a la contemplació [[misticisme|mística]] de la Unitatunitat. Tanmateix, això planteja un problema, ja que l'Unun resulta incomprensible en estar més enllà de l'ésser humà. Per a Plotí, l'única manera de superar aquesta aparent contradicció és no perdre el coneixement de l'Unun, ja que l'autèntic coneixement és precisament el de l'incognoscible. El coneixement que no es dedueix de l'Unun no té punt de partença. Així, el coneixement tan sols es pot entendre com un procés dur d'ascensió de l'homeésser humà.

*La Políticapolítica respon a la necessitat de moderació de les passions.

*La Intuïcióintuïció de l'Intelintel·ligible en el sensible és alhora art, contemplació de Déu i alliberament del cos.

*La Intuïcióintuïció de l'Intelintel·ligible en si i per a si és la ciència.

*L'Èxtasièxtasi és la reunió i identificació amb l'Unun.

* [http://plotin.lotophages.org/ Text grec i traducció a l'anglès de les ''Ennèades'', de Plotí].

* Lloyd P. Gerson, [http://plato.stanford.edu/entries/plotinus/ Entrada a la Stanford Encyclopedia of Philosophy] per {{en}}.

* [http://www.iep.utm.edu/p/plotinus.htm Entrada a la Internet Encyclopedia of Philosophy] per Edward Moore {{en}}.