Agnosticisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 26:
Molts filòsofs (seguint l'exemple d'Aristòtil, Anselm, Aquin i Descartes), van presentar arguments que tracten de provar racionalment l'existència de Déu. Després de l'empirisme escèptic de David Hume i les antinòmies d'Immanuel Kant, els filòsofs més tard va abandonar aquests intents, pel que fa al fet que és impossible construir cap prova irrefutable per a tal objectiu.
==== Robert G. Ingersoll ====
[[Fitxer:RobertGIngersoll.jpg|thumb|Robert G. Ingersoll.]]
[[Robert G. Ingersoll]], un advocat d'Illinois i polític que va esdevenir un conegut i buscat orador del {{segle|XIX}} a Amèrica, ha estat anomenat l'agnòstic "Gran".
Línia 39:
Podem ser tan honestos com som d'ignorants. Que si que Si ho som{{què}}, quan se li va preguntar el que està més enllà de l'horitzó del conegut li hem de tindre por?, respongué: no ho sé.
==== Charles Darwin ====
[[Fitxer:Charles Darwin by Julia Margaret Cameron.jpg|thumbnail|[[Charles Darwin]] en una fotografia de [[Julia Margaret Cameron]] de 1868.]]
El 1879, quan Darwin estava escrivint la seva autobiografia, li va arribar una carta preguntant-li si ell creia en el Déu Jahvè, i si el teisme i l'evolució eren compatibles. Ell va replicar que «un home pot ser un ardent teista i un evolucionista», citant com a exemples a Charles Kingsley i Asa Gray, respecte a ell, va dir que «mai havia estat ateu en el sentit de negar l'existència d'un Déu». Va afegir: «Crec que en general (i més com més vell em faig) encara que no sempre, crec que" agnòstic "seria una descripció correcta del meu pensament».
Línia 47:
Aveling va respondre que si «les revolucionàries veritats de la selecció natural i sexual haguessin estat confinades només per a les poques persones sensates" i ell "hauria demorat la publicació de l'Origen de les espècies, on estaria el món en aquest moment?». Segurament el seu propi il·lustratiu exemple havia encoratjat als lliurepensadors a «proclamar la veritat des dels sostres de les cases». Darwin en aquell moment va acceptar que «el cristianisme no està recolzat en evidències", però que ell no estava disposat a forçar aquesta idea a ningú, ja que de fet «jo no vaig abandonar el cristianisme fins que vaig tenir quaranta anys».
==== Bertrand Russell ====
[[Fitxer:Russell1907-2.jpg|thumb|dreta|Bertrand Russell]]
El pamflet de Bertrand Russell “Per què no sóc cristià”, basat en una conferència que va donar el 1927, es considera un manifest clàssic de la creença agnòstica. L'assaig presenta breument les objeccions de Russell a alguns dels arguments sobre l'existència de Déu i de l'àtom, com a herència extraterrestre i després presenta una discussió sobre les seves objeccions morals als ensenyaments cristians. Després els demana als seus lectors que s'aturessin «sobre els seus dos peus i dirigeixin una mirada crua i directa al món [...] amb una actitud sense por i una intel·ligència lliure».
Línia 54:
== Agnòstics Famosos ==
Entre alguns agnòstics famosos trobem a: [[Warren Buffett]], [[Protàgores]], [[Carl Sagan]], [[Karl Popper]] (filòsof), naturalistes com [[David Attenborough]], [[Premi Nobel]] com [[Milton Friedman]] (economia) i [[Dave Mustaine]] (músic), i creadors com [[Matt Groening]] (Els Simpson), [[Bob Reynolds]], [[Ozzy Osbourne]], la presidenta de [[Xile]], [[Michelle Bachelet]], [[King Diamond]], [[Mercyful Fate]] i els ja esmentats [Thomas Henry Huxley, Charles Darwin]] i Bertrand Russell. A partir dels treballs de [[David Hume]], especialment ''Dialogues Concerning Natural Religion'' es pensa que era agnòstic, tot i que és un tema que continua en debat.
== Crítica de l'agnosticisme ==
L'agnosticisme és criticat d'una varietat de punts de vista. Alguns pensadors religiosos
=== La crítica religiosa ===
Molts pensadors teistes rebutjen la validesa de l'agnosticisme, o certes formes del qual agnosticisme. Els estudiosos religiosos en les tres religions abrahàmiques afirmen la possibilitat del coneixement, fins i tot de les realitats metafísiques com Déu i l'ànima, perquè la intel·ligència humana, afirmen, té un no-material, element espiritual. Afirmen que
[[Fitxer:Blaise pascal.jpg|thumb|Blaise Pascal]]
Els estudiosos religiosos, com Brown, Tacelli i Kreeft, argumenten que l'agnosticisme no té en compte les nombroses proves de la seva existència que Déu ha posat en la seva creació.
Segons [[Joseph Ratzinger]], després Benedict XVI, l'agnosticisme, més concretament, l'agnosticisme fort, és un raonament que limita i es contradiu en afirmar el poder de la raó per conèixer la veritat científica, però no les veritats religioses o filosòfiques.
Segons alguns estudiosos teistes, l'agnosticisme és impossible en la pràctica, ja que una persona només pot viure bé, com si Déu no existís (ETSI Deus non daretur), o com si Déu existeix (ETSI Deus daretur). Aquests investigadors creuen que cada dia en la vida d'una persona és un pas inevitable cap a la mort, i no tant per decidir a favor o en contra de Déu, a qui veuen com el tot-que abasta la fundació, el propòsit i sentit de la vida, és decidir a favor de l'ateisme.
== Vegeu també ==
|