Dimensió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció (cas-cat) |
llenguatge impersonal |
||
Línia 12:
En àlgebra, qualsevol espai i objecte poden tenir [[infinit]]es dimensions. En geometria també, tot i que després ens és difícil representar les figures que tenen quatre o més dimensions, tret d'alguna molt simple, com l'[[esfera]] i el [[cub]] en quatre dimensions. En física teòrica, també podem imaginar que el nostre univers té més de tres dimensions, i explicar així, per exemple, fenòmens com la [[gravetat]] i el [[magnetisme]].
Però la nostra [[percepció]], [[psicologia]] i enteniment, en la vida quotidiana i per a qüestions pràctiques, comprèn el [[món]] com a tridimensional, amb objectes de tres dimensions també. Per aquest motiu, a la [[tecnologia]], [[tècnica]] i la majoria d'[[art]]s i artesanies, els estudis, càlculs, projectes, realitzacions, etc., es fan en tres dimensions. De vegades, en aprenentatge (a l'[[escola]]) o en tecnologia, per simplificar càlculs i guanyar temps i diners,
Les representacions gràfiques actuals (en [[dibuix]]os i modelitzacions diverses, [[fotografia]], [[cinema]], [[videojoc]]s, [[ecografies]], etc.) són bidimensionals (en 2D, en dues dimensions), i fins i tot les anomenades ''en [[3D]]'' o tres dimensions, en realitat continuen sent-ho en dues, tot i que "millor dibuixades". La representació gràfica (per tant, en una [[superfície]] plana, de dues dimensions) de la tercera dimensió, o de vegades anomenada ''profunditat'', en [[art]], s'intenta a l'[[Europa]] moderna des del [[Renaixement]], després que les [[pintura|pintures]] planes [[romàniques]], [[gòtiques]] i [[Art bizantí|bizantines]] haguessin tornat de la pintura clàssica (romana i grega) les dues dimensions. [[Leonardo da Vinci]] hagués pogut dir, si el terme hagués estat de [[moda]] en la seva època, que les seves pintures eren "en 3D".
| |||