Bellver de Cerdanya: diferència entre les revisions

El municipi és un conglomerat de diferents pobles, masies aïllades i llogarrets diversos que conformen un dels més grans municipis de la comarca. Bellver és el principal nucli de la subcomarca de [[la Batllia]], situada al sud-oest de la Cerdanya, i que també inclou els municipis de [[Prullans]] i [[Riu de Cerdanya]]. Aquesta porció sudenca de la comarca també l'anomenen els bellverencs "Petita Cerdanya". Administrativament pertany a la [[província de Lleida]], encara que els lligams històrics i geogràfics la vinculen estretament a Puigcerdà, capital de la comarca, a La Seu d'Urgell i a Ripoll i Vic, més enllà de la [[Collada de Toses]]. Bellver es troba a mig camí de [[Puigcerdà]] i [[la Seu d'Urgell]].

 

Amb una orientació diürna fantàstica, la població es beneficia d'una radiació solar constant que li fa gaudir d'un microclima benigne, tenint en compte la duresa de l'hivern cerdà.

 

La plana cerdana es compon de prats d'herba natural, on sovint pasturen els ramats de vaques i cavalls. Rodejant els prats, en els marges hi neixen verns, freixes, pollancres. Espaiats per la plana es troben els pobles, sovint de pagès: Bor, Beders, Pi, Baltarga, Coborriu, Misserpi, Talló, Vilella, Olià, Pedra, Santa Eugènia, Cal Manxot, la Torre de Cadell, Corcs...

 

{{DemogCat| 1497=100| 1515=136| 1553=132| 1717=1.190| 1787=2.276| 1857=2.913| 1877=2.210| 1887=2.125| 1900=2.094| 1910=2.043| 1920=1.904| 1930=1.685| 1940=1.690| 1950=2.124| 1960=1.745| 1970=1.732| 1981=1.674| 1990=1.584| 1992=1.540| 1994=1.591| 1996=1.483| 1998=1.531| 2000=1.614| 2002=1.673| 2004=1.738| 2006=1.906}}

El 1553 incorpora [[Nas (Bellver de Cerdanya)|Nas]] i [[Ordèn]]; el 1717, [[Bor (Bellver de Cerdanya)|Bor]] i Nèfol; el 1787, [[Beders]] i [[Santa Eugènia de Nerellà]]; el 1857, [[Baltarga]], [[Cortàs]], [[Olià]], [[Pi (Bellver de Cerdanya)|Pi]], [[Pedra (Bellver de Cerdanya)|Pedra]] i [[Coborriu de Bellver]]; el 1965, [[Éller]] i [[Talltendre]]; el 1975, [[Riu de Pendís]]; i el 1997 es desagrega Riu de Pendís que pren el nom oficial de [[Riu de Cerdanya]].

La guerra civil de [[1936]] tingué un marcat episodi el [[27 d'abril]] de [[1937]], data en què els habitants de Bellver, en plena revolució anarquista de la Comuna de Puigcerdà, s'enfrontaren als piquets de la [[CNT-FAI]], comandats pel Cojo de Màlaga, Antonio Martín, un malagueny que els dirigia. Al començar l'atac, en passar pel pont sobre el Segre, des d'algun punt elevat del poble dispararen al cabdill llibertari i li causaren la mort, i l'atac es va parar, evitant així que el poble patís els abusos d'aquestes faccions anarquistes.

 

[[Fitxer:Bellver Cerdanya SMaria SJaume.JPG|thumb|Església de Santa Maria i Sant Jaume]]

* [[Anes]]

* La Torre de Cadell

 

De les festes populars destaca l'Aplec que cada dilluns de [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]] té lloc a la Font de [[Talló]], al vessant sud de Monterròs. És una tradició secular en què els fills de Bellver ballen en honor de la Verge trobada en aquest indret, patrona de Santa Maria de Talló. Les festes majors s'esdevenen per Sant Antoni, el [[13 de juny]]. També són tradicionals les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, a finals de juny, on els veïns s'aplegaven al voltant de les fogueres. Per Sant Jaume ([[25 de juliol]]), patró de la població, també és tradicional fer el ball a la Plaça 27 d'Abril, el mateix indret on 15 dies més tard, per Sant Llorenç, el 10 d'agost, es fa la fira de productes artesanals, una de les més importants del país (juntament amb el concurs de llonganissa). Abans d'acabar l'agost se celebra, des de fa alguns anys, la Fira d'Antiguitats i Brocanters. L'onze d'octubre la vila celebra la fira ramadera, molt antiga i on la pagesia es troba per concursar i negociar. Ja a prop de l'hivern, des de fa uns anys, se celebra una fira del món de l'esquí, anomenada Fira Pirineu Esport, on es poden trobar novetats i també material d'ocasió.

 

*[[Manel Figuera i Abadal]] ([[1957]] - ), escriptor català.

*[[Xavier Bartolo i Moliné]] ([[1968]] - ), futbolista català.