Monestir de Sant Joan de les Abadesses: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
|||
Línia 28:
Un senzill [[claustre]] d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l'anterior claustre romànic completen el conjunt.<ref name="patmapa"/> Entre l'església i el claustre trobem la capella dels Dolors (o del Santíssim), d'època barroca, amb cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l'obra del qual (1710) fou continuada pel seu germà Jacint (1714). Estatja una notable talla de la Pietat, obra de [[Josep Viladomat i Massanas]].<ref name="patmapa"/>
Destaca sobre tot el conjunt escultòric que presideix l'absis major, anomenat el [[Davallament de la Creu|Davallament]], tallat el [[1250]] i considerat com una de les mostres més destacades del [[romànic català]].<ref name="patmapa"/> El [[retaule]] es coneix també amb el nom del Santíssim Misteri, ja que el [[1426]] es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un reliquiari amagat en el cap de Crist. També cal assenyalar la tomba de [[Miró de Tagamanent]], mort a Sant Joan el [[12 de setembre]] de [[1161]] i al que es va venerar com beat en el monestir. Aquest sepulcre gòtic, del 1345, es restaurà el 1950.
A la façana dels Dolors hi ha diversos esgrafiats. Tota la superfície de la façana de la capella dels Dolors que dóna al passeig del Comte Guifré, és arrebossada amb esgrafiats. Degut al lloc humit i bac on es troba aquesta façana està molt malmesa i en força mal estat.<ref name="patmapa"/> Encara es pot veure que l'esgrafiat està format per diferents sanefes, una més ampla que està situada sota el teulat, alternant amb les finestres rodones; a sota una d'estreta i després alternant amb les finestres grosses els dibuixos dels esgrafiats ocupen molta superfície i sota de cada finestra hi ha un motiu d'estil diferent a tota la resta. A sota es torna a repetir la sanefa més estreta i després a tota la resta de la paret fins aproximadament un metre de terra hi ha un esgrafiat uniforme.<ref name="patmapa"/>
Línia 44:
El monestir de Sant Joan de les Abadesses fou una fundació personal del comte [[Guifré el Pilós]], que el [[885]] creà un nou cenobi prop del [[Monestir de Santa Maria de Ripoll]], per a una comunitat de monges benedictines. La primera abadessa fou [[Emma de Barcelona|Emma]], filla de Guifré. El 1017, però, la comunitat fou dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada (que la llegenda relaciona amb el mític comte Arnau). Hi fou instaurada una comunitat de canonges, fins que el monestir fou cedit a l'abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella, que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098). Amb tot, els canonges, sota la protecció del bisbe de Vic i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa Climent VIII, en suprimir les canòniques regulars agustines de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel Concordat de 1856.<ref name="patmapa"/> L'església romànica, que perdura en part refeta després del terratrèmol de 1428, fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.<ref name="patmapa"/>
La intel·ligent restauració de l'església, iniciada per Puig i Cadafalch i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428.<ref name="patmapa"/> Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes
El rellotge n'és un element destacat. Per bé que no coneixem amb exactitud la data en què es posà en funcionament aquest aparell, sabem que va ser construït al segle XVI, o a les darreries del sXV, ja que en el Necrològic de Sant Joan de les Abadesses, hi trobem la següent notícia: "Iste Iohannes de Peralta fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...". Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar Joan de Peralta, el qual també fou bisbe de Vic. És destacable el fet que aquest artefacte estigui encara en ple ús. Hom hi dóna corda diàriament, i toca amb admirable precisió les hores. A part d'una petita soldadura que calgué fer en una de les peces, la resta és original.<ref name="patmapa"/>
| |||