Ambrosia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 4:
L''''ambrosia''' (en grec ἀμβροσία) és, a la [[mitologia grega]], un [[aliment]] dels [[déu]]s de l'[[Olimp]].<ref name=red>Jordi Redondo Sánchez, ''Introducció a la religió i la mitologia gregues'', [[Universitat de València]], [[2011]]. ISBN 9788437086880 {{ca}}</ref> En principi, sembla que els grecs no sabien ben bé en què consistia exactament ni quin era el seu origen, tot i que una llegenda diu que va sortir per primer cop d'una de les banyes de la [[Amaltea (mitologia)|cabra Amaltea]]. Les primeres referències en parlen com a bàlsam, untuós i de perfum agradable, que perfuma, purifica i conserva.<ref name=uriel>Pilar Fernández Uriel, ''Dones Del Cielo. Abeja Y Miel en El Mediterráneo Antiguo'', Editorial [[UNED]], [[2012]]. ISBN 9788436262155 {{es}}</ref>
L'ambrosia sol ser menjar o pot ser beure ([[Safo de Lesbos]]) de déus mentre que el [[Nèctar (mitologia)|nèctar]] sol ser la beguda però també pot ser-ne menjar (poemes d'[[Alcman]]). Per a [[Wilhelm Heinrich Roscher|Roscher]] (segle XIX) tant el nèctar com l'ambrosia són [[mel]].<ref>Wilhelm Heinrich Roscher, ''Nektar und Ambrosia: Mit einem Anhang über die Grundbedeutung der Aphrodite und Athene'', [[1883]] {{de}}</ref> Seria una "divinització" de la mel. A la cultura catalanoparlant, el paradís dels déus regalima "llet i mel". D'altra banda, segons algunes creences l'ambrosia es fa a partir d'una planta màgica, segurament un o més tipus de [[bolet]]s barrejats, que es troben al jardí d'[[Apol·lo]]. Aquesta matèria primera, a més de per fer ambrosia, podia ser usada també per a altres criatures fantàstiques dels boscos, com centaures, elfs o sílfides.<ref>Joan Soler i Amigó, ''Enciclopèdia de la fantasia popular catalana'', Editorial Barcanova, [[1998]]. {{ca}}</ref>
Molts investigadors moderns com Danny Staples relacionen l'ambrosia amb el [[fong al·lucinògen]] [[Amanita muscaria]].
| |||