Revisió del 15:20, 8 juny 2016 modifica Oriolfam (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.935 edits Es desfà la revisió 17071638 de Martripode (Discussió) vandalisme ← Edició anterior		Revisió del 15:23, 8 juny 2016 modifica desfés Martripode (discussió \| contribucions) 10 edits errades mal posades Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 19: \| premis = \|signatura=Rubens autograph.png }}La conquista de mi polla la artista }} [[File:Workshop of Anthony van Dyck 001.jpg\|thumb\|Peter Paul Rubens]] Els Països Baixos estaven sota el [[Imperi espanyol\|domini espanyol]], pel matrimoni de [[Felip I de Castella\|Felip el Bell]] amb [[Joana I de Castella]] i més tard pels seus hereus [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic\|Carles V]] i, després de la seva abdicació el [[1555]], per [[Felip II de Castella\|Felip II]]. Ni el poble ni part de l'aristocràcia, amb [[Guillem I d'Orange-Nassau\|Guillem de Nassau]] al capdavant, suportaven la dictadura de Felip II, cosa que va portar que, el [[15 d'abril]] del [[1566]], presentessin a la governadora [[Margarida de Parma]], nomenada per Felip II, una petició coneguda com el ''compromís dels Nobles'', l'objectiu de la qual era la supressió de la [[Inquisició]] i la restauració de llibertats. Tot això estava promocionat pels [[calvinisme\|calvinistes]], els quals, aprofitant el conflicte que va suposar aquesta petició, van destruir esglésies, van profanar imatges i van incendiar pobles. Per aquesta revolta, la governadora va demanar ajut a Felip II, que va enviar el [[Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel\|duc d'Alba]]. Aquest, l'any [[1567]], després d'unes batalles i de repressions ferotges, va fer tornar la pau, i els calvinistes van fugir a [[Alemanya]].<ref> Cabanne, Pierre (1967) pàg.7-8</ref>▼ '''Peter Paul Rubens''' ([[Siegen]], [[Westfàlia]], [[28 de juny]] del [[1577]] – [[Anvers]], [[30 de maig]] del [[1640]]), va ser un [[diplomàtic]], i el [[pintura\|pintor]] [[barroc]] més popular de l'[[escola flamenca]]. El seu estil exuberant emfasitzava moviment, color i sensualitat. Va tractar tota classe de temes pictòrics, de [[religió]], d'[[història]], de [[mitologia\|mitologia clàssica]], escenes de [[caça]], [[retrat]]s, així com [[il·lustració\|il·lustracions]] per a llibres i dissenys per a tapisseries. Va ser molt prolífic en la producció d'obres; es calcula que va arribar a pintar uns 3.000 quadres gràcies, en part, als membres del seu taller que, pel que sembla, treballaven en cadena.<ref name="hua">Historia Universal del Arte, Volum XII (1984) </ref> Van ser deixebles seus [[Jacob Jordaens]] i [[van Dyck]].<ref>Historia del Arte Espasa (2004) pàg.799</ref> Dominava diverses llengües i va ser un gran humanista i un bon diplomàtic.<ref name="hua"/> ~~== Context històric ==~~ Al [[segle XVI]], Anvers, la capital de [[Flandes]], era un gran centre de negocis gràcies al seu important port, on arribaven mercaderies de tots els països. Els diners es guanyaven amb facilitat i es gastaven amb molta alegria, no solament en diversions sinó també en cultura, en obres d'art i en obres d'impremta, que es destinaven principalment a la importació. La [[pintura]] a [[Anvers]] va seguir les noves tendències del [[Renaixement]] gràcies a les aportacions arribades d'[[Itàlia]], que es van estendre per tots els [[Països Baixos]]. [[Dürer]], en el seu viatge per aquestes terres de l'any 1520, va conèixer el pintor [[Quentin Metsys]], [[Joachim Patinir]] i l'holandès [[Lucas van Leyden]]. L'art flamenc es va anar deixant influir pel [[manierisme]] i el [[realisme]], que convivia amb la seva pròpia tradició. Amb l'arribada de [[Pieter Brueghel el Vell\|Pieter Brueghel]], aquest artista va saber mostrar una imatge més flamenca en les seves obres, referència des de la qual Rubens va construir una expressió pictòrica total innovadora, que conduiria a la genialitat del [[barroc]].<ref>Cabanne, Pierre (1967) pàg. 24-25</ref> ▲Els Països Baixos estaven sota el [[Imperi espanyol\|domini espanyol]], pel matrimoni de [[Felip I de Castella\|Felip el Bell]] amb [[Joana I de Castella]] i més tard pels seus hereus [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic\|Carles V]] i, després de la seva abdicació el [[1555]], per [[Felip II de Castella\|Felip II]]. Ni el poble ni part de l'aristocràcia, amb [[Guillem I d'Orange-Nassau\|Guillem de Nassau]] al capdavant, suportaven la dictadura de Felip II, cosa que va portar que, el [[15 d'abril]] del [[1566]], presentessin a la governadora [[Margarida de Parma]], nomenada per Felip II, una petició coneguda com el ''compromís dels Nobles'', l'objectiu de la qual era la supressió de la [[Inquisició]] i la restauració de llibertats. Tot això estava promocionat pels [[calvinisme\|calvinistes]], els quals, aprofitant el conflicte que va suposar aquesta petició, van destruir esglésies, van profanar imatges i van incendiar pobles. Per aquesta revolta, la governadora va demanar ajut a Felip II, que va enviar el [[Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel\|duc d'Alba]]. Aquest, l'any [[1567]], després d'unes batalles i de repressions ferotges, va fer tornar la pau, i els calvinistes van fugir a [[Alemanya]].<ref> Cabanne, Pierre (1967) pàg.7-8</ref> El territori va romandre sota dominació espanyola fins al [[tractat d'Utrecht]] del [[1713]], quan tornà a la branca austríaca dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburg]]. Els seus artistes van treballar i van trobar els seus mecenes entre la monarquia i la reialesa espanyola, que va influir en les obres que van realitzar, especialment de temes religiosos i de batalles, així com de retrats. L'escola flamenca de pintura es va consolidar al sud dels Països Baixos, on l'[[Església catòlica]] va potenciar les més grans representacions del seu triomf com a [[religió]], aquest triomf va tenir el seu més gran intèrpret en Rubens, que va ser un [[catolicisme\|catòlic]] profundament creient.<ref>Micheletti, Emma (1966) pàg.6</ref> Linha 79 ⟶ 73: == Darrers anys == El [[1630]], quatre anys després de la mort de la seva primera muller el pintor, de 53 anys, es casava amb Hélène Fourment, de 16 anys,<ref name="hua">Historia Universal del Arte, Volum XII (1984) </ref> filla d'un acabalat comerciant de sedes i tapissos, Daniël Fourment, amb el qual Rubens tenia gran amistat, i de la germana d'Isabella Brant, Clara; fou, per tant, neboda política seva.<ref>{{ref-web\|url= http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/obras/14654.htm\|títol= El sombrero de paja\|consulta= 14-1-2012 \|editor= ArteHistoria\|llengua= español}}</ref> Rubens havia tingut tres fills amb Isabella, i en va tenir cinc més amb Hélène; el seu darrer fill va néixer vuit mesos després de la seva mort. Els encants d'Hélène apareixen repetits en obres com ''[[El jardí de l'amor]]'', ''[[Les Tres Gràcies (Rubens)\|Les tres gràcies]]'', i ''[[Judici de Paris]]'', pintats per a la cort espanyola i actualment al [[Museu del Prado]].<ref name="hua"/> <center><gallery perrow="3" widths="200" heights="175"> Fitxer:El jardín del amor Rubens lou.jpg\| ''[[El jardí de l'amor]]'' (1630)

Peter Paul Rubens: diferència entre les revisions