Martí I de Ribagorça: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m tipo
Línia 1:
[[File:Martín_de_aragón.jpg|thumb|Martí I de Ribagorça, por [[Antonio Moro]].]]
'''Martí I de Ribagorça''' o '''Martí d'Aragó''', de nom '''Martín de Gurrea y Aragón''',<ref name=lux>Salas Auséns, José A. ''Lux Ripacurtiae III''. Catàleg exposició setembre 1999. Graus (Osca). Pàg 33</ref> ([[1525]]-[[1581]]). [[Comte de Ribagorça]] ([[1533]]-[[1565]])<ref>{{GEC|0220279|Martí d’Aragó-Gurrea i Sarmiento de Castilla}}</ref> i ([[1573]]-[[1581]]). IV [[ducat de Vilafermosa|duc de Vilafermosa]] ([[1573]]-[[1581]]). És fill d'[[Alfons VII de Ribagorça]] i d'Ana Sarmiento Ulloa.
 
En la seva figura es va tornar a unir el [[comtat de Ribagorça]] per part del seu pare, i el [[ducat de Vilafermosa]] que havia ocupat temporalment en [[Ferran de Sanseverí d'Aragó]], cosí del seu pare. Va cedir el [[comtat de Ribagorça]] al seu fill [[Joan Alfons I de Ribagorça|Joan Alfons I]] el [[1565]] però aquest va morir prematurament huit anys després.
Fill d'[[Alfons VII de Ribagorça]] i d'Ana Sarmiento Ulloa.
 
En la seva figura es va tornar a unir el [[comtat de Ribagorça]] per part del seu pare, i el [[ducat de Vilafermosa]] que havia ocupat temporalment en [[Ferran de Sanseverí d'Aragó]], cosí del seu pare.
 
Va cedir el [[comtat de Ribagorça]] al seu fill [[Joan Alfons I de Ribagorça|Joan Alfons I]] el [[1565]] però aquest va morir prematurament 8 anys després.
 
Es produïren contínuament revoltes al comtat perquè molts ribagorçans volien passar a domini reial; el [[1554]], els lletrats de la cort de [[Felip II de Castella]] declararen l'extinció del feu, però el tribunal del Justícia Major d'Aragó defensà els drets del comte. Arran de la revolta de [[Benavarri]] ([[1578]]), ajudada secretament per la cort reial, Martí renuncià a favor del seu segon fill [[Ferran II de Ribagorça]]. Després de la revolta que va acabar amb l'expulsió del comte, es va instaurar una administració amb dos síndics, Juan Gil de Macián i [[Joan d'Àger]]. Aquest darrer era una persona molt activa que va recórrer i impartir justícia al territori creant-se algunes enemistats. Van passar sis anys de reclamacions del comte Martí i el seu fill fins que la corts reunides a Montsó el 1585 varen reconèixer els seus drets i varen restituir el comtat a [[Ferran II de Ribagorça|Ferran]]. En no acceptar aquesta decisió el síndic [[Joan d'Àger]], el comte Ferran amb suport dels seus seguidors, varen encerclar Joan a Graus, el van capturar i ajusticiar a la plaça de la vila.<ref name=lux/>