Fulbe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
}}
Els '''fulbe''', '''fula''', '''fulani''' o '''peul''' ([[ful]] Fulɓe; {{lang-fr|Peul|links=no}}; [[haussa]] Fulani; {{lang-pt|Fula|links=no}}; [[wòlof]] Pël; [[bambara]] Fulaw) són un poble africà que viu entre el [[Sudan]] i el [[Senegal]], estan presents en tots els estats costaners ([[Senegal]], [[Gàmbia]], [[Guinea Bissau]], [[Guinea-Conakry]], [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]], [[Benín]], [[Libèria]], [[Sierra Leone]], [[Nigèria]] i [[Camerun]]) i al [[Sahel africà|Sahel]]. Parlen la llengua [[ful]]. Formen una societat de pastors (tot i que, avui dia, molts viuen en centres urbans i són comerciants), de caràcter patriarcal.
Una proporció significativa d'ells, (uns 13 milions), són [[nòmada|nòmades]], en el major grup nòmada pastoral al món.<ref>http://www.encyclopedia.com/topic/Fulani.aspx|The Fulani form the largest pastoral nomadic group in the world. The Bororo'en are noted for the size of their cattle herds. In addition to fully nomadic groups, however, there are also semisedentary Fulani—Fulɓe Laddi—who also farm, although they argue that they do so out of necessity, not choice. A small group, the Fulɓe Mbalu or Sheep Fulani, rely on sheep for their livelihood.</ref> Es troben repartits entre molts països principalment a [[Àfrica Occidental]] i parts del nord d'[[Àfrica Central]], però també a [[Sudan]] i [[Egipte]].<ref>{{cite web|url=http://www.scribd.com/doc/79397590/the-Fulani-People |title=the Fulani People |publisher=Scribd.com |date=2010-06-06 |accessdate=2013-12-28}}</ref>
== Etimologia ==
Els ''fulbe'' són un dels pobles que més denominacions rep. S'autodenominen ''fulbe'' (en singular: ''pullo'' o ''foulah''), encara que està difós el nom ''fulani'' que els donen els [[hausses]] i els pobles del [[Sàhara]], així com els exploradors i etnògrafs de parla anglesa. També és freqüent la denominació ''fulbe'' que els donen els [[malinkes]] i la de ''peul'' que li han donat els [[wòlofs]], la qual van adoptar els exploradors i etnògrafs de parla francesa.
Linha 21 ⟶ 24:
Altres es reafirmen novament en la seva teoria que vénen de fora d'Àfrica, argumentant que van adoptar una nova llengua en arribar a les terres del [[Fouta Djalon]], possiblement dels autòctons d'aquestes terres. Així i tot, cap d'aquestes hipòtesis arriba a ser concloent. A més, aquesta ètnia s'ha anat barrejant amb els pobles que hi havia al seu al voltant, la qual cosa dificulta més encara elaborar una hipòtesi. Socialment, per a un africà tenir un avantpassat fulbe sol ser sinònim de distinció i fins i tot de prestigi.
== Subgrups ==
{|class="wikitable" border="2"|center|Les comunitats fulbe de vegades s'agrupen i nomenen en base a les àrees que ocupen. Encara que dins de cada regió fins i tot hi ha més divisions i subgrups. A continuació es mostra una llista dels principals grups Fulɓe.
| colspan="12" style="text-align:center;"| '''Principals subgrups fulbe, grups de clúster i varietat dialectal'''
|-
| '''Fulbe Adamawa''' ||{{Flag|Nigeria}} {{Flag|Cameroon}} {{Flag|Chad}} {{Flag|Central African Republic|C.A.R}} {{Flag|Sudan}} || Oriental || Fulfulde
Adamawa (Fombinaare)
|-
| '''Fulbe Mbororo''' ||{{Flag|Nigeria}} {{Flag|Cameroon}} {{Flag|Chad}} {{Flag|Central African Republic|CAR}} {{Flag|Sudan}} {{Flag|Niger}} {{Flag|Gabon}} || Oriental ||Fulfulde
Sokoto (Woylaare) & Adamawa (Fombinaare)
|-
| '''Fulbe Bagirmi''' ||{{Flag|Central African Republic|C.A.R}} {{Flag|Chad}} || Oriental || Fulfulde
Adamawa (Fombinaare) & Bagirmi
|-
| '''Fulbe Sokoto''' ||{{Flag|Nigeria}} {{Flag|Niger}} || Eastern || Fulfulde
Sokoto (Woylaare)
|-
| '''Fulbe Gombe''' ||{{Flag|Nigeria}} || Oriental || Fulfulde
Sokoto (Woylaare) - Adamawa (Fombinaare) '''Transitional'''
|-
| '''Fulbe Borgu''' ||{{Flag|Nigeria}} {{Flag|Benin}} {{Flag|Togo}} || Central || Fulfulde
Borgu & Western Niger (Jelgoore)
|-
| '''Fulbe Jelgooji''' ||{{Flag|Mali}} {{Flag|Niger}} {{Flag|Burkina Faso}} || Central || Fulfulde
Western Niger (Jelgoore) & Massina (Massinakoore)
|-
| '''Fulbe Massina''' ||{{Flag|Mali}} || Central || Fulfulde
Massina (Massinakoore)
|-
| '''Fulbe Nioro''' || {{Flag|Mali}} {{Flag|Senegal}} {{Flag|Mauritania}} || Western || Pulaar - Fulfulde
Fuua Tooro - Massina (Massinakoore) '''Transitional'''
|-
| '''Fulbe Futa Jallon''' || {{Flag|Guinea}} {{GBS}} {{Flag|Sierra Leone}} || Western || Pular
Fuuta Jallon
|-
| '''Fulbe Futa Tooro''' || {{Flag|Senegal}} {{Flag|Mauritania}} || Occidental || Pulaar
Fuuta Tooro
|-
| '''Fulbe Fuladu''' ||{{Flag|Senegal}} {{GBS}} {{Flag|Gambia}} || Occidental || Pulaar - Pular
Fuuta Tooro - Fuuta Jallon '''Transicional'''
|}
== Història ==
Uns dos mil anys aC, pastors camites d'[[Etiòpia]] van moure's cap a l'occident travessant el desert amb els seus ramats de bestiar. Al segle XI, es van fixar a [[Futa Toro]] (Senegal). Amb l'enfonsament de l'Imperi de Ghana, van progressar a l'est per [[Dhombogo]] i [[Kaarta]], on es van establir alguns clans; altres clans es van barrejar amb els [[mandingues]] i originaren els [[fulanke]]; el grup principal va restar a Kaniagan, al sud de Bagana, fins al segle XV, quan van marxar a [[Macina]] dirigits per Maga Diallo. Una fracció es va instal·lar a Bakounou, i una altra va arribar a la part nord del llac [[Debo]], va creuar el [[Níger]] a [[Say (Níger)|Say]] i es va instal·lar a [[Sokoto (ciutat)|Sokoto]], i alguns grups van seguir fins al modern [[Estat d'Adamawa|Adamawa]]. Del grup de Macina, van sortir després grups que es van establir a [[Liptako]], [[Futa Djalon]] ([[Guinea-Conakry]]) i al país dogon entre els segles XVI i XVIII.
| |||