|
| abbreviation =
| motto =
| formation = 19961995
| extinction =
| type = Consorci de Biblioteques Universitàries
| status = Actiu del 1995 al 2013
| purpose = Millora dels serveis bibliotecaris a través de la cooperació<ref name="escbuc">{{ref-web|url=http://www.cbuc.cat/cbuc/sobre_el_cbuc/que_es |títol=Què és el CBUC? |consulta=17 de gener de 2012 |obra= |editor= |data= |llengua= }}</ref>
| headquarters = Carrer Gran Capità, 2-4<ref name="info">{{ref-web|url=http://www.cbuccsuc.cat/cbucca/sobre_el_cbucel-csuc/oficina_del_cbucel-consorci/ubicacio |títol=OficinaSeu del CBUCCSUC |consulta=1707 de generjuny de 20122013 |obra= |editor= |data= |llengua= }}</ref><br>Edifici NEXUS, 4a3a planta, despatx 403
| location = [[Barcelona]] {{CAT}}
| region_served =
| num_volunteers =
| budget =
| website = http://www.cbuccsuc.cat/ca/biblioteques-cbuc
| remarks =
}}
El '''Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya'''<ref name="test">{{ref-web|url=http://www.cbuc.cat/ |títol=Pàgina Oficial del CBUC |consulta=12 de gener de 2012 |obra= |editor= |data= |llengua= }}</ref> (CBUC) és), 1995-2013, ha estat una agrupació de biblioteques que té la missió de millorar els serveis que ofereixen a través de la cooperació.<ref>{{ref-publicació|cognom=Anglada|nom=Lluís M.|títol=WorkingActualment Together,està Learningintegrat Together:dins Theel ConsortiumConsorci ofde AcademicServeis LibrariesUniversitaris ofde Catalonia|publicació=InformationCatalunya Technology(CSUC), anddes Libraries|data=d’on setembrecontinua 1999|pàgines=139-144|volum=Vol.la 18|exemplar=Núm.seva 3|url=http://wwwactivitat fundacional.recercat.cat//handle/2072/4284|consulta=16 maig 2016}}</ref>
La primera activitat del CBUC va ser fer el [[Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]], abreujat [[CCUC]], una base de dades en línia,<ref>{{ref-web|url = http://www.csuc.cat/ca/biblioteques/cataleg-collectiu-de-les-universitats-de-catalunya-ccuc |títol =Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya| lloc = Barcelona}}</ref> però ràpidament es va veure que era possible i beneficiós organitzar un programa de préstec interbibliotecari. Els resultats dels programes inicials van animar a iniciar-ne de nous (compres conjuntes d'equipament, formació, ''benchmarking''…) i sobretot a elaborar el projecte de la [[Biblioteca Digital de Catalunya]].
El CBUC va ser guardonat el juliol de 2015 amb una [[Placa Narcís Monturiol]].
==Membres {{CN|data=maig de 2016}} ==
El CBUC estàestava format per lesla institucionsGeneralitat de Catalunya i les següents universitats i institucions:
* [[Universitat de Barcelona]]
* [[Universitat Autònoma de Barcelona]]
* [[Universitat Oberta de Catalunya]]
* [[Biblioteca de Catalunya]]
* [[Departament d'Economia i Coneixement. Secretaria d'Universitats i Recerca]]
aEl mésCBUC delstambé comptava amb d’altres membres associats:
* [[Universitat Jaume I]]
* [[Universitat de Vic]]
==Estructura i funcionament <ref name="ang">{{ref-publicació|cognom=Anglada i de Ferrer|nom=Lluís M.|títol= Cooperación entre bibliotecas universitarias españolas y la experiencia del CBUC|publicació=Encontro das Bibliotecas do Ensino Superior a Lisboa|data=Desembre de 2003|url=http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/43127/0312Portugal.pdf?sequence=1|consulta=14 maig 2016|llengua=castellà|lloc=Lisboa}}</ref> ==
El CBUC es constitueix a finals de 1996 com un organisme públic amb personalitat jurídica pròpia. El Consell de Govern va ser format per dos representants de cada institució membre, la Comissió Executiva vetlla pel funcionament del CBUC i la Comissió Tècnica - formada pels directors de les biblioteques - examinaexaminava les propostes d'actuació i en fafeia el seu seguiment. El CBUC tétenia una Oficina Tècnica que s'encarregaencarregava de les tasques de coordinació i d'implementació del pla anual de treball. L'ànima dels programes del CBUC sóneren els grups de treball. Aquests estanestaven formats per tècnics de les biblioteques i es reuneixenreunien de forma periòdica o ‘ad hoc’ segons el tema ho requereixirequeria.
El pressupost del CBUC prové en un 15,36% d'aportacions del Departaments de la Generalitat de Catalunya (la majoria dels quals són de la Secretaria d'Universitats i Recerca), en un 70,46% d'aportacions dels seus membres i en un 13,95% d'aportacions de biblioteques que són membres associats o col·laboradors del CBUC. Alguns projectes específics del Consorci, com el magatzem cooperatiu GEPA o la Biblioteca Digital, reben ajuts especials de l'administració de la Generalitat.
==Història <ref name="ang"/> ==
El Consorci de Biblioteques de Catalunya ([http://csuc.cat/ca/biblioteques-cbuc CBUC]) va néixer l’any 1996 amb l’objectiu de millorar els serveis bibliotecaris a través de la cooperació i de la creació d’infraestructures bibliogràfiques i d’informació per a la comunitat universitària i investigadora de Catalunya. Ja el mateix any de la seva fundació, el CBUC va crear el Catàleg Col•lectiu de les Universitats de Catalunya ([http://ccuc.cbuc.cat/ CCUC]), que ara té més de cinc milions de títols que es corresponen a més de 10 milions de documents físics.
=== Antecedents ===
Cal buscar els antecedents del CBUC en els canvis que es produeixen en el món universitari i en les seves biblioteques a principis de la dècada dels anys noranta. L'any 1990 hi havia a Catalunya tres universitats que estaven automatitzades amb sistemes ‘in-house’. El nombre d'universitats va créixer en el breu període de cinc anys i va caldre buscar un sistema automatitzat que substituís els antics o que permetés l'automatització de bell nou de les biblioteques de les noves universitats. La selecció no es va fer de forma col·lectiva encara que informalment la tria va estar condicionada per la idea que era millor triar el mateix de cara a un millor suport i instal·lació.
Aquest treball conjunt va fer estrènyer les relacions entre les diferents biblioteques i va fer veure que el treball conjunt podia aportar resultats que les biblioteques per si soles no podien aconseguir. L'objectiu es va centrar llavors a fer un catàleg col·lectiu que reunís els fons automatitzats de les biblioteques per tal de millorar la informació bibliogràfica, facilitar la catalogació per còpia per la catalogació nova i la retroconversió de les fitxes manuals.
=== La formació ===
El projecte va comptar amb el suport financer del Comissionat d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i el 1995 es van començar els treballs tècnics per la formació del [[Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]] ([[CCUC]]). Aquesta tasca va tenir el seu grau de dificultat en haver d'establir criteris per la formació del catàleg i haver d'elaborar un programa per la detecció automàtica de registres bibliogràfics duplicats, però va ser possible gràcies al fet que les biblioteques catalanes seguien unes mateixes normes de catalogació i classificació i usaven la mateixa versió del format MARC (el CATMARC).
La formació del [[CCUC]] va tenir lloc entre 1995 i 1996 i es va fer a partir d'equips de treball formats per personal bibliotecari, informàtic i directiu de les diferents institucions. La voluntat de tirar endavant més projectes cooperatius a més del CCUC i la necessitat de contractar un equip tècnic pel manteniment del catàleg va portar que, a finals de 1996, es formés el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya com organisme per gestionar el [[CCUC]] i per iniciar altres projectes cooperatius, especialment al voltant de l'ús de tecnologies de la informació.
=== La consolidació ===
Encara que el CBUC no tingui més de sis anys de vida, els seus objectius han evolucionat de forma ràpida. Inicialment es va constituir per tenir un catàleg col·lectiu, però ràpidament es va veure que era possible i beneficiós organitzar un programa de préstec interbibliotecari. Després d'aquestes primeres activitats es van iniciar nous programes (compres conjuntes d'equipament, formació, benchmarking…) i es va preparar el projecte de la Biblioteca Digital de Catalunya. Aquesta ampliació d'activitats ha suposat un augment de les reunions dels grups de treball i de les tasques de coordinació. L'extensió d'activitats només ha estat possible gràcies a una planificació anual rigorosa i a una tasca intensiva d'informació als diferents òrgans del CBUC.
De la mateixa manera que l'objectiu inicial es va ampliar, les activitats del Consorci també estan influint considerablement en les biblioteques de Catalunya que no en formen part. Alguns dels serveis del CBUC - sobretot el catàleg col·lectiu - són àmpliament utilitzats per les biblioteques catalanes. Algunes d'aquestes han incorporat el seu fons al CCUC sense ser membres del Consorci. El funcionament del CBUC ha mostrat les possibilitats de la cooperació territorial independentment de les diferències de les biblioteques segons tipus - universitàries, públiques, especialitzades…
=== El present ===
El CBUC s'ha consolidat ràpidament com un element essencial del sistema bibliotecari català. A nivell mundial, la segona meitat dels anys noranta ha estat un moment en què la cooperació ha cobrat un nou impuls i s'ha adreçat a la construcció de biblioteques digitals. A Catalunya aquesta tendència ens ha trobat preparats. El CBUC, que havia estat format bàsicament per crear i mantenir el [[Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]] ([[CCUC]]), ha pogut assumir les noves necessitats de les biblioteques i, amb les seves activitats, contribuir a fer més fàcils els canvis als que s'han d'enfrontar les biblioteques.
Les tasques inicials del CBUC havien estat el [[CCUC]] i el de préstec interbibliotecari. Les tasques actuals tenen com a eixos conductors l'ampliació del [[CCUC]] amb la inclusió de noves biblioteques, la consolidació dels programes nous i la implantació de la Biblioteca Digital de Catalunya.
El [[CCUC]] s'amplia no només per la catalogació corrent i retrospectiva feta per les biblioteques del CBUC sinó amb la incorporació de catàlegs de biblioteques que no formen part del Consorci. Avui es poden consultar al [[CCUC]] els registres automatitzats de biblioteques com la de la Universitat Jaume I, de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya o de la Conselleria de Medi Ambient també de la Generalitat, de la Universitat de Vic o la de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Entre els programes nous, destacar l'adquisició consorciada de llibres amb servei de valor afegit, que permet a les biblioteques comprar llibres en unes condicions beneficioses obtenint a més la catalogació dels documents al mateix [[CCUC]], i el treball conjunt amb l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya per establir una guia que permeti avaluar els serveis bibliotecaris de les universitats.
Moltes de les activitats actuals es desenvolupen a l'entorn de la Biblioteca Digital de Catalunya. L'objectiu és contractar consorciadament un nucli horitzontal i interdisciplinari de bases de dades i de revistes electròniques. Sota aquests treballs hi ha la visió de futur que les biblioteques, a més dels serveis sobre suports tradicionals, basaran cada vegada més les seves ofertes en documentació electrònica. Les particularitats d'aquesta forma de presentar-se la informació han fet que arreu del món les biblioteques digitals s'estiguin construint en base cooperativa.
=== El futur ===
Avui, per les biblioteques la cooperació ha deixat de ser instrumental per passar a ser estratègica. N’és una clara mostra la mateixa revitalització de la cooperació i la creació de nous consorcis de biblioteques en les darreres dècades. Els elements que fan que avui la cooperació sigui un tema estratègic per a les biblioteques són, almenys, quatre.
En primer lloc, els canvis econòmics i socials que configuren el que s'està anomenant societat de la informació comporten la globalització de les activitats de totes les institucions incloses les biblioteques. Els proveïdors d'informació són cada vegada menys i actuen en un mercat internacional i els clients de les biblioteques demanen a aquestes informació independentment on aquesta es trobi. A Catalunya, el treball consorciat de les biblioteques ha permès que aquestes fossin més visibles per la comunitat dels seus usuaris i per l'administració i el valor que aquest els donen ha augmentat.
En segon lloc, a diferents països del món s'està vivint una tendència d'increment de la importància de les regions en l'organització de les administracions i dels serveis. Aquestes tendències, quan són generalitzades, solen tenir significacions profundes i, en aquest cas, suposen el descobriment del territori com a marc natural de l'exercici de determinades activitats. Catalunya també és un exemple d'aquesta tendència de regionalització i en la creació del CBUC hi ha influït la descentralització administrativa de l'estat espanyol, l'existència d'altres marcs i instruments de cooperació (per exemple una xarxa informàtica catalana) i les possibilitats de relació estreta que suposa un territori relativament petit i ben comunicat.
Més endavant, el 1999, es va crear el servei de contractació conjunta d’informació electrònica, la Biblioteca Digital de Catalunya ([http://www.csuc.cat/es/bibliotecas-cbuc/biblioteca-digital-de-catalunya-bdc BDC]). A més, el CBUC també ha creat repositoris cooperatius d’informació electrònica. És el cas de Tesis Doctorals en Xarxa ([[Tesis doctorals en xarxa|TDX]]), de revistes culturals i erudites (RACO), documents de recerca (RECERCAT), materials docents (MDX) i col•leccions digitals referides a Catalunya (MDC).
En tercer lloc, l'acceleració dels canvis tecnològics i socials configuren un entorn canviant i complex. L'adaptació de les biblioteques a aquest nou entorn no sols els suposa la inversió de part important dels seus pressupostos en tecnologies sinó que els suposa també reorganitzacions internes i la creació de nous serveis. Els integrants del CBUC han après que el treball conjunt, amb totes les interaccions que això suposa, és una garantia de prendre decisions encertades i de poder-les sostenir basant-se en les aportacions específiques que pot fer el conjunt i que superen les de cada biblioteca.
El 2014 el CBUC es va fusionar amb un altre consorci universitari especialitzat en tecnologies de la informació (CESCA) per constituir el CSUC. Així, el CBUC es va integrar al CSUC aportant-hi 12 programes d’activitats consolidats, un ampli teixit de membres associats i institucions col•laboradores i un prestigi consolidat, tant a nivell nacional com internacional.
En quart lloc, les biblioteques són organitzacions amb molts anys d'història amb dinàmiques de treball molt consolidades i arrelades en els hàbits dels professionals. En un moment de canvi i de flexibilització de les estructures de qualsevol organització, una de les prioritats de tota biblioteca ha de ser la de crear un entorn que fomenti la innovació creativa. El treball quotidià ha fet descobrir a les biblioteques del CBUC aquest valor del treball cooperatiu i ha fet que moltes de les seves activitats vagin encaminades a l'intercanvi d'informació, tenint per segur que aquest condueix a la revisió de les pràctiques establertes i a la seva redefinició més d'acord amb les necessitats actuals.
Amb la voluntat d’explicar què era i què feia el CBUC, hi han editats dos volums que recullen els articles que s’han escrit sobre el CBUC i els seus serveis (des del sumari de cada volum es pot enllaçar directament amb els articles):
=== Integració del CBUC al [[CSUC]] ===
L'any 2012 el Govern de la Generalitat va promoure la formació del [[Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya]] ([[CSUC]]), el qual es va formar el 2013 a partir de la fusió del CBUC amb el consorci de supercomputació [[Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya]] ([[CESCA]])<ref>{{Ref-web|url = http://www.csuc.cat/ca/el-csuc/el-consorci/historia-0|títol = CSUC|consulta = 06.05.15|llengua = |editor = |data = }}</ref>
==Referències==
| 