Gabriel Bracons Singla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
no té isbn |
Enllaç. |
||
Línia 21:
Fill de pare sabadellenc i mare olesana, féu el curs de segon ensenyament als [[Escolapis de Sabadell]] i fou exalumne de [[Josep Baburés i Grabulosa]]. Seguidament ingressà a l'[[Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona|Escola d'Arquitectura de Barcelona]], on obtingué el títol d'arquitecte el 1941, estudis que va interrompre durant la [[Guerra Civil Espanyola]].
El seu primer projecte li arribà el 1942, moment en què Pere Balsach Torelló li ordena de realitzar la nova fàbrica Balsach. Aquesta fàbrica s'havia d'ubicar en uns terrenys propers a la plaça de la Creu Alta de Sabadell i s'hi havia de fer servir el model d'[[arquitectura neoclàssica]] alemanya.<ref>''Fábrica de tejidos en Sabadell. Cuadernos de arquitectura''. Núm.: 78/1 Anuari 1970 I. Col·legi Oficial d' Arquitectes de Catalunya i Balears. Recurs electrònic: http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/112011/170711</ref> L'any 1947 va contraure matrimoni amb Consol Vicente Sanz i junts tingueren dues filles. La família sempre va residir a Sabadell, però l'any 1959 fixaren la residència a Barcelona, on visqueren fins a l'any 1986, moment en què retornaren a la capital vallesana. Entre 1954 i 1961, Bracons realitzà nombroses fàbriques d'aquesta ciutat, com Artfil S. A., Tèxtil Riba S. A. i les naus industrial de Pierre, S. A., entre d'altres. El 1957, projectà l'edifici que el portaria a emfatitzar la seva gran professionalitat, l'anomenat "Centenari", l'edificació xamfrà del carrer de les Tres Creus amb el carrer de la República (abans Alfons XIII) –antiga seu de la Cambra de Comerç. Entre 1965 i 1968, realitzà el projecte de reforma interior del palau de la [[Caixa Sabadell|Caixa d'Estalvis de Sabadell]], consistent a dissenyar els jardins i l'amfiteatre, així com la coordinació d'aquell espai amb les façanes posterior i lateral de les seus del [[Gremi de Fabricants de Sabadell]], la Caixa d'Estalvis de Sabadell, el [[Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont|Museu de Paleontologia]] i l'[[Espai Cultura Fundació Sabadell 1859|Obra Social de la Caixa de Sabadell]].<ref>BENAUL BERENGUER, Josep M., GARRIDO TORRES, Antoni, SUDRIÀ TRIAY, Carles. [https://books.google.cat/books?id=MXCangEACAAJ&dq=Caixa+Sabadell+:+finances+i+acci%C3%B3+social+1859-2009&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi3oei-rLLMAhWHXhQKHafWDQAQ6AEIJTAA ''Caixa Sabadell : finances i acció social 1859-2009'']. Sabadell: Caixa d'Estalvis de Sabadell, 2008. (cart.). p. 280,283 i 352.</ref>
[[Fitxer:Estadinovacreualta 2.jpg|alt= Nova creu Alta|thumb|Nova creu Alta]]
L'any 1965, va associar-se amb l'arquitecte [[Pere Picola Masdeu]] i junts van realitzar nombrosos grups d'[[Habitatge de protecció oficial|habitatges de protecció oficial]], dels quals destaquen els de Can Roqueta i Sant Bernat. També projectaren l'Estadi Municipal de la [[Nova Creu Alta]] (1967), ampliat amb motiu dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1992|Jocs Olímpics de Barcelona]] (1992). En el sector fabril, realitzaren les naus industrials de la fàbrica anomenada [[Cal Marcet]] i les Indústries Odag.<ref>Notes de premsa. ''El Col·legi d’Arquitectes de Girona ret homenatge als arquitectes jubilats en el decurs de l'any 2004''. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya: Demarcació de Girona. p.39. Recurs electrònic: http://www.e-coac.org/prensa/e-coac_noticies/gestio/comunicats/docs-girona/uploaded/jubilats.pdf </ref> D'altra banda, i de manera singular, Bracons féu obres privades molt nombroses, com l'edifici de la Farmàcia d'[[Agustí Masvidal i Salavert|Agustí Masvidal]] Salavert (Rambla / carrer de Sant Pere), els blocs d'habitatges plurifamiliars Morral (Rambla / carrer de Riego, considerat [[Bé cultural d'interès nacional]]) i els de la Caixa de Pensions (Paco Mutlló, entre Cusidó i Montseny), realitzacions a les quals anaren seguint, en diferents etapes, diversos blocs d'habitatges del mateix carrer de la República (en aquell moment, d'Alfons XIII) i altres noves vies urbanes del sector, de la Gran Via, de la plaça de Catalunya i l'entorn espais. Bracons dirigí les obres de les oficines i locals comercials ubicats a la cantonada del carrer de les Valls amb la via de Massagué, les clíniques Santa Fe i L'Aliança, la parròquia de Ca n'Oriac (una mostra més de la seva cultura arquitectònica del moment, fruit del seu coneixement de l'arquitectura finlandesa i de l'[[Alvar Aalto]] en particular) i l'edifici de les Germanetes dels Avis (carrer de Sant Joan).<ref>PUIG CASTELLS, Jaume. ''El procés de formació de la ciutat de Sabadell''. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 1991. Col·lecció Aula 3. ISBN 84-87221-01-7. p.101-112. </ref> En tots els casos predomina un interès pel rigor formal de l'[[arquitectura moderna]], en què són presents el racionalisme i el moviment de [[GATCPAC]], basats en la defensa del funcionalisme dels edificis.<ref>VV.AA. ''Arquitectura racional''. Madrid: Alianza Forma, 1979. p. 24. </ref><ref>''Arquitectura de Sabadell'': estudio realizado en la "Comisión de Estudio y Trabajo" Xavier Sauquet. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 1975. Fitxes 19B,4C i 22B.</ref>
| |||