Pere Claver i Sobocano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 31:
[[Fitxer:Straßburg - Stadtpfarrkirche - Petrus Claver.jpg|thumb|200px|left|Talla a S. Nikolaus (Estrasburg), s. XIX.]]
[[Fitxer:Iglesia de San Pedro Claver.JPG|thumb|left|200px|Església de Sant Pere Claver a Cartagena de Indias, on hi ha la seva tomba.]]
Pere Claver i Sobocano (Pere Claver i Corberó, segons la tradició) va néixer a [[Verdú]] ([[Urgell]]) el [[25 de juny]] de l'any [[1580]], fill de Pere Claver i Minguella i Anna Sobocano. Als tretze anys quedà orfe de pare i als quinze rebé la tonsura de clergue a Verdú; amb el suport d'un oncle canonge, marxà a estudiar a [[Barcelona]]. A partir del [[1596]] estudià lletres i arts a l'Estudi General de [[Barcelona]], i filosofia al [[Col·legi de Betlem]] dels [[jesuïtes]](casp), on conegué l'orde. El 7 d'agost de [[1602]] ingressà a la [[Companyia de Jesús]] i continuà estudiant a [[Girona]] i a la ciutat de [[Mallorca]] on conegué [[Alonso Rodríguez Gómez]], porter del col·legi jesuïta de Montsió, que l'influí i despertà en ell la vocació de missioner.
Passà a Barcelona i, accedint al seu desig, el provincial el destinà en 1610 a anar a les missions de [[Nova Granada]]. Embarcà a [[Sevilla]] i arribà a [[Cartagena de Indias]], d'on anà, pujant el [[riu Magdalena]] fins a [[Santa Fe de Bogotà]], on acabà els seus estudis. Fou destinat al noviciat de [[Tunja]], on fou porter de la casa. El març de [[1615]] fou ordenat [[sacerdot]] a Cartagena, on conegué el jesuïta [[Alonso de Sandoval]], defensor dels indis i els negres.<ref>Havia escrit ''De instauranda ethiopum salute'' en contra de l'esclavisme dominant.</ref> Els negres arribaven en grans quantitats des d'Àfrica per a ésser venuts com a [[esclau]]s, en unes condicions infrahumanes. Pere Claver va decidir fer com Sandoval i dedicar el seu apostolat a lluitar contra la tracta d'esclaus i a protegir els negres. En fer la professió solemne, en 1616, va signar com a ''Petrus Claver, aethiopum semper servus'' ("Pere Claver, esclau dels negres per sempre").
El jove s'assabentava de l'arribada de vaixells negrers i buscava intèrprets per comunicar-se amb els que venien i intentava ajudar els negres, oferint-los menjar i consol; si algú estava malalt, l'atenia o el portava a l'hospital, i a tots els començava a parlar del [[cristianisme]]. Explicava la [[catequesi]] amb dibuixos i l'ajut d'intèrprets. Va batejar-ne més de tres-cents mil negres, després d'haver procurat integrar-los a la societat colonial, cosa que li valgué l'oposició de certs grups socials de la ciutat. Els defensava enfront dels seus amos, especialment quan aquests els maltractaven, pràctica que intentava que els colons abandonessin. Durant la pesta de 1633 y 1634 va treballar per atendre els malalts, independentment de la raça que tinguessin. Regularment, ajudava a l'hospital de leprosos, dels [[Germans de Sant Joan de Déu]]: hi escombrava, feia els llits o ajudava en tasques diverses. També dedicava temps als presos, confessant-los i consolant-los.▼
▲El jove s'assabentava de l'arribada de vaixells negrers i buscava intèrprets per comunicar-se amb els que venien i intentava ajudar els negres, oferint-los menjar i consol; si algú estava malalt, l'atenia o el portava a l'hospital, i a tots els començava a parlar del [[cristianisme]]. Explicava la [[catequesi]] amb dibuixos i l'ajut d'intèrprets. Va batejar-ne més de tres-cents mil negres, després d'haver procurat integrar-los a la societat colonial, cosa que li valgué l'oposició de certs grups socials de la ciutat. Els defensava enfront dels seus amos, especialment quan aquests els maltractaven, pràctica que intentava que els colons abandonessin. Durant la pesta de 1633 y 1634 va treballar per atendre els malalts, independentment de la raça que tinguessin. Regularment, ajudava a l'hospital de leprosos, dels [[Germans de Sant Joan de Déu]]: hi escombrava, feia els llits o ajudava en tasques diverses. També dedicava temps als presos, confessant-los i consolant-los.
Fou mestre de novicis i va portar una vida de completa austeritat. Adquirí fama de santedat i se li atribuïren miracles i episodis místics, com levitacions. Malgrat això i el suport que tenia de la seva comunitat i, en general, dels [[jesuïtes]], tenia enemics per la defensa que feia dels febles: l'acusaren de poca intel·ligència i experiència, i inadequat per a la predicació, i de malbaratar els recursos.
| |||