Revisió del 16:00, 7 març 2015 modifica Hispalois (discussió \| contribucions) 14 edits →‎Època musulmana: +img ← Edició anterior		Revisió del 16:59, 11 jul 2016 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Ampliació Edició següent →
Línia 1: {{Estat desaparegut ~~{{millorar\|data=abril de 2013\|Contingut inexacte i confús (vegeu discussió)}}~~ \|nom_oficial = Reino de Córdoba \|nom_comú = regne de Còrdova La '''taifa de Còrdova''', i el posterior '''regne de Còrdova''' va ser un estat andalusí amb [[capital]] a la ciutat de [[Còrdova]], originat vers el [[segle VI]] i que posteriorment passaria a formar part, al costat d'altres regnes, de la [[Corona de Castella]]. \|forma_de_govern = Monarquia hereditària \|any_inici = 1236 ~~== Època visigoda ==~~ \|esdeveniment_inici = Conquesta de Còrdova ~~{{Principal\|Regne de Toledo}}~~ \|any_fi = 1833 A inicis de l'època [[visigot\|visigòtica]], ''Corduba'', al costat d'altres ciutats de la província [[Bètica]] com [[Híspalis]], són pràcticament independents. El rei [[Àquila I]] va profanar la tomba de [[Sant Iscle màrtir]], motiu pel qual la ciutat es va rebel·lar. Durant l'aixecament d'Atanagild, aquest va demanar ajuda a l'[[emperador]] [[Justinià I de Bizanci]] para derrotar el rei Agila. Aquest va accedir a enviar-li un contingent, i acabà ocupant [[Còrdova]] l'any [[550]], derrotant Agila i morint el seu fill en la batalla. Els bizantins també ocupen la Bètica, amb el suport dels seus ciutadans, que anhelen retornar als temps de l'[[imperi romà]], convertint-se en la província ''Spania'' de l'[[imperi Bizantí]]. Atanagild va intentar conquistar la ciutat el [[568]], però no tingué èxit. \|esdeveniment_fi = [[Divisió territorial d'Espanya de 1833]] \|capital = [[Còrdova]] El [[rei got]] [[Leovigild]], l'any [[572]], aprofitant la guerra que lliurava l'emperador [[Justinià II]] contra els [[perses]], va prendre la ciutat de Còrdova. Per aquest fet, el prestigi de Leovigild va créixer tant que per primera vegada un rei visigot es va atrevir a usar els símbols de la reialesa: [[ceptre]], [[corona (ornament)\|corona]] i [[capa\|mantell]], encunyant moneda amb el seu propi nom. Malgrat això la ciutat va tornar al cap de poc a formar part de l'imperi bizantí. }} El '''regne de Còrdova''' va ser un dels regnes de la [[Corona de Castella]], creat en [[1236]] amb la presa de Còrdova,<ref>{{Ref-llibre \|cognom= \|nom= \|títol=Atlas de la historia del territorio de Andalucía \|capítol=Reinos y jurisdicciones de la Edad Media a la Moderna \|url=http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/atlasterritorio/at/pdf/14_reinosyjurisdicciones.pdf \|llengua=castellà \|editorial=Junta de Andalucía \|data= \|pàgines= \|isbn=}}</ref> i durador fins la [[Divisió territorial d'Espanya de 1833]], en què va ser transformat, amb lleugeres modificacions, en la [[província de Còrdova]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom= \|nom= \|títol=Division territorial de la península è islas adyacentes aprobada por S.M. en el Real Decreto de 30 de noviembre de 1833 \|url=https://books.google.es/books?id=DLql8C0r1hkC&pg=PA2&dq=reino+cordoba+1833&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjc0Yqk0-vNAhVGXhQKHUGuDNUQ6AEIMTAD#v=onepage&q=reino%20cordoba%201833&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Imprenta Real \|data=1833 \|pàgines=2 \|isbn=}}</ref> [[Hermenegild]], fill de Leovigild i duc de la Bètica, es va convertir al [[catolicisme]] i es va rebel·lar contra el seu pare, de religió [[arrianisme\|arriana]], sent recolzat l'any [[579]] per ''Corduba'' i altres ciutats bètiques i de la vall del riu [[Guadiana]]. Hermenigild va ser derrotat a [[Sevilla]] l'any [[584]], refugiant-se a Còrdova, que tornà a ser presa pels visigots, i on és capturat pel seu pare i exiliat a [[Valentia Edetanorum]], l'actual ciutat de [[València]]. A mitjans de [[segle VI]] es construeixen diversos monuments cristians, sobretot esglésies, gràcies a la forta implantació del catolicisme. El poder [[got (germànics)\|got]] trigà a ser reconegut pel poble, que va rebel·lar-se en nombroses ocasions. Aquests problemes comportaren la menor influència al [[Regne de Toledo\|Regne Visigot de Toledo]] d'aquest regne per davant d'altres com el de [[Regne de Sevilla\|Sevilla]]. ~~== Època musulmana ==~~ ~~[[Fitxer:Mohamad Ben Yaguar fracción de dinar 20856.jpg\|thumbnail\|Moneda de la "repùblica de Qùrtuba".]]~~ ~~{{incomplet\|data=abril de 2013}}~~ L'any [[716]] es converteix en capital de l'[[emirat]] de l'[[Àndalus]], creixent fins a recuperar part de la grandesa que tenia en època romana. Més tard, sota el [[califat omeia]], va arribar el seu màxim apogeu demogràfic (segons algunes fonts, més d'un milió d'habitants), comercial i cultural. En aquesta època es va acabar la construcció de la [[Mesquita de Còrdova]] i es va edificar als seus afores la luxosa ciutat de [[Madīnat al-Zahrā]] o al-Madina az-Zahrà. En el terreny cultural es va arribar una gran esplendor, contant, durant el [[califat]] d'[[Al-Hàkam II]] amb la major biblioteca del món del seu temps. La [[república de Qúrtuba]] o ''República de Còrdova'' va ser l’Estat que va sorgir en la ciutat de [[Qurtuba]] i els seus voltants arran la desintegració del [[Califat de Còrdova]], en [[1031]]. A primers de 1075, [[Ibn Ocasha]], s’apoderà de Qurtuba i li la va entregar a [[Yahya ibn Ismail al-Mamun]], [[Emir de Tulaytula]]. En 1078, [[Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid]], [[emir d'Ixbíliya]] tornava a prendre Còrdova fins a la conquesta dels [[Almoràvits]] que van assaltar la ciutat el [[25 de març]] de [[1091]].<ref>{{ref-llibre \|cognom=Viguera Molíns \|nom=María Jesús \|títol=Los reinos de taifas y las invasiones magrebíes \|llengua=castellà \|editorial=RBA\|data=2007 \|pàgines=132 \|isbn=84-473-4815-6}}</ref> ~~== Època cristiana ==~~ ~~[[Fitxer:Reino de Córdoba loc 1590.svg\|thumb\|El regne de Còrdova ([[1590]])]]~~ ~~[[Fitxer:Coat of Arms of the Realm of Cordoba (Kingdom of Leon Arms Variant).svg\|thumb\|Escut d'armes del regne de Còrdova ([[1590]])]]~~ Amb els [[almohades]] va perdre la seva condició de capital de l'Àndalus. Aquest fet va significar l'inici de la seva llarga decadència, accentuada quan el [[1236]] va ser conquistada per les tropes cristianes de [[Ferran III de Castella]], integrant-se així dins la [[Corona de Castella]]. Gràcies a la seva conquesta, el [[1492]] serví de plaça forta per a la conquesta del [[Regne de Granada]] per part dels [[Reis Catòlics]], que van establir durant diversos anys la seva cort a la ciutat. ~~== Governants ==~~ ~~; República de Còrdova:~~ ~~{{Principal\|República de Qurtuba}}~~ * [[1031]] - [[1043]] : [[Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar]] * 1043- [[1064]] : [[Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar]] * 1064- [[1070]] : [[Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad]] * [[1064]] - [[1068]] : [[Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Jàwhar\|Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad]] * 1070- [[1074]] : integració a l'[[emirat d'Isbiliya\|emirat d'Ixbíliya]] * 1074: [[Ibn Ukaixa]] * 1074- [[1078]] : integració a l'[[emirat de Tulaytula\|emirat de Tulàytula]] * 1078- [[1091]] : integració a l'emirat d'Ixbíliya * 1091- [[1114]] : conquesta dels [[almoràvits]] ~~; Taifa de Còrdova (segona república) :~~ * 1144- [[1145]] : [[Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hamdín]] * 1145: [[Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla]], integració amb la [[taifa de Múrcia]] i [[Taifa de Granada\|Granada]] * 1145- [[1146]] : Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hamdin * 1146- [[1148]] : [[Yahya ibn Alí ibn Ghàniya]] * 1148- [[1229]] : invasió dels [[almohades]] * 1229- [[1236]] : [[Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Mutawàkkil]], integració amb la taifa de Múrcia * 1236: integració a la [[Corona de Castella]] == Referències== {{referències\|2}} ~~<references />~~ {{cal coor esp}} {{ORDENA:Regne De Cordova}} ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~▼ ~~{{Cal geo}}~~ ▲{{ORDENA:Regne De Cordova}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Regnes de la Corona de Castella\|Cordova, Regne De]] [[Categoria:Geografia històrica d'Andalusia]]

Regne de Còrdova: diferència entre les revisions