Glúcid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Hthjh Etiquetes: escolar Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 85.192.70.97. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Sugar White.jpg|thumb|El [[sucre]] és un aliment ric en '''glúcids''']]
Els [[glúcid]]s, són [[biomolècules]] orgàniques formades per [[carboni]], [[hidrogen]] i [[oxigen]] que contenen [[grups funcionals]] [[carbonil]] ([[aldehid]] o [[cetona]]) i molts grups [[hidroxil]] (-OH). Els [[monòmer]]s bàsics dels glúcids són els [[monosacàrid]]s, de [[fórmula empírica]] C<sub>n</sub>H<sub>2n</sub>O<sub>n</sub>, és a dir (CH<sub>2</sub>O)<sub>n</sub>, per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a [[molècules]] d'[[aigua]], o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, '''hidrats de carboni''' o '''carbohidrat'''. Però aquest model no és pas vàlid per a tots els glúcids, que en certs casos contenen àtoms de [[nitrogen]] o de [[fòsfor]] (per exemple).
Els elements hidrogen i oxigen, es troben en els glúcids en la mateixa proporció que en l'aigua, i d'aquí en ve el seu nom d'hidrats de carboni, encara que la seva composició i les seves propietats no corresponguin en absolut amb aquesta definició. Malgrat que des fa temps se sap que això no és cert, se segueixen utilitzant els termes d'hidrat de carboni i carbohidrat per a designar-los (sobretot en [[dietètica]]) de forma, si més no, inexacta. La realitat és que els [[monosacàrid]]s estan formats per una curta cadena de carbonis (de tres a set), un dels quals duu un grup [[carbonil]] i la resta grups [[hidroxil]] (-OH) i àtoms d'hidrogen. Diversos monosacàrids es poden unir per formar [[oligosacàrid]]s (de dos a deu monosacàrids) i [[polisacàrid]]s; més de deu i, sovint, milers de polisacàrids.
Els glúcids formen part, amb les [[proteïnes]] i els [[lípid]]s, dels constituents essencials dels éssers vius i de la seva [[nutrició]], atès que són un dels principals intermediaris biològics d'emmagatzematge i de consum d'energia. En els organismes [[autòtrof]]s, com les [[plantes]], els [[sucre]]s es converteixen en [[midó]] per emmagatzemar. En els organismes [[heteròtrof]]s, com els [[animal]]s, els glúcids s'emmagatzemen en forma de [[glucogen]] després s'utilitzaran com a font d'energia en les reaccions metabòliques, la seva oxidació després de la digestió dels glúcids aporten al voltant de 17 [[joule|kJ]]/gram segons s'ha comprovat amb la [[bomba calorimètrica]].
Els glúcids realitzen nombroses funcions en els [[éssers vius]]. Els polisacàrids serveixen per a l'emmagatzematge d'energia (per exemple, el midó i el glucogen) i com a components estructurals (per exemple, la [[cel·lulosa]] en les plantes i la [[quitina]] en els [[artròpodes]]); la cel·lulosa s'ha afirmat que és la molècula orgànica més abundant de la terra.<ref>{{ref-llibre |cognom=Campbell |nom=N.A. |pàgines= 23|títol=Biology |editor=4a edició|editorial=Benjamin Cummings |lloc= Nova York|data=1996 |isbn=0-8053-1957-3 }} </ref> La [[ribosa]], un monosacàrid de cinc carbonis, és un component important dels [[coenzim]]s (per exemple, l'[[Adenosina trifosfat|ATP]], [[dinucleòtid de flavina i adenina|FAD]] i [[NAD]]) i de la "columna vertebral" de la molècula genètica anomenada [[RNA]]. I la [[desoxiribosa]], relacionada amb la ribosa, és un component de l'[[ADN]]. Els sacàrids i els seus derivats inclouen moltes altres biomolècules importants que juguen un paper clau en el [[sistema immunitari]], la [[fertilització]], la prevenció de la patogènesi, [[coagulació]] de la [[sang]], i el desenvolupament.<ref>{{ref-llibre |cognom = Maton |nom = Anthea |coautors = Jean Hopkins, Charles William McLaughlin, Susan Johnson, Maryanna Quon Warner, David LaHart, Jill D. Wright |títol = Human Biology and Health |editorial = Prentice Hall |any = 1993 |lloc = Englewood Cliffs, New Jersey, USA |pàgines = 52–59 |isbn = 0-13-981176-1}}</ref>
== Nomenclatura i sinonímia ==
| |||