Obre el menú principal

Canvis

227 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
{{Infotaula de municipi|de|Kautokeino|
| topònim = Guovdageaidnu<br/>Kautokeino
| escut = Kautokeino komm.svg
| localització = [[File:Norway Counties Finnmark Position.svg|100px|Official logo of Sør-Varanger kommune|alt=Official logo of Sør-Varanger kommune]] [[File:NO 2011 Kautokeino.svg|150px|Kautokeino within Finnmark|alt=Kautokeino within Finnmark]]
| llengua = [[sami septentrional]] i [[Bokmål]]
| web = [http://www.kautokeino.kommune.no/ Lloc web oficial del municipi]
|oficial=Guovdageaidnu/Kautokeino}}
}}
'''KautokeinoGuovdageaidnu'''<ref>Topònim en [[sami septentrional]].</ref> (en [[noruec]]) oi cooficialment: '''Guovdageaidnu'Kautokeino'' ([[sami septentrional]]) (també; en [[finès]]: ''Koutokeino''; ien [[kven]]: ''Koutokeino'') és un [[municipi]] situat al comtat de [[Finnmark]], [[Noruega]]. El centre administratiu del municipi és el poble homònim. El municipi també inclou altres pobles escampats arreu del municipi.
 
Guovdageaidnu és un dels dos centres culturals del nord de la [[Lapònia]] d'avui (l'altre és [[Karasjok|Kárášjohka]]). Les indústries més importants són el pasturatge de [[Ren|rens]], indústria del teatre/cinema, i el sistema d'educació pública. La ruta nacional Noruega 93 travessa KautokeinoGuovdageaidnu, part de la ruta més curta i més ràpida entre Finnmark occidental i el sud d'[[Escandinàvia]].
 
== Informació general ==
[[File:Kautokeino map.jpg|left|thumb|Mapa del municipi]]
El municipi de KautokeinoGuovdageaidnu es va establir el [[1851]] amb el nom noruec de Kautokeino, quan la part sud de l'antic municipi de Kistrand es va separar per formar aquest nou municipi. Inicialment, hi havia 869 residents al nou municipi.<ref>{{ref-web|nom=Dag|cognom=Jukvam|editor=[[Statistics Norway|Statistisk sentralbyrå]]|títol=Historisk oversikt over endringer i kommune- og fylkesinndelingen|any=1999|url=http://www.ssb.no/emner/00/90/rapp_9913/rapp_9913.pdf|llengua=Noruec}}</ref>
 
=== Nom ===
Kautokeino és una norueguització del nom del municipi en [[sami]], Guovdageaidnu.<ref>{{ref-web|url=http://www.regjeringen.no/nb/dep/fad/dok/regpubl/otprp/20012002/Otprp-nr-111-2001-2002-.html?id=125740|títol=Ot.prp. nr. 111 (2001-2002)|editor=Regjeringen.no|llengua=Noruec}}</ref> El primer element de Guovdageaidnu és ''guovda'' que significa "mitjà" i l'últim element és ''geaidnu'' que significa "camí". Combinat significa "mig camí", ja que la ubicació està a mig camí entre dos punts migratòris tradicionals. També és el centre geogràfic del nord de [[Lapònia]]. El topònim en noruec, Kautokeino, és una norueguització del nom del municipi en [[sami]], Guovdageaidnu.<ref>{{ref-web|url=http://www.regjeringen.no/nb/dep/fad/dok/regpubl/otprp/20012002/Otprp-nr-111-2001-2002-.html?id=125740|títol=Ot.prp. nr. 111 (2001-2002)|llengua=Noruec|editor=Regjeringen.no}}</ref>
 
El nom oficial del municipi era tan sols Kautokeino fins al [[1987]] quan va ser canviat a Guovdageaidnu-Kautokeino, per esmentà els dos noms oficials del municipi. Va ser el primer municipi de Noruega que va obtenir un nom en SsmiSami. El [[2005]], el nom va ser canviat de nou, de manera que es pot utilitzar tan Guovdageaidnu com Kautokeino.<ref>{{ref-web|url=http://www.lovdata.no/cgi-wift/wiztldles?doc=/usr/www/lovdata/for/lf/ov/ov-20041210-1636.html|títol=Endring av skrivemåten for tospråklige kommuner. Endring av skrivemåten for tospråklige kommunenavn, Guovdageaidnu-Kautokeino|llengua=Norwegian}}</ref>
 
[[File:This is the center of the sami town Kautokeino.jpg|left|thumb|El poble de KautokeinoGuovdageaidnu.]]
 
=== Escut d'armes ===
L'escut d'armes de KautokeinoGuovdageaidnu se'ls hi va concedir el [[4 de setembre]] de [[1987]]. Els braços mostren una tenda tradicional sami de color daurat sobre un fons blau. Aquestes tendes tradicionals encara estan en ús pels pastors de rens que segueixen els seus ramats segons la temporada i la disponibilitat d'aliments per als animals, i aquesta tenda va ser triada com el símbol per al municipi.<ref>{{ref-web|url=http://fotw.us/flags/no-20-11.html|data=28 de Juny de 2002|títol=Kommunevåpen|editor=[http://www.fotw.us Flags of the World]|consulta=28 de Setembre de 2008}}</ref>
 
=== Esglésies ===
L'Església de Noruega té una parròquia (sokn) dins del municipi de KautokeinoGuovdageaidnu. És part del deganat Indre Finnmark en la [[Diòcesi]] de Nord-Hålogaland.
{| class="wikitable" style="text-align:center"
|+ style="font-size:medium"|'''''Esglésies a KautokeinoGuovdageaidnu'''''
!Parròquia (''sokn'')!!Nom de l'església!!Localització!!Any de construcció
|-
|rowspan="3"|Kautokeino||Església de KautokeinoGuovdageaidnu||Kautokeino]]Guovdageaidnu||1958
|-
|Capella de Láhpoluoppal||[[Láhpoluoppal]]||1967
|}
== Història ==
[[File:Kautkein.jpg|left|thumb|El poble de KautokeinoGuovdageaidnu al voltant del [[1800]]. Gravat d'AF, Skjöldebrand. ]]
Des del [[segle XVI]] KautokeinoGuovdageaidnu era una comunitat [[sami]]. La zona on avui s'ubica el municipi va ser motiu de disputes territorials entre [[Suècia]] i [[Noruega]] des del [[segle XVI]]. El rei suec [[Carles XI de Suècia|Carles XI]] va disposar que es construïssin esglésies sueques al costat de la llera dels rius de la zona, cosa que no obstant això no va tenir ressonància. El [[1673]] es va crear una parròquia sueca a KautokeinoGuovdageaidnu, dependent de la diòcesi de Härnösand, però la construcció d'una església parroquial no tindria lloc fins al [[1701]].<ref name="hit">[http://hit.hist.no/arkiv_3_08_bakover/HA.10-2006/REDAKSJON/teodolitten.html Kuriosetet ved HiST]</ref>
 
La sobirania sueca sobre KautokeinoGuovdageaidnu va acabar el [[1751]], quan després d'un acord territorial amb [[Dinamarca]]-Noruega, la zona va recaure en aquesta última. Hi va haver algunes protestes dels comerciants de [[Tornio]], que van perdre els drets de comerciar a la zona.
 
L'ús de l'alcohol portat pels [[noruecs]] i el lastedianisme adoptat pels [[samis]] va conduir a certa resistència d'aquests davant l'Estat i l'Església de Noruega, que va tenir un sagnant desenllaç en la rebel·lió de KautokeinoGuovdageaidnu del [[1852]], en la qual un grup de samis van assassinar colons noruecs.<ref name="hit"/>Després d'aquest esdeveniment, el govern va intensificar l'assimilació del poble sami a la societat noruega.
 
KautokeinoGuovdageaidnu va ser escenari de l'anomenada controvèrsia d'Alta de [[1979]], que va tenir com a rerefons la intenció del govern noruec de construir una central hidroelèctrica al riu KautokeinoGuovdageaidnu-Alta, que inundaria el poblat de Máze. La població sami, que va considerar el projecte com un atemptat contra la seva cultura, es va oposar tenaçment i va organitzar un moviment de resistència que tenia com a base la [[desobediència civil]].<ref name="hit"/> Si bé la central va ser construïda, el moviment va col·locar els drets dels samis en l'agenda política noruega, el que resultaria en una legislació tendent a respectar la identitat cultural i el territori de l'ètnia.
 
== Geografia ==
[[File:Pikefossen Kautokeinoelva.JPG|thumb|233x233px|Cascada Pikefossen, al riu KautokeinoGuovdageaidnu.]]
KautokeinoGuovdageaidnu és el municipi més al sud del comtat de [[Finnmark]], i limita al nord amb [[Alta (Noruega)|Alta]]; amb [[Karasjok]] a l'orient; amb [[Nordreisa]] i [[Kvænangen]] (comtat de [[Troms]]) a l'occident, i amb el municipi [[Finlàndia|finlandès]] d'[[Enontekiö]] al sud. A més del poble de KautokeinoGuovdageaidnu, el municipi inclou 15 localitats més petites: Máze, Láhpoluoppal, Šihččajávri, Ávži, Siebe, Mieron, Stornes, Šjuoššjávri, Čunovuohppi, Suolovuopmi, Gálaniitu, Áidejávri, Ákšomuotki i Soahtefielbma .
 
Amb els seus 9704 km², és el municipi més extens de [[Noruega]]. Al sud del municipi hi ha el [[Parc Nacional d'Øvre Anárjohka]]. Al seu territori es troba una part de l'altiplà de [[Finnmarksvidda]]. Uns 10.000 llacs cobreixen aproximadament 640 km² del municipi. El KautokeinoGuovdageaidnu és el riu principal; neix en un llac finlandès i corre cap al nord, travessant els pobles de Kautokeino iGuovdageaidnui Máze abans d'endinsar-se al municipi d'[[Alta (Noruega)|Alta]] i canviar el seu nom a [[Riu d'Alta|Altaelva]].
 
=== Clima ===
Per la seva posició geogràfica, KautokeinoGuovdageaidnu té [[sol de mitjanit]] durant cinc setmanes a l'[[estiu]]. Durant sis setmanes de l'hivern, el sol desapareix durant tot el dia en el que es coneix com [[nit polar]].
[[File:Masi kirke.JPG|thumb|247x247px|L'església de Máze després d'una nevada l'any [[2007]]. ]]
La precipitació és bastant baixa, amb una mitjana de 360 ​​mm per any, una xifra equivalent a certes parts del desert del [[Sàhara]]. No obstant això, a causa de les baixes temperatures i una major coberta vegetal, KautokeinoGuovdageaidnu no és massa sec.
 
Durant l'estiu, les temperatures fluctuen típicament entre els 12 i els 25 °C. Aquestes temperatures són agradables per als humans, però són també causa, juntament amb l'aigua estancada dels nombrosos llacs, de l'extensa propagació de mosquits. Per això, persones i [[Ren|rens]] emigren a la costa durant l'estiu. El poble de Sihcjavri té el rècord de la major temperatura de la història al [[Nord-Norge|nord de Noruega]], amb 34.3 °C el [[23 de juny]] de [[1920]].
Mentre que les condicions hivernals s'estenen des de la meitat d'octubre fins a mitjans de maig, les condicions més dures són entre desembre i febrer, quan la temperatura pot descendir fins als -45 ° C o fins i tot més. La temperatura mitjana anual durant els últims 30 anys és de -2.7 °C.
 
El clima sec, però, fa que les temperatures quan baixen siguin més suportables que en llocs humits. Aquest clima sec converteix KautokeinoGuovdageaidnu en un lloc ideal per observar l'[[Aurora polar]].
 
=== Avifauna ===
 
== Demografia ==
Al municipi de KautokeinoGuovdageaidnu, resideixen permanentment al municipi 1.300 de les 3.000 persones empadronades. El poble de Máze té prop de 400 persones, mentre que les persones que romanen al municipi viuen en 14 pobles més petits repartits per la zona. La població ha anat disminuint al voltant del 3% en els últims 10 anys.
 
KautokeinoGuovdageaidnu té diferents característiques demogràfiques que el comtat de Finnmark i Noruega completament: més del 50% de la població és menor de 30 anys. A més, el nombre de persones majors de 66 anys és la meitat de la mitjana nacional. La relació de gènere ascendeix a 86 dones per cada 100 homes. En l'últim dècada, KautokeinoGuovdageaidnu s'ha vist afectada per les altes taxes d'atur, aconseguint el 10% en el 2007.<ref>{{ref-web|url=http://www.fifo.no/finnstat/arbeidsliv/yrkesaktive/yrkesdeltaking2006.htm|títol=Finnmarkstatistikken: Yrkesdeltaking 2006|llengua=Noruec}}</ref>
 
== Cultura ==
Pels esdeveniments culturals que se celebren i la importància de les seves institucions, KautokeinoGuovdageaidnu és potser la capital cultural de la [[Lapònia|Lapònia Septentrional]]. El major esdeveniment és el Festival Sami de la Pasqua, una època en què els sami tradicionalment solien celebrar [[casaments]] i [[confirmacions]]. Actualment el festival inclou concerts de yoik, obres de teatre sami, carreres de rens, carreres de motos de neu, competicions de pesca en gel, festes i el Gran Premi de la Melodia Sami, una versió del Festival de la Cançó d'Eurovisió. El Festival de Cinema Sami també se celebra a la Pasqua, i es destaca un cinema fet de neu. La Cursa Anual de KautokeinoGuovdageaidnu inclou alguns quilòmetres a peu o el doble de distància en bicicleta.<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/3603665.stm|títol=Drive-in cinema is Norway's coolest|cognom=Bevanger|nom=Lars|data=2004-06-04|editorial=BBC News}}</ref>
 
A l'agost hi ha el Festival del Peix Blanc, així com el Festival de Tardor. El principal monument de KautokeinoGuovdageaidnu és l'[[Arc geodèsic de Struve|Arc Geodèsic de Struve]], que té dos dels seus vèrtexs en el municipi i d'acord a la [[Unesco]] forma part del [[patrimoni de la humanitat]].
 
=== Institucions culturals ===
[[File:Sámediggi-Guovdageaidnu.JPG|thumb|244x244px|Edifici del Departament de Llengua del Parlament Sami de Noruega, a KautokeinoGuovdageaidnu.]]
KautokeinoGuovdageaidnu és la seu de diversos instituts culturals, entre ells :
* El Teatre Nacional Sami (Beaivváš Sámi Theatre)
* Escola Preparatòria Sami i Escola de Ramaderia de Rens
* Centre de Recursos per als Drets dels Pobles Indígenes.
* Centre Internacional de la Criança de Rens.
EnA KautokeinoGuovdageaidnu HI tenen la seva seu el diari Assu, una publicació en llengua sami de dues edicions a la setmana que es distribueix a Noruega, Suècia i Finlàndia, i DAT, una companyia editorial i d'enregistraments.
 
== Referències ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://www.kautokeino.kommune.no/ Municipi de KautokeinoGuovdageaidnu] Pàgina oficial del municipi '''(noruecsami septentrional)'''
* [http://www.kautokeino.nu/ Oficina de Turisme del municipi] '''(noruec)'''
* [http://www.kautokeino.com/ Kautokeino.com] El principal "punt de trobada" en línia '''(noruec)'''
* [http://www.samiskhs.no/defaulteng.htm Sami University College]
* [http://www.beaivvas.no/english/ Beaivvas sami Teahter]
* [http://www.kautokeino.net/ kautokeino.net] Notícies i informació sobre esdeveniments a KautokeinoGuovdageaidnu '''(noruec)'''
{{Municipis de Finnmark}}
{{Autoritat}}
8.970

modificacions