Viquipèdia

Casal d'Aragó: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 8:
Amb la unió d'aragonesos i catalans sota el regnat de la [[dinastia del Casal de Barcelona]] el 1137, el [[Regne d'Aragó]] i el [[Comtat de Barcelona]] assoliran les més altes cotes de poder i reputació. El [[Regne d'Aragó]], convertit en cap de la [[Corona d'Aragó]],<ref name="Ordinacions">[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del ''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal'': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> obtindrà una àmplia sortida al mar i al comerç marítim; i el [[Comtat de Barcelona]] obtindrà una base territorial i de poder indiscutible. Gràcies a aquesta unió, la [[Corona d'Aragó]] aconseguirà per una banda disputar l'hegemonia política de la [[península Ibèrica]] a la [[Corona de Castella]], i per l'altre el domini de la [[mediterrània]] al [[Regne de França]] i a les [[Repúbliques Marítimes|repúbliques marítimes italianes]].
 
=== Sense rei ===
=== El testament d'Alfons I d'Aragó el Batallador ===
{{principal|Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)}}
{{Casal d'Aragó}}
Línia 14:
[[Fitxer:Donació d'Aragó i Peronella als Capítols matrimonials de Barbastre (1137).jpg|thumb|250px|dreta|Als [[Capítols matrimonials de Barbastre (1137)|Capítols matrimonials de Barbastre]] de l'[[11 d'agost]] del [[1137]] es pactà el matriomi entre el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i la reina [[Peronella d'Aragó]], que concebiren un fill i successor comú pels seus territoris i que suposà també el naixement de la ''Corona d'Aragó''. <br/>(''[[Arxiu de la Corona d'Aragó|ACA]], Perg. RBIV, car. 35, núm. 86'')]]
[[Fitxer:Crònica dels reys d'Aragó e comtes de Barcelona Manuscrito nº 17, folio 24 r.jpg|thumb|250px|[[Íncipit]] i [[Caplletra]] ''E'' de les ''[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]'': «''Del comte Ramon Berenguer e com lo regne darago fo ajuntat al comtat de Barcelona per matrimoni''. ''E'' mort lo dit [...] E aquest excelent baro pres per muller la filla den remiro rey darago apellada Peronella e apres fo apellada Urraca amb la qual li pervench lo dit regne darago.» (''ms. nº 17, f.24r'')]]
El complex procés successori que desembocà en l'adveniment del [[Casal de Barcelona|Casal comtal de Barcelona]] a la [[Casa reial d'Aragó]] té el seu origen en el [[Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)|Testament d'Alfons I d'Aragó]].<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000640 Testament del rei Alfons I d'Aragó, deixant el seu regne als ordes militars]</ref> El rei [[Alfons I d'Aragó|Alfons I d'Aragó "el Batallador"]] redactà el testament l'[[octubre]] del [[1131]] durant el [[Setge de Baiona (1131)|Setge de Baiona]],<ref name="UBIETO-69">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 69 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> i el ratificà novament el [[4 de setembre]] del [[1134]], poc abans de morir.<ref name="UBIETO-70">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 70 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> El testament s'inicia amb la donació d'algunes tinences a diversos monestirs i catedrals; seguidament procedeix a donar la totalitat del regne d'Aragó, ''"A aquests tres concedeixo tot el meu regne"'',<ref name="UBIETO-70b">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 70 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]{{citació2|"Para después de mi muerte, dejo heredero y señor al Sepulcro del Señor, que está en Jerusalem, y a aquellos que cuidan y custodian y sirven a Dios; y al Hospital de los Pobres, que està en Jerusalem; y al Templo de Salomón, con los caballeros que cuidan de defender el nombre de la cristiandad. ''A estos tres concedo todo mi reino''. Así el dominio que tengo en la tierra de mi reino, el principado y el derecho que tengo en todos los hombres de mi tierra, tanto en clérigos como en laicos, obispos, abades, canónigos, monjes, optimates, caballeros, burgueses, rústicos, mercaderes, varones, mujeres, pequeños y grandes, ricos y pobres, judíos y sarracenos, con tal ley y costumbre como mi padre y mi hermano y yo hasta ahora tuvimos o debemos haber. (....) De este modo todo mi reino, como sobreescrito está, y toda mi tierra, cuanto tengo y cuanto adquirí o en lo futuro adquiera, con el auxilio de Dios, cualquier cosa que yo ahora doy y en adelante legítimamente podré dar, todo lo otorgo y concedo al Sepulcro del Señor y al Hospital de los pobres y a la milicia del Templo de Salomón, para que ellos tengan y posean por tres partes justas e iguales."}}</ref> als ordes militars existents aleshores i de recent creació: [[Orde de Sant Joan de Jerusalem]], [[Orde del Temple|Orde del Temple de Salomó]] i [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem]]. Segons l'historiador Antonio Ubieto, el testament és fruit de l'avançada edat del rei i de l'estat psicològic de ''"decrepitud mental i física"''.<ref name="UBIETO-79">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 79 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón] {{citació2|"La muerte de ''Alfonso I el Batallador'' en realidad estaba anunciada desde hacía algun tiempo. Por un lado, su avanzada edad para la época: sesenta y un años. Por otro, las secuelas psicológicas de la derrota de Fraga, ya que hasta entonces siempre había resultado vencedor. Y finalmente, la existencia de un testamento, que no podía cumplirse, denotaba cierta ''decrepitud mental y física''."}}</ref>
 
===Proclamacions del bisbe Ramir Sanxes i de Garcia Ramires ===
{{principal|Ramir II d'Aragó|Garcia V de Navarra}}▼
El rei [[Alfons I d'Aragó]] el Batallador morí el [[7 de setembre]] del [[1134]], poc després de la derrota aragonesa en el [[Setge de Fraga (1133-1134)|Setge de Fraga]]; aquest fet provocà el pànic<ref name="UBIETO-93">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], La proclamación de Ramiro II en Jaca i Barbastro, pàg.93; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=111&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> al Regne d'Aragó i, temerosos d'una possible contraofensiva almoràvit, els cristians despoblaren les terres de Barbastre i les del sud de Daroca, provocant que la línia fronterera amb les terres musulmanes retrocedís als límits del segle anterior.<ref name="UBIETO-93"/> El testament del rei Alfons I d'Aragó bloquejava qualsevol possible resposta organitzada, perquè resultava impossible que els ordes militars de Jersualemt es posessin al capdavant de la governació dels regnes d'Aragó i de Pamplona; per agreujar aquesta caòtica situació, els més prominents rics-homnes d'Aragó havien actuat com a testimonis del testament del rei Alfons I d'Aragó, i per tant havien jurat acatar-lo, fet que els impossibilitava per a prendre qualsevol iniciativa contrària a les disposicions testamentàries del difunt rei sense trencar el seu jurament.<ref name="UBIETO-93"/> La iniciativa la prengueren un reduït nombre de nobles aragonesos de [[Jaca]] i [[Barbastre]] que no havien participat en el [[Setge de Baiona (1131)|Setge de Baiona]], durant el qual el rei Alfons I d'Aragó havia fet el seu testament, raó per la qual aquests estaven lliures del jurament d'acatar les voluntats del difunt rei.
 
=== Candidat 1: Ramir II d'Aragó ===
L'[[11 de setembre]] del [[1134]], tan sols quatre dies després de la mort del rei, els habitants de Jaca reconegueren el Bisbe Ramir, germà del difunt rei Alfons, com a nou rei d'Aragó.<ref name="UBIETO-94">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], La proclamación de Ramiro II en Jaca i Barbastro, pàg.94; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=111&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> El bisbe Ramir sortí del monestir i passà a les terres de Barbastre per tal de rebre l'obediència d'aquelles terres. Per contra, la noblesa navarresa es mostrà disconforme amb l'elecció de Ramir, atès que el consideraren incapaç de defensar la terra contra el rei de Castella,<ref name="ZURITA"/> qui pocs dies després de la mort d'[[Alfons I d'Aragó]] havia posat setge a [[Vitoria]], pres alguns llocs del regne de Pamplona i es preparava per envair el [[Regne d'Aragó]]. El [[bisbe de Pamplona]] [[Sancho de Larosa]] i els cavallers [[Ladrón Íñiguez Vélez]], [[Guillén Aznárez d'Oteiza]] i [[Ximeno Aznárez de Torres]], escolliren un descendent del rei [[Garcia IV Sanxes III de Navarra|Garcia Sanxes III de Pamplona]], [[Garcia V de Navarra|Garcia Remírez]], com a nou rei, tot i no comptar amb la conformitat dels aragonesos.<ref name="ZURITA">Zurita, Jerónimo: [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473.pdf Anales de la Corona de Aragón; Vol I; llib.1]</ref>▼
▲{{principal|Ramir II d'Aragó|Garcia V de Navarra}}
PerL'[[11 la seva banda, durant elde setembre]] del [[1134]], tan sols quatre dies després de la mort del rei, els nobleshabitants aragonesosde esJaca, reunirenreunits a [[Osca]],<ref name="ZURITA"/> onreconegueren proclamarenel Bisbe Ramir, germà del difunt rei elAlfons, bisbecom Ramira nou rei d'Aragó.<ref name="UBIETO-94">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], queLa proclamación de Ramiro II en Jaca i Barbastro, pàg.94; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=111&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> Aquest atorgà carta de franquícia a tots els francs pobladors d'Osca, i on ja signà com a rei.<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000960 1134, setembre: Ramir II d'Aragó atorga una carta de franquícia a tots els francs pobladors d'Osca]</ref> EntreEl bisbe Ramir sortí del monestir entre finals de setembre i principis d'octubre, el ja nou rei Ramir II d'Aragói passà a la vila d'[[Alagó]], per entrar finalment a [[Saragossa]]; entre els seus valedors principals hi havia els bisbes [[bisbe d'Osca|d'Osca]] [[Arnaldo Dodon]], el de [[bisbe de Saragossa|Saragossa]] [[García Guerra de Majones]], i el de [[bisbe de Tarassona|Tarassona]] [[Miguel Cornel]], el comte d'Urgell i senyor de [[Bolea]] [[Ermengol VI d'Urgell|Ermengol VI]], el comte de Pallars [[Artau III de Pallars Sobirà|Artau III]], el senyor d'Osca i Alquézar [[Fortun Galíndez]], [[Castan de Biel]], el senyor d'Ayerbe Martín Galíndez, el senyor d'Olalla Férriz, el senyor de Calatayud i Ricla Lope López, el senyor de Turbena Rodrigo Pérez, el senyor de Montagut Pero Tizón, i el senyor de Cascante i Arguedas Johan Díez.<ref name="ZURITA"/> A Saragossa estant, el rei Ramir II d'Aragó jurà els privilegis de la [[Catedral de Sant Salvador de Saragossa|catedral]].▼
 
=== Candidat 2: Garcia V de Navarra ===
▲Per la seva banda, durant el setembre del [[1134]], els nobles aragonesos es reuniren a [[Osca]]<ref name="ZURITA"/> on proclamaren rei el bisbe Ramir, que atorgà carta de franquícia a tots els francs pobladors d'Osca, i on ja signà com a rei.<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000960 1134, setembre: Ramir II d'Aragó atorga una carta de franquícia a tots els francs pobladors d'Osca]</ref> Entre finals de setembre i principis d'octubre, el ja nou rei Ramir II d'Aragó passà a la vila d'[[Alagó]], per entrar finalment a [[Saragossa]]; entre els seus valedors principals hi havia els bisbes [[bisbe d'Osca|d'Osca]] [[Arnaldo Dodon]], el de [[bisbe de Saragossa|Saragossa]] [[García Guerra de Majones]], i el de [[bisbe de Tarassona|Tarassona]] [[Miguel Cornel]], el comte d'Urgell i senyor de [[Bolea]] [[Ermengol VI d'Urgell|Ermengol VI]], el comte de Pallars [[Artau III de Pallars Sobirà|Artau III]], el senyor d'Osca i Alquézar [[Fortun Galíndez]], [[Castan de Biel]], el senyor d'Ayerbe Martín Galíndez, el senyor d'Olalla Férriz, el senyor de Calatayud i Ricla Lope López, el senyor de Turbena Rodrigo Pérez, el senyor de Montagut Pero Tizón, i el senyor de Cascante i Arguedas Johan Díez.<ref name="ZURITA"/> A Saragossa estant, el rei Ramir II d'Aragó jurà els privilegis de la [[Catedral de Sant Salvador de Saragossa|catedral]].
▲L'[[11 de setembre]] del [[1134]], tan sols quatre dies després de la mort del rei, els habitants de Jaca reconegueren el Bisbe Ramir, germà del difunt rei Alfons, com a nou rei d'Aragó.<ref name="UBIETO-94">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], La proclamación de Ramiro II en Jaca i Barbastro, pàg.94; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=111&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> El bisbe Ramir sortí del monestir i passà a les terres de Barbastre per tal de rebre l'obediència d'aquelles terres. Per contra, la noblesa navarresa es mostrà disconforme amb l'elecció de Ramir, atès que el consideraren incapaç de defensar la terra contra el rei de Castella,<ref name="ZURITA"/> qui pocs dies després de la mort d'[[Alfons I d'Aragó]] havia posat setge a [[Vitoria]], pres alguns llocs del regne de Pamplona i es preparava per envair el [[Regne d'Aragó]]. El [[bisbe de Pamplona]] [[Sancho de Larosa]] i els cavallers [[Ladrón Íñiguez Vélez]], [[Guillén Aznárez d'Oteiza]] i [[Ximeno Aznárez de Torres]], escolliren un descendent del rei [[Garcia IV Sanxes III de Navarra|Garcia Sanxes III de Pamplona]], [[Garcia V de Navarra|Garcia Remírez]], com a nou rei, tot i no comptar amb la conformitat dels aragonesos.<ref name="ZURITA">Zurita, Jerónimo: [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473.pdf Anales de la Corona de Aragón; Vol I; llib.1]</ref>
 
=== LesCandidat aspiracions3: d'Alfons VII de Lleó i la invasió castellano-lleonesad'Aragó ===
Per la seva part el rei [[Alfons VII de Lleó]] s'havia proclamat legítim successor del difunt rei [[Alfons I d'Aragó]],<ref name="UBIETO-104">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Rioja y Pamplona ante la proclamación de Ramiro II, pàg. 104; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=124&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> i havia ocupat tota la riba dreta de l'[[Ebre]] envaït el [[Regne de Pamplona]] i el [[Regne de Saragossa]]. El rei castellano-lleonès ambicionava la possessió de l'extens [[Regne de Saragossa]] i adduïa la tinença que li havia atorgat el difunt rei [[Alfons I d'Aragó]]; la invasió castellano-lleonesa fou justificada en la ''Chronica Adefonsi Imperatoris'' per motius de seguretat davant l'eventual ofensiva almoràvit i hauria estat confirmada per l'aclamació popular dels saragossans, tot i que l'historiador aragonès Antonio Ubieto considera que la crònica castellana «''és una versió interessada i parcial''».<ref name="UBIETO-108">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Las relaciones de Ramiro II con Alfonso VII de Castilla pàg. 108; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=127&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]{{citació2|''"Ante esta narración hay que tener en cuenta que ''es una version interesada y parcial''. Pero que parece cercana a la realidad."''}}</ref> L'ofensiva castellano-lleonesa provocà la retirada de Saragossa del rei Ramir II d'Aragó i els seus fidels,<ref name="ZURITA"/> passant a primers d'[[octubre]] que passaren a Calatayud,<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=001373 1134, 14 d'octubre: Ramir I d'Aragó dóna als homes de Calatayud el castell i vila d'Aranda, per tal que forme part del seu terme municipal]</ref> i després al [[Monestir de Sant Joan de la Penya]].<ref name="ZURITA"/>
 
El [[desembre]] del [[1134]] el rei lleonès entrà a [[Saragossa]] com a rei i senyor; allí hi confirmà les concessions dels antics reis d'Aragó.<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000755 Alfons VII de Lleó confirma els furs i usatges dels infançons i barons d'Aragó, atorgats pel rei Pere I d'Aragó]</ref> Antonio Ubieto sosté la hipòtesi que la invasió castellano-lleonesa podria haver estat fruit d'una petició d'auxili feta pel bisbe García de Majones, i que la presència d'[[Alfons VII de Lleó]] durant el nadal del [[1134]]-[[1135]] suposava ''"el fracàs per a l'establiment d'una monarquia teocràtica al regne d'Aragó"''.<ref name="UBIETO-114">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Las relaciones de Ramiro II con Alfonso VII de Castilla pàg. 114; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=127&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> El rei lleonès convocà a [[Saragossa]] a gran quantitat de prohoms, àdhuc alguns que havien estat amb Ramir II d'Aragó; d'entre els conocatsconvocats hi destaquen el comte de Barcelona i cunyat del rei lleonès [[Ramon Berenguer IV de Barcelona|Ramon Berenguer IV]], el comte d'Urgell i senyor de [[Bolea]] [[Ermengol VI d'Urgell|Ermengol VI]], el comte de Tolosa i cosí del rei lleonès [[Alfons Jordà]], el comte de Foix [[Roger III de Foix]], el comte de Pallars [[Artau III de Pallars Sobirà|Artau III]], el comte de Comenge [[Bernat II de Comenge|Bernat II]], el comte Rodrigo González i el senyor de Montpeller [[Guilhèm VI de Montpeller|Guilhèm VI]].<ref name="ZURITA"/>
 
=== L'''Afillatura'' entre rei dels aragonesos Ramir Sanxes,II i el rei delss'alia navarresosamb Garcia RamiresV ===
{{principal|Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135)}}
A finals de [[desembre]] del [[1134]], tres mesos després de la mort del rei Alfons, la situació política a la qual s'enfrontava el rei Ramir era extremadament delicada; mancat de suport, tan sols havia aconseguit el reconeixement del [[Regne d'Aragó]], que l'havia proclamat rei [[Ramir II d'Aragó]], mentre que el [[Regne de Pamplona]] havia proclamat rei a [[Garcia V de Navarra|Garcia Remírez]] i el [[Regne de Saragossa]] havia estat envaït per les tropes lleoneses d'[[Alfons VII de Lleó]]. A més i per la seva condició eclesial, el bisbe Ramir no podia contrarecontraure matrimoni i engendrar un successor. Davant d'aquesta tessitura, el Bisbe Ramir optà per aliar-se amb [[Garcia V de Navarra|Garcia Remírez]] i poder fer front a [[Alfons VII de Lleó]].
 
Anà fins [[Pradilla]] amb els prelats i ricshòmens que li eren fidels, on es reuní una delegació d'ambdues parts: dels aragonesos el cavaller Cajal, Férriz de Huesca i [[Pero d'Atarés]]; dels navarressos Ladrón Íñiguez Vélez, Guillén Aznar d'Oteyza, i Ximeno Aznar de Torres.<ref name="ZURITA"/> Es reconegueren les fronteres del [[Regne de Pamplona]] amb les del [[Regne d'Aragó]] i després, el [[gener]] del [[1135]], es segellà el pacte entre ambdós bàndols amb l'[[Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135)]], mitjançant la qual els proclamats reis Ramir II d'Aragó i rei Garcia V de Pamplona s'afillaven mútuament, acordant que el que sobrevisqués més temps heretaria les possessions del difunt. Després del pacte amb el navarrès, el rei Ramir II es refugià al castell de Montclús, a les muntanyes del Sobrarbe, on signava com a rei d'Aragó, Sobrarbe i Ribagorça, tenint com a vassal a [[Garcia V de Navarra|Garcia Remírez]], a qui reconeixia com a rei de Pamplona.<ref name="ZURITA"/>
 
=== L'aliança entre el rei Alfons VII des'alia Lleó i el reiamb Garcia Ramires de PamplonaV ===
La reacció d'[[Alfons VII de Lleó]] no es féu esperar i davant de l'aliança navarro-aragonesa el rei [[Alfons VII de Lleó]] oferí a Garcia V de Pamplona una nova aliança contra Ramir II d'Aragó, mitjançant la qual el rei lleonès li oferia la ciutat de [[Saragossa]] en vassallatge.<ref name="UBIETO-127">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], La reacción de Alfonso VII y García Ramírez, pàg. 127; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=150&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> Aquest fet povocà que el [[maig]] del [[1135]] el navarrès trenqués el pacte amb Ramir II d'Aragó, l'Afillatura quedés sense efecte, i es reprengués la guerra fronterera entre aragonesos i navarresos. Havent consolidat la seva posició a Saragossa, el rei lleonès retornà als seus dominis, i el [[26 de maig]] del [[1135]] es féu coronar a la Catedral de Lleó, ''Imperator totius Hispaniae'' (Emperador de totes les Espanyes).
 
=== La reacció de Ramir II d'Aragó durant l'estiuactiva della 1135diplomàcia ===
Havent quedat novament aïllat, Ramir II d'Aragó aprofità la marxa d'[[Alfons VII de Lleó]] per endegar una intensa activitat diplomàtica l'estiu del 1135.<ref name="UBIETO-123">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Los problemas del verano de 1135, pàg. 123; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=144&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> Primerament amb la firma d'una treva amb el governador almoràvit [[Yahyā ibn Ali ibn Ġānīya]], vencedor en el [[Setge de Fraga (1133-1134)]]; amb aquest pacte desapareixia el motiu clau amb què [[Alfons VII de Lleó]] havia justificat la invasió del [[Regne de Saragossa]].<ref name="UBIETO-123"/> Seguidament Ramir II d'Aragó denuncià davant del Papa la invasió lleonesa, recordant que els reis d'Aragó eren feudataris del Sant Pare de Roma des de [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]], i que la intromissió d'[[Alfons VII de Lleó]] suposava la mutilació dels regnes del seu difunt germà [[Alfons I d'Aragó]].<ref name="UBIETO-123"/> Finalment el rei Ramir II d'Aragó passà a sotmetre, quan no eliminar, als nobles aragonesos que s'havien declarat fidels al rei lleonès; aquesta repressió contra la noblesa aragonesa deslleial suposà l'origen de la [[Llegenda de la Campana de Huesca]].<ref name="ZURITA"/> L'[[11 de setembre]] del [[1135]], Ramir II d'Aragó confirmava els [[Furs de Jaca]] donats pel seu pare [[Sanç Ramires]], rei d'Aragó i Pamplona, i atorgava als seus habitants la franquesa principal que tenien els burgesos de [[Montpeller]]; en l'acte hi aparegueren com a testamentaris el [[bisbe d'Osca]] [[Arnlado Dodon]], el [[bisbe de Saragossa]] [[García Guerra de Majones]], i el [[bisbe de Tarassona]] [[Miguel Cornel]].<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000766 1135, 11 de setembre: Ramir II d'Aragó confirma els furs de Jaca donats pel seu pare Sanç Ramires, i atorga als seus habitants la franquesa principal que tenien els burgesos de Montpellier]</ref>
 
=== L'auxili dels catalans a Ramir II d'Aragóes i el casamentcasa amb Agnès de Poitiers ===
{{principal|Casament de Ramir II d'Aragó}}
Però [[Ramir II d'Aragó]], totalment acorralat pel pacte entre castellans i navarresos, la inacció de Papat, la mutilació dels regnes d'aragó i la defecció de part de la noblesa aragonesa, fou forçat a fugir d'Aragó. Ramir II demanà auxili al comte [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]], qui el protegí i l'allotjà a [[Besalú]] on, tal com recull Antonio Ubieto, parlava de la ''"seva condició d'exiliat"''.<ref name="UBIETO-128">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], La reacción de Alfonso VII y García Ramírez, pàg. 128; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=150&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> L'auxili de [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]], fill del comte [[Ramon Berenguer III de Barcelona]] el ''"Dux Catalanensis"'' i ''"Rector Catalanicus hostes"'',<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pomer |nom=Lluis |títol=Les literatures antigues a les literatures medievals |url= http://books.google.cat/books?id=eEIMAQAAMAAJ&q=Dux+Catalanensis+Rector+Catalanicus+hostes&dq=Dux+Catalanensis+Rector+Catalanicus+hostes&hl=ca&sa=X&ei=f4k0U9v4COjt0gXg24C4Bg&ved=0CEUQ6AEwAQ |llengua= | editorial=Hakkert |data=2009 |pàgines=198 |isbn=9789025606381}}</ref> resultaria decisiu per tal que finalment [[Ramir II d'Aragó]] pogués recuperar el [[Regne d'Aragó]] i expulsar les tropes castellanes i navarreses.
 
Havent perdut el [[Regne de Saragossa]] durant el setembre, i havent de fuginrfugir del [[Regne d'Aragó]] per refugiar-se a Besalú durant l'octubre del [[1135]], l'única sortida viable que li restava a Ramir II d'Aragó si volia recuperar el regne era la d'abandonar la seva condició eclesiàstica, casar-se i concebre un descendent.<ref name="UBIETO-129">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El matrimonio de Ramiro II de Aragón, pàg. 129; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=152&path=1457&forma=&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón] {{citació2|"Tomé esposa no por deseo de carne, sinó por la renovación de la sangre y de la estirpe."}}</ref> L'escollida fou [[Agnès de Poitiers]], de la casa ducal d'Aquitània i filla de [[Guillem IX d'Aquitània]], qui havia lluitat al costat del difunt rei [[Alfons I d'Aragó]] en la [[Batalla de Cutanda]]. Agnès era vídua des del [[1127]] i era de reputada fertilitat per haver tingut diversos fills mascles. Pactat el matrimoni, [[Ramir II d'Aragó]] pogué retornar al [[Regne d'Aragó]] i casar-se a [[Jaca]] el [[13 de novembre]] del [[1135]];<ref name="UBIETO-131">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El matrimonio de Ramiro II de Aragón, pàg. 131; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=152&path=1457&forma=&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> però 9 mesos després, l'[[11 d'agost]] del [[1136]], naixia no un hereu mascle, sinó una femella, la futura reina [[Peronella I d'Aragó]].
 
Finalment, després de passats pràcticament 2 anys de la mort del rei [[Alfons I d'Aragó]], la Santa Seu intervingué en l'assumpte de la successió. EnA una butlla datada ella [[10Butlla ded'Innocenci juny]]II del [[(1136)]], el Sant Pare [[Innocenci II]] ordenà a [[Alfons VII de Lleó]] l'acompliment del [[Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)]], doncs volia que arribessin als [[Ordes Militars]] de Jerusalem la tercera part de les rendes de les terres del difunt rei [[Alfons I d'Aragó]]:<ref name="UBIETO-132">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], La intervención del Papa Inocencia II, pàg. 132; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=156&path=1457&forma=&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> el Regne d'Aragó, el Regne de Saragossa, el comtat de Ribagorça i el comtat de Sobarbre.▼
=== La intervenció de la Santa Seu ===
{{principal|Butlla d'Innocenci II (1136)}}
▲Finalment, després de passats pràcticament 2 anys de la mort del rei [[Alfons I d'Aragó]], la Santa Seu intervingué en l'assumpte de la successió. En una butlla datada el [[10 de juny]] del [[1136]], el Sant Pare [[Innocenci II]] ordenà a [[Alfons VII de Lleó]] l'acompliment del [[Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)]], doncs volia que arribessin als [[Ordes Militars]] de Jerusalem la tercera part de les rendes de les terres del difunt rei [[Alfons I d'Aragó]]:<ref name="UBIETO-132">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], La intervención del Papa Inocencia II, pàg. 132; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=156&path=1457&forma=&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> el Regne d'Aragó, el Regne de Saragossa, el comtat de Ribagorça i el comtat de Sobarbre.
 
=== ElAlfons primerVII intenti deRamir casarII acasen Peronellaels ''(Urraca)''fills ===
[[Fitxer:Genealogies dels comtes de Barcelona-sXV-12.jpg|thumb|Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell.]]▼
{{principal|Tractat d'Alagón (1136)}}
Si la intervenció de la Santa Seu complicava la successió, el naixemenet d'una filla en lloc d'un mascle, Peronella, dificultava encara més la successió a través de Ramir II, doncs la butlla suposava que la [[Santa Seu]] rebutjava el casament canònic d'un bisbe, fet que deslegitimava a [[Peronella I d'Aragó]]. Antonio Ubieto apunta que la butlla d'Innocenci II provocà la separació entre [[Ramir II d'Aragó]] i [[Agnès de Poitiers]], ja que a partir d'aleshores desapareix de la documentació, documentant-se des del [[1141]] el seu retir al Monestir de Santa Maria de Fontevrault ([[França]]). Davant d'aquesta eventualitat, Ramir II d'Aragó i [[Alfons VII de Lleó]] signaren el [[Tractat d'Alagón (1136)]], mitjançant el qual acordaven el casament de Peronella amb Sanç de Castella, primogènit d'[[Alfons VII de Lleó]]; en virtut d'aquest tractat que implicava el casament de Peronella, aquesta s'havia de passar a anomenar ''Urraca''.<ref>Congrés d'història de la Corona d'Aragó [http://books.google.cat/books?id=06fkewceH2AC&pg=PA74&lpg=PA74&dq=petronila+entierro+arag%C3%B3n&hl=ca#v=onepage&q=petronila%20entierro%20arag%C3%B3n&f=false El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta]</ref> A canvi el rei lleonès cedia la sobirania efectiva del [[Regne de Saragossa]] a Ramir II d'Aragó, qui al seu torn en cedia el control i la defensa a Alfons VII de Lleó.
 
=== ElsLes Ordes militarsMilitars ho cedeixen els regnes d'Aragótot a Ramon Berenguer IV de Barcelona ===▼
=== L'adveniment de la Casa comtal de Barcelona a la Casa reial d'Aragó ===
{{principal|Capítols matrimonials de Barbastre (1137)|Aportacions territorials de Barbastre (1137)|Juraments de fidelitat a Ramon Berenguer IV (1137)|Confirmació d'Ayerbe (1137)|Renúncia de Saragossa (1137)|Casamiento en casa|Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV}}▼
▲[[Fitxer:Genealogies dels comtes de Barcelona-sXV-12.jpg|thumb|Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell.]]
PeròFaltava quedavapoc perquè els comptes de Barcelona passessin a ser reis d'Aragó. Quedava pendent de resolució la qüestió dels drets sobre el [[Regne d'Aragó]], el [[Regne de Saragossa]], el [[Comtat de Ribagorça]] i el [[Comtat de Sobrarbe]] que els ordes militars exigien en virtut del [[Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)]] i que la butlla del Sant Pare Innocenci II del 10 de juny del 1136 refrendava. Una de les prioritats de Ramon Berenguer IV de Barcelona fou resoldre aquests drets. Primerament s'obriren negociacions entre el comte i representants de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Orde de l'Hospital de Sant Joan]], i el [[16 de setembre]] del [[1140]] s'arribà a un acord mitjançant el qual el gran mestre de l'Orde de l'Hospital [[Raymond du Puy]] cedia a la persona del comte [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] i al seu successor (''damus et concedimus tibi, supradicto comiti Raimundo barchinonensi, tueque cuncte progeniei''), la tercera part dels regnes d'Aragó que els corresponia en virtut del testament d'Alfons I d'Aragó, a canvi que aquest concedís als hospitalers drets a construir esglésies i comandes en diverses poblacions dels seus territoris, amb la condició que si Ramon Berenguer IV de Barcelona moria sense descendents, els dits territoris retornarien a l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Orde de l'Hospital]].<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000644 L'orde militar de l'Hospital restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons I]</ref>▼
▲{{principal|Capítols matrimonials de Barbastre (1137)|Aportacions territorials de Barbastre (1137)|Juraments de fidelitat a Ramon Berenguer IV (1137)|Confirmació d'Ayerbe (1137)|Renúncia de Saragossa (1137)|Casamiento en casa}}
 
▲=== Els Ordes militars cedeixen els regnes d'Aragó a Ramon Berenguer IV de Barcelona ===
{{AP|Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV}}
▲Però quedava pendent de resolució la qüestió dels drets sobre el [[Regne d'Aragó]], el [[Regne de Saragossa]], el [[Comtat de Ribagorça]] i el [[Comtat de Sobrarbe]] que els ordes militars exigien en virtut del [[Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)]] i que la butlla del Sant Pare Innocenci II del 10 de juny del 1136 refrendava. Una de les prioritats de Ramon Berenguer IV de Barcelona fou resoldre aquests drets. Primerament s'obriren negociacions entre el comte i representants de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Orde de l'Hospital de Sant Joan]], i el [[16 de setembre]] del [[1140]] s'arribà a un acord mitjançant el qual el gran mestre de l'Orde de l'Hospital [[Raymond du Puy]] cedia a la persona del comte [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] i al seu successor (''damus et concedimus tibi, supradicto comiti Raimundo barchinonensi, tueque cuncte progeniei''), la tercera part dels regnes d'Aragó que els corresponia en virtut del testament d'Alfons I d'Aragó, a canvi que aquest concedís als hospitalers drets a construir esglésies i comandes en diverses poblacions dels seus territoris, amb la condició que si Ramon Berenguer IV de Barcelona moria sense descendents, els dits territoris retornarien a l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Orde de l'Hospital]].<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000644 L'orde militar de l'Hospital restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons I]</ref>
 
Un tractat similar es negocià amb [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem]], arribant-se a un acord amb Guillem [[Patriarca de Jerusalem]] i Pere prior de l'Orde, mitjançant el qual l'Orde cedia a la persona del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona els seus drets el [[29 d'agost]] de [[1141]] (''eiusdem, tibi, Raimunde, venerande barchinonensium comes'').<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000643 L'orde militar del Sant Sepulcre restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons I]</ref> Un acord similar es va obtenir amb [[Orde del Temple|Orde del Temple de Salomó]] en la concòrdia de Girona de 27 de novembre de 1143; a canvi, una cinquena part de les noves conquestes als musulmans, si l'orde hi participava, serien per al Temple. Aquestes cessions al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona foren confirmades el [[24 de juny]] del [[1158]] per una butlla del Sant Pare [[Adrià IV]].<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000645 El papa Adrià IV confirma al comte Ramon Berenguer IV les donacions que cadascuna de les ordes militars del Sepulcre, de l'Hospital i del Temple li havien fet, de les respectives terceres parts del regne d'Aragó, que els havien estat deixades en testament pel rei Alfons II]</ref> Per a l'historiador Antonio Ubieto, els acords de cessió dels Ordes militars s'emmarquen en un període de necessitats econòmiques d'aquestes, i amb el suport del Papat, varen veure l'ocasió d'obtenir el seu establiment a Aragó i Catalunya invocant el testament d'Alfons I d'Aragó.<ref name="UBIETO-160">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Las negociaciones con las órdenes militares, pàg. 160; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=188&path=1457&forma=&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Casal_d%27Aragó»