Gestapo: diferència entre les revisions

La '''Geheime Staatspolizei''' (Policia Secreta de l'Estat), coneguda peramb l'abreviaturael [[mot creuat]] '''Gestapo''', va ser la policia secreta oficial de l'estat a [[Alemanya nazi]].

Establerta per unUn decret de [[Hermann Göring]] della va crear el [[23 d'abril]] de [[1933]], i inicialment era el ''Departament 1A de la Policia Secreta Prussiana''. iEn elfou seuel primer cap fou [[Rudolf Diels]]. Eli el [[1934]] va passar a estar sotacontrolada el control deper [[Heinrich Himmler]] i la [[Schutzstaffel]] (SS). El [[1936]] va ser reorganitzada per [[Reinhard Heydrich]] i [[Heinrich Muller]] n'era el cap d'operacions. A partir de [[1939]] va ser administrada per la ''[[RSHA|Reichssicherheitshauptamt]]'' (RSHA) (''Oficina Central de Seguretat del Reich'') i considerada com una organització ''germana'' del ''[[Sicherheitsdienst]]'' (SD) (''Servei de Seguretat''), així com una suboficina de la ''[[Sicherheitspolizei]]'' (SIPO) (''Policia de Seguretat''). Fou dissolta el [[7 de maig]] de [[1945]] per ordre del Generalgeneral [[Dwight D. Eisenhower]].

Formada per oficials de policia de carrera i professionals del Dret[[dret]], la seva l'organització i les funcions van ser ràpidament fixats per Hermann Göring després que Hitler accedísaconseguís el poder el gener de 1933. La funció de la Gestapo era la d'investigar i combatre "totes les tendències perilloses per a l'Estat". Tenia autoritat per a investigar els casos de traïció, espionatge i sabotatge, a més dels casos d'atacs criminals al [[NSDAP|Partit Nazi (NSDAP)]] i a l'Estat. La llei havia estat modificada de manera que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisió judicial. El jurista nazi, Dr. Werner Best va declarar:

{{citació|''"MentreSempre que la [Gestapo] (...) duguitiri endavant el desig dels líders, està actuant legalment".''}} La Gestapo va ser específicament exclosa de poder ser jutjada per corts administratives, en les quals normalment els ciutadans podien demandar a l'Estat perquè complís les lleis. El poder de la Gestapo que més li permetia abusarde cometre abusos era la ''[[Schutzhaft]]'' o "detenció protectiva" un eufemisme per a designar els empresonaments arbitraris sense procediments legals, típicamentnormalment en camps de concentració. La persona empresonada fins i tot havia de signar el sevaseu propi ''«Schutzhaftbefehl»'' (el document onen què declarava el seu desig de ser empresonadaempresonat). Normalment això s'aconseguia sotmetent-la a [[tortura]].

A mesura que els aliats s'apropaven per tots els fronts cap a l'interior d'[[Alemanya]], la institució anava desapareixent. El matí del 3 de febrer de 1945, els [[avió|avions]] [[EUA|nord-americans]] van realitzaremprendre un feroç bombardeig sobre la zona de [[Berlín]], centrant-se en la zona governamental i provocant la matança de tres mil berlinesos. AEn l'atac es van veure afectats la Cancelleria del Reich, la del Partit Nazi, el Quarter General de la Gestapo, i el Tribunal del Poble.

A partir dels primers dies del mes d'Abrilabril els funcionaris de la Gestapo començaren a cremar documents i arxius a les instal·lacions ials patis de l'edifici. El dia 29 del mateix mes, la divisió nº301 de fusilers[[fusell]]ers dirigida pel [[coronel]] [[Unió Soviètica|soviètic]] [[Aleksei Innokéntievitx Antónov|Aleksei AntonovAntónov]] llençàllançà un assalt amb dosdues [[Companyia militar|companyies]] que elsli permeté col·locard'hissar la [[bandera roja]] a l'edifici de la Gestapo, però van haver de replegar-se per un contraatac de les SS que els va fer retrocedir sense poder alliberar els últimsdarrers set detinguts (presos polítics) que havien estat capturats el 23 d'Abrilabril.

A les runes de l'edifici s'instal·là una unitat d'homes de les SS francesos comandats perpel SS Hauptsturmführer [[Henri Joseph Fenet|Henri Fenet]] que van ser els encarregats de resistir i defensar l'indret fins al moment d'arribada dearribar les tropes soviètiques.