Pere d'Artés: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Enllços i referències històriques i genealògiques més completes.
Línia 1:
<ref>Edició crítica del 'Libre dels àngels' (1392) de Francesc Eiximenis. Universitat Autònoma de Barcelona 1992. Tesi doctoral de Sergi Gascón Urís.</ref>'''Pere d'Artés''' (segles XIV-XV) va ser un cortesà valencià. Senyor d'Alfafara<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vicedo Vicedo|nom=Fr. Salustiano Vicedo Vicedo (OFM)|títol=Alfafara. Raíces, historia y actualidad|url=|edició=1.ª|llengua=castellà, català i llatí|data=6-1995|editorial=Ayuntamiento de Alfafara|lloc=Alicante|pàgines=464 pp.|isbn=978-84-606-2406-6}}</ref> per compra el 9 de desembre de 1392 als [[Llinatge Orís|Orís]], que continuà tenint el seu fill Jaume i el seu nét Gracià, que la vengué al rei d'Aragó.<ref>Id.</ref>
 
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del [[Joan el Caçador]]: conseller, [[camarlenc]], [[mestre racional]] i [[uixer d'armes]], a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb [[Violant de Bar]], a la ciutat de París. També va ser cortesà de [[Martí l'Humà]], que el va nomenar el seu marmessor (1407).
 
Mecenes de les lletres, [[Francesc Eiximenis]] li va dedicar el ''[[Llibre dels àngels]]'' (1392)<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gascón Urís|nom=Sergi|article=Edició crítica del 'Libre dels àngels' (1392) de Francesc Eiximenis. Catàleg de mss., índexs d'autors, bíblic i temàtic. Tesi doctoral.|publicació=Universitat Autònoma de Barcelona|url=|data=1992; ed. en microfitxa, UAB 1993|pàgines=931 pp.}}</ref>; Eiximenis també va redactar en català, a petició seua, la ''[[Vida de Jesucrist]]'' (1403 ?). [[Antoni Canals]], per la seua banda, li va dedicar la traducció catalana de les ''[[Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve]]'' (1406).
 
Va tindre cura de les obres que es van dur a terme al [[Palau del Real|Real de València]]. En aquest indret se li va reservar la Cambra dels Àngels. Fou enterrat a la capella dels Artés, fundada per ell mateix, al monestir de Portaceli.