Asturlleonès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ Ref |
d'acord a la discussió |
||
Línia 15:
Ibèrica-Occidental<br />
Subgrup Asturlleonès
|nació= no és oficial però té un estatus especial a Miranda del Duero ([[Portugal]]<ref>[http://www.romaniaminor.net/ianua/Torino/Torino05.pdf Ceolin, R. "Um enclave leonês na paisagem unitária da língua portuguesa", Ianua, Revista. Philologica Románica, nº 3, p. 62-83. 2002]</ref>); no és oficial però té un estatus especial a [[Astúries]] i a [[Castella i Lleó]]
|regulat=[[Academia de la Llingua Asturiana]] Ens normatiu oficial a Astúries <br />[[Anstituto de la Lhéngua Mirandesa]] Ens normatiu oficial a les Terres de Miranda del Duero
|iso1=-|iso2=ast (asturià), mwl (mirandès)|sil=ast,mwl|mapa=[[Fitxer:Dominio asturleonés.png|300px|center|Distribució de les diferents variants de l'asturlleonès]]
}}
L{{'}}'''asturlleonès''' és una [[llengua romànica]] occidental, anomenada també per diversos [[glotònim|glotònims]] com '''asturià''' (''asturianu''), '''[[lleonès]]''' (''llionés''
* Llionés o asturllionés: És la utilitzada per una sèrie de col·lectius i associacions culturals sense fins polítiques ("Furmientu", "La Caleya", "Facendera pola Llengua"...) i escriptors (Eva González, Roberto González-Quevedo, Hector Xil, Xosepe Vega...) que fan ús de les normes ortogràfiques de la "Acadèmia de la Llingua Asturiana", i que per tant (entre altres recursos ortogràfics) no utilitzen la dièresi per a mostrar la dialefa en un diptong. Aquest grup considera que tant lleonès, com asturià o mirandés són denominacions, que encara que amb les seves respectives peculiaritats dialectals, fan referència a una mateixa llengua: cridada lingüísticament asturleonés (forma utilitzada per la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola).
* Lleonés: Segons el Diccionari de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana.
* Llïonés (amb dièresi): Denominació polititzada. És la denominació que utilitza la conselleria de cultura de [http://www.aytoleon.es l'Ajuntament de Lleó] vinculada a l'organització política [http://www.conceyu.net Conceyu Xoven]. És la utilitzada per les associacions culturals "El Fueyu", "El Toralín" i "La Barda" (totes elles, associacions i conselleria, presidides per membres de l'organització política ''Conceyu Xoven'' o vinculades a la mateixa), alguns col·lectius i empreses. Els grups afínes a la ideologia política de ''Conceyu Xoven'' consideren que lleonès i asturià, encara que pertanyents al mateix domini lingüístic, han de ser considerats dos idiomes diferenciats.</ref> és una llengua de la península Ibèrica, derivada directament del [[llatí]], que es parla a Astúries, a les províncies de [[Província de Lleó|Lleó]] i [[Província de Zamora|Zamora]], i al [[districte de Bragança]] (Portugal).<ref>Menéndez Pidal. El Dialecto Leonés. 1906.</ref><ref>Cruz, Luísa Segura da, João SARAMAGO e Gabriela VITORINO: “Os dialectos leoneses em território português: coesão e diversidade”. En: “Variação Linguística no Espaço, no Tempo e na Sociedade”. Associação Portuguesa de Linguística/Edições Colibri, p. 281-293. Lisboa. 1994.</ref>) o '''[[mirandès]]''', segons el territori on es parli. També és anomenat pels localismes ''bercianu'', ''cepedanu'', ''cabreirés'', ''paḷuezu'' o ''senabrés''. Però, només les dues primeres denominacions, asturià i mirandès, són oficials d'alguna manera. ''Llionés'' també ho és, tot i que no és un nom popular, ja que els parlats patrimonials a [[Lleó]] utilitzen diversos noms comarcals o locals per a referir-se a la seva parla, encara que actualment s'està posant en ús el terme lleonés per a englobar en un nom les parles asturlleoneses a Lleó.
L'antic asturlleonès, conegut com a "lleonès medieval", fou la llengua oficial del [[Regne de Lleó]] en els [[segle XIII|segles XIII]] i [[segle XIV|XIV]]. Fou parlada en tota la part que ocupà aquest regne des de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] fins a [[Extremadura]]. Avui dia s'utilitza molt poc. Té un estatut de reconeixement a [[Miranda do Douro|Miranda do Duero]] a [[Portugal]] on és anomenat [[mirandès]]. Els estatuts de [[Castella i Lleó]] i [[Astúries]] fan una tímida referència a la protecció de la llengua. L'asturlleonès es divideix en tres blocs dialectals: l'occidental, el central i l'oriental, amb formes dialectals diferenciades. La [[Radiotelevisión del Principáu d'Asturies|televisió pública d'Astúries]] fa un ús relativament important de l'astur-lleonès, tant en informatius quotidians íntegrament en la dita llengua, com en programes ens els quals s'empra o apareix la llengua asturiana.
Linha 177 ⟶ 180:
{{InterWiki|ast|asturià}}
* [[Literatura asturiana]]
== Bibliografia ==
* Menéndez Pidal, R.: "El dialecto Leonés". Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 14. 1906.
* García Gil, Hector (2010). «El asturiano-leonés: aspectos lingüísticos, sociolingüísticos y legislación». Working Papers Collection. Mercator Legislation, Dret i legislació lingüístics. (25). ISSN 2013-102X.
* Academia de la Lengua Asturiana«Normes ortográfiques». 2005. ISBN 978-84-8168-394-3.
* García Arias, Xosé Lluis (2003). Gramática histórica de la lengua asturiana: Fonética, fonología e introducción a la morfosintaxis histórica. Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-341-7.
* González Riaño, Xosé Antón; García Arias, Xosé Lluis (2008). II Estudiu sociollingüísticu de Lleón (Identidá, conciencia d'usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa). Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-448-3.
* [[Álvaro Galmés de Fuentes|Galmés de Fuentes, Álvaro]]; Catalán, Diego (1960). Trabajos sobre el dominio románico leonés. Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-3436-1.
* Linguasphere Register. 1999/2000 Edition. pp. 392. 1999.
* López-Morales, H.: “Elementos leoneses en la lengua del teatro pastoril de los siglos XV y XVI”. Actas del II Congreso Internacional de Hispanistas. Instituto Español de la Universidad de Nimega. Holanda. 1967.
* Staff, E. : "Étude sur l'ancien dialecte léonnais d'après les chartes du XIIIÈ siècle", Uppsala. 1907.
* Morala Rodríguez, Jose Ramón; González-Quevedo, Roberto; Herreras, José Carlos; Borrego, Julio; Egido, María Cristina (2009). El Leonés en el Siglo XXI (Un Romance Milenario ante el Reto de su Normalización). Instituto De La Lengua Castellano Y Leones. ISBN 978-84-936383-8-2.
== Enllaços externs ==
| |||