Vescomtat d'Urtx: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
Un Bernat titulat vescomte d'Urtx esta documentat el [[1081]], fill d’un Bernat vescomte que s’ha identificat com el germà del vescomte Ramon II de [[Vescomtat de Cerdanya|Cerdanya]]. El [[1113]] apareix a la conquesta de Mallorca un Guillem d'Urtx.
 
A meitat del segle XII apareix Galceran I, senyor de Jóc, Illa, Espirà, Estoer i Rigarda. Sembla que un germà de nom no conegut va rebre la senyoria de Naüja i va ser el tronc dels senyors de Naüja, feudataris dels Urtx. Galceran I apareix el [[1134]] quant Pere I [[Vescomtat de Castellbó|vescomte de Castellbó]] li va fer cessió d’una quarta part de Jóc i un terç del [[vescomtat de Cerdanya]], i que apareix també com senyor de Urtx, i Naüja; va morir després del [[1173]] i va tenir dos fills, Ramon I i Galceran. Del primer nomes se sap que vivia el [[1188]] i el [[1192]]. La figura del segon no es clara, doncs mentre uns el fan germà i successor de Ramon, altres opinen que era fill de Galceran I, i que el Galceran II fill i el Galceran germà son dos personatges diferents. Cronològicament sembla mes adient considerar-lo fill de Ramon. El [[1217]] era senyor d'Illa, Estoer, Via, Bar, [[Dòrria]], [[Tuïr]], [[Aristot]], [[Campelles]] i la [[Vall de Toses]] i de la meitat de Jóc. Es va casar (prop del [[1230]]) amb Blanca de Mataplana, [[Baronia de Mataplana|baronessa de Mataplana]] i senyora de [[Blancafort]] i de la [[Vall de Gombrèn]], que li va aportar en dot [[Bulaternera]]. Va morir entre [[1247]] i [[1252]] i va deixar sis fills: Galceran, Ramon, Ermengol, Bernat Hug, Pere i Beatriu.
 
Pere (mort vers 1293) fou [[Bisbat d'Urgell|Bisbe d’Urgelld'Urgell]] del [[1269]] al [[1293]]. Abans fou canonge a la [[Seu d'Urgell]] i ardiaca de [[Prats]]. Va celebrar els sínodes d’Urgell del [[1276]] i [[1286]] i va pledejar amb el comte [[Roger Bernat III de Foix]] (hereu del [[vescomtat de Castellbó]]) pel domini de les Valls d'[[Andorra]] fins que es va establir el pariatge de [[1278]] confirmat per sentencia arbitral del [[1288]]
 
Bernat Hug (mort vers [[1315]]) fou ardiaca a [[Elna]].
 
Ermengol es va casar amb [[Ricsenda de [[Canet]] i van tenir un fill Ramon que fou senyor de [[Valric]], però va abraçar mes tard la vida religiosa i va arribar a [[Bisbat de Vic|Bisbe de Vic]].
 
Beatriu (morta el [[1299]]) es va casar amb Hug de Fenollet (conegut també com Hug de [[Saissac]]), fill i hereu del darrer [[Vescomtat de Fenollet|vescomte de Fenollet]] Pere V, del que va enviudar el [[1267]] i es va retirar a Illa on se li va reunir mes tard sa cunyada Ava de Fenollet, dona repudiada del vescomte Jaspert IV de Castellnou; fou la mare de Blanca (morta el [[1304]]) casada amb Dalmau [[Vescomtat de Rocabertí|vescomte de Rocabertí]], de Bertran, mort desprès del [[1334]], i de Pere VI, casat amb [[Esclarmunda de Canet]], pretenent al vescomtat expropiat de Fenollet i que el [[1314]] va rebre del rei Sanç I de Mallorca el nomenament de [[Vescomtat d'Illa|vescomte d'Illa]]. Beatriu va reunir l'herència dels seus germans que no s’havia hagut de vendre o donar en dot, suposadament en part per compra (Estoer, Via, Rigarda, Illa, Jóc).
 
[[Ramon II d'Urtx]] (mort el [[1297]]), fill segon de Galceran II, fou un cavaller que va estar al servei del rei d'Aragó-Catalunya (tot i que la Cerdanya pertanyia al [[Regne de Mallorca|rei de Mallorca]], i va participar junt amb [[Bernat de Corbera]] i [[Berenguer d'Enveitg]] i [[Bernat d'Enveitg]] a l'expedició contra el [[Castell de Vallariu]], a la costa empordanesa, possessió del rei mallorquí. Com a llegat patern va rebre alguns dominis a Cerdanya i Urtx, i per part de mare va rebre ([[1290]]) Bulaternera i el títol de baró de Mataplana amb extenses possessions (va donar carta de poblament a [[Castellar de n'Hug]] el [[1292]] i a [[Pobla de Lillet]] el [[1297]]. Es va casar amb [[Esclarmunda de Pallars]] (coneguda també com Esclarmunda de [[Conat]]) i va tenir dos fills: Ramon (que va morir abans que el pare i fou el desafortunat [[Setge d'Elna|defensor d'Elna]] enfront els francesos el [[1285]] durant la [[Croada contra la Corona d'Aragó]], i majordom reial dels bens del rei Jaume II a [[Múrcia]]) i Hug (conegut com [[Hug VII de Mataplana]]) que el va succeir. En el seu testament Ramon II va ordenar vendre els béns per compensar les seves injustícies i el seu propi fill Hug de Mataplana els va haver de comprar.
Línia 17:
I Galceran III, el fill gran, fou l'hereu de Galceran II. es va casar amb Xatberta de [[Barbairan]], de la família dels [[Molitg]]. Va morir després del [[1279]]. En el seu testament va deixar escrit que s’havien de vendre les senyories de Via i de Jóc per pagar les deutes del seu pare Galceran II. La seva única filla Gueralda es va casar amb [[Arnau de Cortsaví]] al qui va aportar com a dot [[Finestret]]. L’herència va recaure en sa germà Ramon II (la mare encara vivia)
 
Hug de Mataplana (mort el 1238) va heretar de sa germà Galceran III Urtx i altres dominis i també Bulaternera; es va casar amb [[Sibil·la I de Pallars Sobirà]], hereva del comtat, i fou comte de Pallars amb el nom de Hug I. Va vendre Bulaternera a [[Jaume III de Mallorca]]
 
==Llista de vescomtes i senyors 'Urtx==