Normalització lingüística: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m la síntesi |
||
Línia 5:
[[Lluís V. Aracil]]<ref>L. V. Aracil (1983). Dir la realitat, Barcelona: Ed. Països Catalans, p. 96. </ref> va donar una nova forma a aquest terme a final dels anys seixanta, substituint el de ''[[planificació lingüística]]'', que era més usat. Segons les paraules de l'autor:
{{cita|Durant el meu servei militar (1964-65) […] vaig embastar les idees que presentaria poc després a Nancy sota el títol ''Conflit linguistique et normalisation linguistique dans l’Europenouvelle'' […] Una part d’aquella (encara rudimentària) construcció era una noció de “[[normalització lingüística]]” inspirada en diverses fonts –com ara la codificació legal, la planificació econòmica, etc. En realitat, era una temptativa de
Per tant, la normalització lingüística no comprèn tan sols aspectes purament lingüístics, sinó que també ha de considerar '''factors socials i polítics'''. Respecte a aquests últims, la subordinació política a una altra [[Comunitat lingüística|comunitat]] que imposa una [[llengua dominant]] provoca que la situació en la qual es desenvolupa el procés de normalització tingui uns paràmetres singulars, considerant que no es té un [[Estat propi|estat polític propi]] i que existeix un [[conflicte lingüístic]]. Aquest és el cas de [[Catalunya]], el [[País Basc]] i el [[Quebec]].
| |||