Kangxi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació
+ enllaços interns
Línia 62:
 
== Expansió territorial ==
Des voltant de 1640, els russos havien entrat a la conca de l'[[Amur]] des del nord, en terres reclamades pels manxús, que iniciaven la conquesta de la Xina, completada la dècada de 1680 van eliminant als últims estats successors [[Ming]] al sud. A canvi d'assegurar el control d'aquests territoris, Kangxi va permetre certa autonomia en el govern, cosa que va permetre l'increment del poder d'aquesta elit, que va originar unala sublevació ([[La Guerrarebel·lió dels Trestres Feusfeudataris]]) que comptà amb un suport popular. Un cop vençuda, Kangxi va dirigir els seus esforços cap a l'illa de [[Taiwan]] ([[Formosa]]), on es refugiaven els darrers partidaris dels Ming.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ellman |nom=Benjamin A. |títol=Chinese State at the Borders |capítol=Ming-Qing border defense, the inward turn of Chinese Cartography, and Qing expansion in Central Asia in the Eighteenth Century|url= |llengua= |editorial=Univ. Wash. Press |data=2007 |pàgines=29–56 |isbn=}}</ref> Quan incorporà aquesta illa a l'imperi, les seves preocupacions foren els territoris del nord, on volia evitar una aliança entre els russos i els mongols.
 
El [[Tractat de Nerchinsk]] entre la Rússia tsarista i els Qing va establir les fronteres definitives a canvi d'algunes concessions comercials pels russos, que es quedarien al nord del riu [[Amur]].<ref name="Krausse1899">{{cite book|last=Krausse|first=Alexis Sidney|title=Russia in Asia: a record and a study, 1558-1899|url=https://books.google.com/books?id=vdANAAAAIAAJ&pg=PA330|accessdate=26 August 2011|year=1899|publisher=G. Richards|pages=330–31}}</ref> Aquest acord va permetre-li de combatre els mongoles orientals. El 1696, al nord del Desert del Gobi, les forces manxús derrotaren l'exèrcit mongol comandat per [[Galdan]] i d'aquesta manera controlaren les rutes comercials de Mongòlia Exterior.