Cassà de la Selva: diferència entre les revisions

El terme de Cassà de la Selva va ser cobejat des d'èpoques molt antigues i en el seu territori s'han trobat restes que palesen els diferents períodes de poblament: [[paleolític]], [[neolític]], [[bronze]], [[ibèric]] (el jaciment més important és [[Puig del Castell (Cassà de la Selva)|el puig del Castell]]) i [[Imperi Romà|romà]]. Tanmateix, com és característic en totes les poblacions de [[Catalunya]], el desenvolupament de la població en el lloc on hi ha la vila actualment es comença a resseguir amb una cronologia ininterrompuda a partir de l'[[edat mitjana]], que és quan es va bastir el nucli de població entorn de la sagrera del primitiu [[temple romà]]nic que estava situat en el mateix lloc que l'església parroquial actual. És significatiu el lloc escollittriat per al seu emplaçament en un petit turóturonet: que dominava la plana fèrtil, que estava ben comunicat amb la ciutat de Girona i la costa i que estavaera molt a prop del massís de [[Massís de les Gavarres|les Gavarres]] que els assegurava combustible i cacera.

A partir del [[segle XII]] s'esmenta el castell de Cassà, centre del poder del senyor feudal, que anirà passant de mà en mà en els segles posteriors. La possessió del castell per part dels Montcada significa el punt més alt de la violència feudal que té com a punts significatius diferents atacs al castell. Dins aquest context hi hem d'incloure la declaració de Cassà com a carrer de Girona ([[1386]]) a partir de la qual la vila gaudia dels mateixos privilegis que la ciutat, i l'anomenat "Lo fet de Cassà" ([[1391]]) en què la resolució dels Moncada de tornar a tenir la jurisdicció de la [[Localitat|vila]] es va acabar amb un episodi sagnant culminat per l'assalt i crema del castell.

Una altra de les dates més significatives és la de l'any [[1456]] quan [[Joan el Gran|Joan II]] va concedir dues fires anuals i un [[mercat]] setmanal atès que el permís per organitzar fires i mercats és un perfecte indicador de la vitalitat d'una [[població]]. Tot iMalgrat que poques dècades més tard Cassà es va veure involucradaimplicada en la guerra [[remença]], la seva puixança va continuar durant el segle XVI com es pot comprovar amb la important reforma que va patir l'església parroquial i la construcció de grans conjunts arquitectònics com can Frigola i la torre Salvana.

Un segle més tard la gran [[pesta]] del [[1650]] va delmar extraordinàriament la població, però ben aviat la introducció d'un nou ofici, la del taper, es convertiria enesdevindria el gran revulsiu de la vila. Aquest ofici derivaria en la potent indústria surotapera que en el segle XIX es convertiria en el motor de l'expansió demogràfica i econòmica potenciadareforçada per la creació d'una nova via de comunicació, el [[ferrocarril]]. CoincidintEn coincidència amb aquesta època puixant va haver-hi l'eclosiódesclosa del moviment associatiu que es va perllongar durant les primeres dècades del segle XX fins i tot després de la crisi de la indústria surotapera.

La [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] i la posterior [[franquisme|dictadura]] varen marcar un punt i a part en la història de la vila i el poble es va veure mancat de les infraestructures, dels serveis i dels recursos necessaris per a poder tirar endavant. En els anys seixanta però, va començar a canviar el signe del poble, la indústria es va diversificar i es varen afegir nous sectors: metall, tèxtil, alimentari, arts gràfiques, metall, plàstic, materials elèctrics, etcètera. Aquesta diversificació industrial que caracteritza la vila i la diferència dels pobles veïns va absorbir a partir dels anys seixanta un important contingent d'immigració que provenia del sud de la [[península]]. Un contingent d'immigració que ha tornat en els últimsdarrers anys però aquesta vegada procedent del veí [[continent africà]] i que s'ocupa bàsicamentsobretot en el sector industrial i agrícola. El 1881 es fundà l'escola [[La Salle Cassà]].

L'arribada de la [[democràcia]] va ser un fort revulsiu per a l'augment de la participació de la societat civil en l'activitat sociocultural i lúdica de la població. La ciutadania es va implicar en la recuperació del [[català]] a nivell l'escrit i diversos veïns van promoure una campanya per a l'oficialització del nom de la vila amb la doble ''S'', ja que el [[IEC]] es decantava per la forma "Caçà". Finalment la Generalitat va accedir a oficialitzar el nom "Cassà de la Selva",<ref>[http://www.mensa.es/carrollia/c74.pdf carrollia, pàgina 10]</ref> que és com s'utilitza entre els veïns del municipi i als mitjans de comunicació.<ref>[http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2179963 El Punt]</ref>