Diferència entre revisions de la pàgina «Editorial»

accent
m (Robot insereix {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Publishing houses)
(accent)
L'adveniment de les tècniques digitals de tipografia i d'impressió canvia el paper econòmic de l'editor. Antigament, la fabricació de la plana per a imprimir (plom o més tard [[òfset]]) era una inversió que immobilitzava un [[Capital (economia)|capital]] considerable. Al cas de reimpressió s'havia de recomençar l'operació costosa de composició tota l'operació. Doncs un tiratge massa petit en cas d'èxit era un risc econòmic, tal com un tiratge massa llarg en cas de fracàs. La decisió d'acceptar una obra, de [[ficció]] o de [[no-ficció]] i d'estimar el tiratge depenia fort del talent i la intuïció de l'editor. La [[fotocomposició]], més fàcil per a reproduir va començar a reduir el risc: el compositor només havia de mecanografiar una vegada el manuscrit. Avui, els autors presenten el seu text en format digital, el que redueix les operacions industrials i el cost per a fer-lo apte a la impressió, tot i en tiratges limitats. Junt amb la professió, el cost de mecanografia va desaparèixer.
 
Si antigament l'editorial era un mitjancer quasi indispensable a l'autor<ref>Li quedava nomesnomés l'alternativa costosa de la auto-edició.</ref> per tal de poder reproduir i distribuir la seva obra, la desmaterialització de la informació permet a un autor de dirigir-se directament als seus clients o lectors, eventualment amb l'ajuda d'un portal de venda: mai no li quedarà un estoc costós d'invenuts. La mateixa evolució, en un estadi avançat, s'observa al cas de les editorials de música. L'editorial pot quedar útil pel seu professionalisme de promoció, de màrqueting i de venda, tècniques que els escriptors o artistes no sempre dominen.
 
==Editorials dels Països Catalans==