Paul Kruger: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 6:
A l'edat de 16 anys, va rebre el dret d'escollir una granja per a ell al peu del [[Magaliesberg]], on es va establir en 1841. A l'any següent es va casar amb [[Maria du Plessis]], i la jove parella va acompanyar durant un temps al seu pare a viure al [[Transvaal]] oriental. Després la família va retornar a Rustenburg, on la dona de Kruger i el seu bebé van morir, probablement de [[malària]]. Es va casar llavors amb [[Gezina du Plessis]], qui va ser la seva constant i devota companyia fins a la seva mort el 1901. Van néixer d'aquest matrimoni set noies i nou nois, alguns morts en la seva infància.
==Lideratge==
Va començar com a corneta de camp en els comandos, convertint-se posteriorment Comandant General de la [[República de Sud-àfrica]]. Va ser designat membre de la comissió del [[Volksraad]], el parlament republicà, que va elaborar una constitució. La gent va començar a escoltar-se'l i va jugar un paper prominent en el final de la guerra entre el líder de Transvaal, [[Stephanus Schoeman]], i [[M.W.Marthinus Wessel Pretorius]]. En 1873, Kruger va renunciar com a Comandant General i durant un temps no va tenir càrrecs oficials, retirant-se a la seva granja, Boekenhoutfontein. Tanmateix, en 1874 va ser elegit per al Consell Executiu i poc temps després esdevingué Vicepresident del Transvaal.
 
Amb posterioritat a l'annexió del Transvaal pels britànics en 1877, Kruger es va convertir en líder del moviment de la resistència. Durant el mateix any, va visitar el [[Regne Unit]] per primera vegada com cap d'una delegació. En 1878, va formar part d'una segona delegació. Un moment destacat del seu viatge a Europa fou quan va pujar en un globus i va veure [[París]] des de l'aire. La primer [[Guerra dels Boers]], també coneguda com a "Guerra de la Independència", va començar en 1880, i les forces britàniques van ser derrotades en la decisiva batalla de [[Majuba]] en 1881. De nou, Kruger va jugar un important paper en les negociacions amb els britànics, que van conduir a la restauració de la independència del Transvaal sota sobirania britànic.