Orèades: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Eliseu Visconti - Oréadas.jpg|thumb|Representació pictòrica d'unes orèades, segle XIX]]
Les '''orèades''' (en [[grec antic]] Ὀρεάδες), '''orestíades''' o '''orodemníades''' van ésser [[nimfa|nimfes]] que protegeixen les [[muntanya|muntanyes]], d'acord amb la [[mitologia grega]], i acompanyaven [[Àrtemis]] (o [[Diana]]). Segons [[Estrabó]] hi havia cinc orèades mentre que [[Virgili]], a l'[[Eneida]], parla de mil orèades seguint a Diana. Entre les més conegudes trobem [[Eco (mitologia)|Eco]] (muntanyes de [[Citeró]]), [[Cal·listo (mitologia)|Cal·listo]] (transformada en l'[[Óssa Major]]) o [[Britomarte]] (mont [[Dikti]]).<ref>{{ref-llibre|cognom=Parramon i Blasco|nom=Jordi|títol=Diccionari de la mitologia grega i romana|pàgines=162|lloc=Barcelona|editorial=Edicions 62|any=1997|isbn=8429741461}}</ref><ref name=gasparyroig>''Mitología universal'', Biblioteca ilustrada de Gaspar y Roig, [[1864]]. {{es}}</ref><ref name=conti>Natale Conti, ''Mitología'', Editum, [[2006]]. ISBN 9788483715994 {{es}}</ref>
Solen viure a les muntanyes però, de vegades, les nimfes [[caça]]dores podien trobar-se a altres indrets, com per exemplea les grutes de les nimfes dels rius i del mar, en escrits de [[Virgili]]. Formen part de la vida dels déus i dels humans. Són mortals, però viuen de l'ordre de milers d'anys. S'alimenten d'[[ambrosia]], com els déus, i pot ser aquesta la causa de la seva llarga vida, i també de castanyes, [[gla]]ns i mel, sent els primers mortals que van deixar de menjar carn d'altres mortals, i en particular carn d'humans. Hi ha diferents opinions dels seus orígens, segons els autors, sent una de les més esteses que són "filles de [[Zeus]]" o del seu equivalent romà [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]]. Segons [[Homer]] tenen el mateix orígen que les [[nàiades]]. Són educadores d'alguns déus, com per exemple [[Bacus (mitologia)|Bacus]], a qui acompanyen sempre als seus seguicis. [[dansa|Ballen]] a les muntanyes i les roques, derramant i fent créixer els dons de Bacus i de [[Ceres (mitologia)|Ceres]] (Vegeu també ''[[Bacants]]'').<ref name=gasparyroig/><ref name=conti/>
| |||