Agricultura ecològica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
bibliografia
Línia 7:
En general, les tècniques de cultiu utilitzades per l'agricultura ecològica són de caràcter menys agressiu per a l'home i el medi ambient que les tècniques convencionals utilitzades després de la [[Revolució Verda]], de caràcter hiper[[racionalisme|racionalista]] amb visió a curt termini, amb ús intensiu de productes químics altament tòxics i amb ignorància dels danys colaterals en l'[[ecosistema]]. El moviment va començar prudentment a Occident des de principis del segle XX quan els primers efectes negatius de l'ús massiu de fertilitzants es van observar. Després de «l'era dels [[plaguicida|plaguicides]]» (1940-1960)<ref>{{ref-llibre|cognom =Horne|nom =Paul Anthony|títol =Integrated pest management for crops and pastures|data=2008|editor =CSIRO Publishing|isbn=978-0-643-09257-0|pàgina =2|url=http://books.google.com/?id=dhO4HAQbNU8C&pg=PA2&dq=pesticide+era+1950s#v=onepage&q=pesticide%20era%201950s&f=false}}</ref> el moviment va accelerar en observar, entre d'altres els efectes mediambentals del l'insecticida [[DDT]] que ho matava tot sense selectivitat i que els insectes nocius, el primer blanc van desenvolupar resistència. A més, el verí (ara prohibit a Occident), reconegut com [[contaminant orgànic persistent]], en [[bioacumulació|acumular-se]] en els mamífers al cim de la [[cadena alimentària]], té efectes nocius per a la salut humana i amenaçava de fer desaparèixer certes espècies d'ocells com el [[pigarg americà]] i el [[falcó pelegrí]]. El llibre de [[Rachel Carson|Rachel Louise Carson]] (1907-1964) ''[[Primavera silenciosa|Silent spring]]'' (Primavera silenciosa - 1962) va ser un avanç considerable en crear una consciència ecològica en l'opinió pública. El llibre va conduir a la prohibició de la DDT el 1972 a Estats Units, malgrat l'oposició virulent del molt fort [[lobby]] de la indústria química.<ref>{{GEC|0241709|Rachel Louise Carson}}</ref>
 
Per a [[primeres matèries]] toves com entre d'altres [[cafè]], [[cotó]], [[plàtan]]s, [[oli de palma]] conreats a Orient, Àfrica i Sudamèrica en països amb menys de protecció social, a la sol·licitud ecològica, s'hi va afegir la sensibilitat per a les condicions de treball, formació i sou dels productors i es va descobrir la complimentaritat amb els principis del [[comerç just]].<ref>{{ref-llibre|títol = Som el que consumim?: Escenaris i tendències en el consum de productes ecològics|nom =Soledad |cognom = Morales Pérez|editorial = Universitat Oberta de Catalunya|capítol = Comerç just i ecològic|pàgines = 157 ss.|data = 2011|isbn = 9788497883870|volum = volum 176 de ''Manuals Ars alimentaria''}}</ref> A Occident també s'adona que una agricultura sostenible no és possible si els productors no reben ununa preuretribució honesthonesta, que a més de la producció agroalimentària, pren en compte les tasques de manteniment del [[bé comú]]. Els grans grups de distribució exerceixen tal pressió sobre els preus,<ref>{{ref-publicació|publicació = Die Tageszeitung|llengua = alemany|nom = Heike|cognom = Holdinghausen|nom2 = Eric|cognom2= Bonse|data = 17 de maig del 2015|url = http://www.taz.de/!5301968/|títol = Der Rinderwahnsinn|citació= Zum Teil bekommen die Bauern nur noch 18 Cent für ein Kilogramm Milch. Das reicht nicht mal für das Futter der Kühe}}</ref> que no li queden als agriiculorsagricultors mitjans per evitar [[monoconreu]], per deixar terres verdes per biòtops i [[passadís biològic|passadissos biològiques]], per prevenir l'[[eutrofització]] dels rius etc. La nova [[Política Agrícola Comuna]] (2014-2020) de la [[Unió Europea]] vol entre d'altres fomentar la sostenibilitat ecològica, també en les explotacions convencionals i transformar els productors en gestors del paisatge rural i el seu ecosistema i guanyar una renda viable. Entre l'agricultura ecològica ''[[stricto sensu]]'' i «l'agricultura química» dels anys 1950 es desenvolupen tècniques intermediàries, com ara la [[producció integrada]].<ref>{{ref-llibre|url = http://ec.europa.eu/agriculture/policy-perspectives/policy-briefs/05_de.pdf|format = pdf|llengua = alemany|títol = Überblick über die Reform der GAP 2014-2020| data = desembre del 2013|volum = N°5 de '' Informationen zur Zukunft der Agrarpolitik''|pàgines = 11| editorial = Comissió Europea}}</ref>
 
==Principis==
Línia 34:
 
==Bibliografia==
* {{Ref-llibre|cognom=García Agustín|nom=Pilar|cognom2=Gonzálvez|nom2=Victor|cognom3=Jacas|nom3=Josep|títol=L 'Agricultura ecològica a la Comunitat Valenciana: per un menjar sa i segur|url=|volum=Volum 2 de ''Col·lecció Medi ambient''|edició=|llengua=|data=2003|editorial=Universitat Jaume I|lloc=Castelló de la Plana|pàgines=638|isbn=9788480214476}}
* {{Ref-llibre|cognom=Benet i Mònico|nom=Ariadna|títol=Agricultura ecològica i sostenibilitat|url=|volum=volum 172 de ''Manuals''|data=2011|editorial=Universitat Oberta de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=304|isbn=9788497889490}}
* {{ref-llibre|títol=L’evolució de l’agricultura ecològica a Europa, Espanya i Illes Balears|nom =Andrea |cognom = Bufí Tur|data =2016|editorial = Universitat de les Illes Balears|format = pdf -Memòria del Treball de Fi de Grau|pàgines = 50|url =http://repositori.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/2057/TFG_GGEO_AndreaBufiTur.pdf?sequence=1 }}