Quint Cecili Metel Pius Escipió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m +iw |
m Luci Cassi Longí (tribú 44 aC) |
||
Línia 9:
Una de les primeres lleis que va fer aprovar fou la restauració del poder dels censors dels que havien estat privats per Clodi, amb la intenció d'expulsar del senat als partidaris de Cèsar. El [[51 aC]] va proposar al senat la recuperació pel senat de la Gàl·lia el que fou considerat una declaració contra Cèsar. El gener del [[49 aC]] va donar suport al cònsol [[Lèntul]] quan va proposar que Cèsar fes renuncia del seu exèrcit o seria declarat enemic de l'estat, proposat vetada pels tribús Marc Antoni i Quint Cassi, va proposar l'obertura d'hostilitats sense escoltar les propostes de pau. Els dos tribús van fugir de la ciutat i Cèsar va agafar les armes i poc després va creuar el [[Rubicó]]. El senat va repartir les províncies i a Pius Escipió li va correspondre [[Síria (província romana)|Síria]], de la que va agafar immediata possessió; la seva administració ([[49 aC]] a [[48 aC]] i nominalment fins el [[47 aC]]) es pintada de manera fosca per Cèsar que diu que va assolir el títol honorífic de "''imperator''", va augmentar les taxes i va fer nombroses exaccions. Després va passar el hivern a Pèrgam deixant la seva província sense protecció davant de possibles atacs dels parts.
El [[48 aC]] s'estava preparant per saquejar el temple de Diana a Efes quan fou cridat per Pompeu ja que Cèsar havia creuat a Grècia; Cèsar va enviar a Domici [[Calví]] a Macedònia i a [[Luci Cassi Longí (tribú 44 aC)|Luci Cassi Longí]] a [[Tessàlia]], per oposar-se a les forces de Pius Escipió i segons Cèsar no hi va haver enfrontament encara que d'altres escriptors diuen que si; Pius Escipió no es va poder unir a Pompeu fins que la victòria d'aquest a [[Dyrrachium]] va obligar a Calví a unir-se al seu cap; llavors Pius va entrar a [[Larissa (Tessàlia)|Larissa]] i tot seguit es va reunir amb Pompeu; els caps aristocràtics segurs de la victòria es van començar a barallar pel repartiment de càrrecs que seguiria a aquesta, però la batalla de [[Farsàlia]] va posar fi a aquestes expectatives. En aquesta batalla Pius Escipió dirigia el centre dels pompeians.
Després de la batalla va fugir a [[Còrcira]] i després a Àfrica. Per influència de Cató va obtenir el comandament suprem per ser de rang consular, per damunt d' [[Atti Var]]. Pius Escipió volia destruir Útica per acontentar al rei [[Juba I]] de [[Numídia]] però Cató va aconseguir impedir-ho. La seva conducta a Àfrica fou opressiva de manera similar com a Síria; va saquejar i deixar assolat el país. El desembre del [[47 aC]] Cèsar va desembarcar i l'abril del [[46 aC]] va derrotar a Juba i Pius Escipió a la decisiva batalla de [[Thapsus]]. Pius va fugir per mar cap a [[Útica]] i després cap a [[Hispània]]; els vents contraris el van obligar a recalar a [[Hippo Regius]] on es va trobar amb la flota de [[Publi Sitti]], partidari de Cèsar; sense escapatòria es va clavar un punyal i es va tirar a l'aigua i va morir.
| |||