Esglésies Catòliques Orientals: diferència entre les revisions

Les '''Esglésies catòliques orientals''' són les esglésies autònomes (en [[llatí]]: ''sui iuris'') en [[comunió completa]] amb el [[bisbe de Roma]], és a dir, el [[papa]]. Conserven les tradicions litúrgiques, teològiques i de devoció de les [[cristianisme oriental|Esglésies Cristianes Orientals]] amb les quals estan associades, tot i que conserven algunes diferències doctrinals, en especial amb les [[Església Ortodoxa Oriental|antigues esglésies orientals]], l'[[Església Ortodoxa]] i l'[[Església Assíria de l'Est]]. Per això, hi ha divergències en les formes de l'adoració litúrgica, els sagraments,<ref>[http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_decree_19641121_orientalium-ecclesiarum_en.html ''Orientalium Ecclesiarum'', 12-18]</ref> la disciplina canònica, la terminologia, les oracions tradicionals i les pràctiques de la pietat. No obstant això, reconeixen que llur fe no divergeix de les altres esglésies constituents del [[catolicisme]], incloent-hi l'[[Església Catòlica Romana|Església Llatina]] envers la qual tenen la mateixa dignitat.<ref>[http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_decree_19641121_orientalium-ecclesiarum_en.html Second Vatican Council, Decree ''Orientalium Ecclesiarum'', 3]</ref> Reconeixen la primacia del bisbe de Roma dins el [[Col·legi de bisbes]]. Conserven els èmfasis especials i les il·luminacions que el cristianisme oriental ha desenvolupat al llarg dels segles, alguns dels quals el papa [[Joan Pau II]] il·lustrà en la seva carta apostòlica ''Orientale Lumen'' del 2 de maig de 1995.<ref>[http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/apost_letters/documents/hf_jp-ii_apl_02051995_orientale-lumen_en.html ''Orientale lumen'', 5-8]</ref>