Ecologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
correcció |
||
Línia 1:
L{{'}}'''ecologia''',
▲L{{'}}'''ecologia''' és la part de la [[biologia]] que estudia les interaccions dels [[éssers vius]] entre ells i amb llur medi;<ref name="GEC">{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0100177&BATE=ecologia|títol=ecologia |consulta= 17 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua=català }}</ref> és la biologia dels [[ecosistemes]].<ref>* {{Ref-llibre| cognom = Margalef| nom = Ramon| enllaçautor = Ramon Margalef| editorial = Omega| títol = Ecología| any = 1998| edició =9a ed.| lloc = Barcelona| isbn = 8428204055| capítol = 1| pàgines = 2}}</ref> També es pot definir com l'estudi científic de les distribucions, l'abundància i les relacions dels [[organisme]]s i les seves interaccions amb el [[medi ambient]].<ref name="Begon 2006">{{ref-llibre |cognom=Begon |nom=M. |coautors= Townsend, C. R., Harper, J. L. |títol=Ecology: From individuals to ecosystems. (4th ed.) |any=2006 |editorial=Blackwell |isbn=1405111178}}</ref> El [[1866]] [[Ernst Häckel]] va introduir el concepte d'ecologia, terme compost de les paraules [[Grec modern|gregues]] ''οικος'' (''oikos'': casa, habitatge, llar) i ''λόγος'' (''logos'': coneixement, ciència, raó). En un principi, Häckel entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu medi ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de [[matèria]] i [[energia]] i la seva transformació en les [[comunitat (ecologia)|comunitats]] biològiques.
Entren dins el camp de l'ecologia l'estudi de les poblacions de [[plantes]] i [[animals]], de les comunitats de plantes i animals i dels ecosistemes. Un [[ecosistema]] representa la xarxa de relacions entre els organismes a diferents nivells d'organització. Els '''ecòlegs''' s'interessen per qualsevol forma de [[biodiversitat]], des del paper dels [[bacteris]] en el reciclatge dels [[nutrient]]s als efectes de la [[selva tropical]] en la dinàmica de l'[[atmosfera terrestre]]. La disciplina de l'ecologia va emergir de les [[ciències naturals]] durant el [[segle XIX]]. L'ecologia no és sinònim de medi ambient o d'[[ecologisme]], i també es diferencia de les [[ciències ambientals]].<ref name="Begon 2006"/><ref name="Allee49">{{ref-llibre |cognom=Allee |nom=W. C. |coautors= Emerson, A. E., Park, O., Park, T., and Schmidt, K. P. |títol=Principles of Animal Ecology |any=1949 |editorial=W. B. Saunders Company |isbn=0721611206}}</ref><ref name="Smith00">{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=R. |coautors= Smith, R. M. |títol=Ecology and Field Biology. (6th ed.) |any=2000 |editorial=Prentice Hall |isbn=0321042905}}</ref> L'ecologia també està estretament relacionada amb disciplines com la [[fisiologia]], l'[[evolució]], la [[genètica]] i l'[[etologia]].<ref name="Huffaker et al">{{ref-llibre |editor= Huffaker, C. B. |títol = Ecological Entomology |editorial = John Wiley and Sons |any = 1999 |edició =2a ed.|url = http://books.google.cat/books?id=aw5Iycas70cC |isbn = 9780471244837 }}</ref>
Linha 41 ⟶ 29:
Per estructurar l'estudi de l'ecologia en un marc clar, s'organitza el món biològic en un entramat jeràrquic que va des del nivell genètic ([[gen]]s), a les [[cèl·lules]], els teixits, els [[Òrgan (anatomia)|òrgans]], els organismes, les espècies i així fins al nivell de la biosfera.<ref name="Nachtomy01">{{ref-publicació |cognom = Nachtomy |nom = Ohad |cognom2 = Shavit |nom2 = Ayelet |cognom3 = Smith |nom3 = Justin |article = Leibnizian organisms, nested individuals, and units of selection |publicació = Theory in Biosciences |volum = 121 |exemplar = 2 |any = 2002 |doi = 10.1007/s12064-002-0020-9 |pàgina = 205 }}</ref> Els ecosistemes són el centre de les investigacions al voltant fonamentalment dels tres nivells bàsics, que són els organismes, les poblacions i les comunitats. Els ecòlegs estudien els ecosistemes a partir d'una mostra d'individus que són representatius d'una població. Els ecosistemes estan formats per comunitats que interaccionen entre si i amb el medi ambient. En ecologia, les comunitats es creen per la interacció de poblacions de diferents espècies que convieuen en una àrea.<ref name="Begon06">{{ref-llibre |cognom = Begon |nom = M. |cognom2 = Townsend |nom2 = C. R. |cognom3 = Harper |nom3 = J. L. |títol = Ecology: from individuals to ecosystems |lloc = Oxford, UK |editorial = Blackwell Publishing |any = 2006 |edició =4a ed.|url = http://books.google.cat/?id=Lsf1lkYKoHEC&printsec=frontcover|isbn = 978-1-4051-1117-1 }}</ref><ref name="Zak08">{{ref-publicació |cognom = Zak |nom = K. M. |cognom2 = Munson |nom2 = B. H. |article = An exploratory study of elementary preservice teachers’ understanding of ecology using concept maps |publicació = The Journal of Environmental Education |volum = 39 |exemplar = 3 |pàgines = 32–46 |any = 2008 |url = http://www.duluth.umn.edu/~kgilbert/ened5560-1/Readings/SciEd-JEESpring2008-ZakMunsonArticleUpdated.pdf|consulta = 2010-03-16 |doi = 10.3200/JOEE.39.3.32-46 }}</ref>
La [[biodiversitat]], un terme que és una abreviatura de diversitat biològica, descriu totes les varietats de la vida, des dels gens als ecosistemes i abasta tots els nivells d'organització biològica. Hi ha molts tipus d'índex, de mesures que representen la biodiversitat.<ref name="Scholes08">{{ref-publicació |cognom = Scholes |nom = R. J. |cognom2 = Mace |nom2 = G. M. |cognom3 = Turner |nom3 = W. |coautors=et al|article = Toward a global biodiversity observing system |publicació = Science |volum = 321 |exemplar = 5892 |pàgines = 1044–1045 |any = 2008 |url = http://www.earthobservations.com/documents/committees/uic/200809_8thUIC/07b-Health0Montira-Pongsiri-BON-Article-in-Science.pdf |doi = 10.1126/science.1162055 |pmid = 18719268 }}</ref> La biodiversitat inclou la diversitat d'espècies, d'ecosistemes, la diversitat genètica i la complexitat de processos que operen en i entre aquests nivells respectius.<ref name="Scholes08" /><ref name="Wilson00">{{ref-publicació |cognom = Wilson |nom = E. O. |article = A Global Biodiversity Map|pmid=11041790|publicació = Science |volum = 289 |exemplar = 5488 |pàgina = 2279 |any = 2000
== Nínxol ecològic i l'hàbitat ==
Linha 57 ⟶ 45:
<!-- revisant -->
El concepte d'enginyeria d'ecosistemes ha fet replantejar el pes que tenen els organismes dins els ecosistemes i en el mateix procés evolutiu. La construcció de nínxols termes utilitzats amb més freqüència en referència al mecanisme de retroalimentació en virtut apreciada de la selecció natural impartint forces en el nínxol abiòtic.<ref name="Laland99">{{ref-publicació | cognom=Laland |nom=K. N.|cognom2=Odling-Smee|nom2=F.J.|cognom3=Feldman|nom3=M.W.|article = Evolutionary consequences of niche construction and their implications for ecology|publicació = PNAS|volum = 96|pàgines =10242–10247|any = 1999|doi=10.1073/pnas.96.18.10242|pmid=10468593| exemplar=18|pmc=17873}}</ref><ref name="Write06">{{ref-publicació | cognom = Wnom=J.P.|nom = Justin P.|cognom2=Jones |nom2=C.G.|article = The Concept of Organisms as Ecosystem Engineers Ten Years On: Progress, Limitations, and Challenges|publicació = BioScience|volum = 56|pàgines = 203–209|any = 2006|doi = 10.1641/0006-3568(2006)056[0203:TCOOAE]2.0.CO;2}}</ref> Un exemple de selecció natural a través d'enginyeria d'ecosistemes es produeix en els nius dels insectes socials, com les formigues, abelles, vespes i tèrmits. Hi ha una homeòstasi emergent en l'estructura del niu que regula, manté i defensa la fisiologia de tota la colònia. monticles de tèrmits, per exemple, mantenir una temperatura interna constant a través del disseny de les xemeneies d'aire condicionat. L'estructura dels nius per si subjectes a les forces de la selecció natural. D'altra banda, el niu pot sobreviure en generacions successives, el que significa que els ancestres d'heretar tant material genètic i un nínxol llegat que es va construir abans d'hora.<ref name="Laland99" /><ref name="Hughes08"
== Poblacions ==
Linha 100 ⟶ 88:
{{Article principal|Xarxa tròfica}}
Una xarxa tròfica o cadena alimentària és la xarxa ecològica arquetípica. Són un tipus de mapa conceptual que il·lustren les rutes dels fluxos d'energia en una comunitat ecològica, en general a partir de l'energia solar s'utilitza per les plantes durant la fotosíntesi. Com les plantes creixen, s'acumulen hidrats de carboni i són menjades per herbívors. Pas a pas o les línies es dibuixen les relacions fins que un teixit de la vida apareix il·lustrat.<ref name="
[[Fitxer:FoodWeb.jpg|thumb|250 px|Aquàtica d'aigua dolça i terrestres d'aliments webs]]
[[Fitxer:Chesapeake Waterbird Food Web.jpg|thumb|250 px|left|Generalitzat cadena alimentària de les aus aquàtiques de la Badia de Chesapeake]]
| |||