Finnmark: diferència entre les revisions

'''Finnmark ''' {{Àudio|Finnmark.ogg|[ˈfɪnmɑrk]}} (en [[noruec]]: ''Finnmark; en ''[[Samisami septentrional]]: ''Finnmárku;'' en [[Finèskven]]: ''Ruija'') és un [[Comtats de Noruega|comtat]] de [[Noruega]] que limita amb el comtat de [[Troms]], la [[Província de Lapònia|Lapònia finlandesa]] i la [[Província de Múrmansk]] ([[Rússia]]), amb els quals forma la [[Lapònia]]. Està situat al nord-est del país. Limita a l'oest amb el mar de [[Noruega]] ([[Oceà Atlàntic]]), i amb el [[mar de Barents]] ([[Oceà Àrtic]]) al nord. La seva capital és [[Vadsø]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Rygh|nom = Oluf|títol = Norske gaardnavne: Finmarkens amt|edició = Kristiania, Norge: W. C.|llengua = noruec|data = 1924|editorial = Fabritius & sønners bogtrikkeri|lloc = Oslo|pàgines = 1-7|isbn = }}</ref><ref name=":1">{{Ref-web|url = https://snl.no/Finnmark|títol = Finnmark|consulta = 10/08/2015|llengua = noruec|editor = Store norske leksikon|data = }}</ref>

El comtat de Finnmark compta amb una història interessant i amb diversos fets d'interès, notablement influïda per la proximitat amb els països veïns de Finlàndia i Rússia.<ref name=":2">{{Ref-web|url = http://www.nrk.no/fordypning/den-glemte-krigen-1.11238509|títol = Den glemte krigen|consulta = 10/08/2015|llengua = noruec|editor = |data = }}</ref> L'idioma i la cultura de [[Finlàndia]] encara són presents des de l'arribada de nombrosos immigrants finlandesos al segle XIX, i la costa de Finnmark compta amb una llarga tradició de comerç amb països orientals: l'anomenat "comerç Pomor". Les poblacions noruegues van començar els seus assentaments a la regió a partir de l'edat mitjana, que va ser quan el territori es va unir al [[Regne de Noruega]].<ref name=":2" /> El 1576, el rei de Noruega Frederic II de [[Dinamarca]] va establir el len (regió des de 1330) com a Vardøhus, una nova unitat administrativa per al regne. L'any 1660, es va convertir en l'amt (nou terme des de 1662) ''Vardøhus'', basant-se en la ciutat de l'actual regió de [[Sør-Trøndelag]], [[Trondheim]]. El 1787, l'illa de Senja i la zona de Troms van ser traslladades des Nord-landenes amt a Vardøhus amt. El 1866, l'illa de Senja i la zona de Troms van ser separats de Vardøhus per formar part del nou amt Tromsø. El 1919, el nom va ser canviat de nou a Finnmark fylke.<ref name=":2" /> El 1985, la localització tan important d'art rupestre a Alta és inscrit en la llista de Patrimoni de la humanitat de la Unesco. El 2002, l'idioma [[sami septentrional]] (Finnmárku), es va afegir com un nom cooficial de la municipalitat .

Les zones més exuberants són la zona de l'[[Alta (Noruega)|AltaÁltá]] i la vall de [[TanaDeatnu]], i en l'est es troba la zona de terres baixes a la vall Pasvik a Sør-Varanger, on el bosc de [[pi roig|pi]] i [[avet]] [[Siberia|siberià]] es considera part de la vegetació de la [[taigà]] [[rússia|russa]]. Aquesta vall té la major densitat d'[[ós bru|óssos bruns]] a Noruega, i és l'únic lloc al país amb una població de [[rata mesquera]]. [[Linx|Linxs]] i [[ant|ants]] són comuns a gran part de '''Finnmark''', però n'hi ha poques a la costa. 

L'altiplà [[Finnmarskvidda]] a l'interior del comtat té un [[clima continental]], amb les temperatures més fredes d'[[hivern]] a [[Noruega]]: la temperatura més freda mai registrada va ser -51,4°C a KarasjokKárášjohka l'[[1 de gener]] de [[1886]]. Les mitjanes de 24 hores al [[gener]] i [[juliol]] al mateix lloc són de -17,1°C i 13.1°C, la mitjana anual és de -2.4°C, i la precipitació és de només 366 mil·límetres per any amb l'estiu com a estació més humida.<ref name=":3">{{Ref-web|url = http://met.no/observasjoner/finnmark/normaler_for_kommune_2021.html?kommuner|títol = "Norwegian Meteorological Records"|consulta = 10/08/2015|llengua = noruec|editor = |data = }}</ref> [[Karasjok]]Kárášjohka ha enregistrat fins a 32,4°C al [[juliol]], donant una [[oscil·lació tèrmica]] absoluta de 84°C (estrany a [[Europa]]).

A causa de la proximitat al mar lliure de gel, els hiverns són molt més suaus a les zones costaneres (i més ventoses); el municipi de [[Loppa]] compta amb temperatures mitjanes de gener i juliol de -2°C i 11.6°C, respectivament, amb una mitjana anual de 3,6°C.<ref name=":3" />La [[precipitació]] mitjana anual és de 914 mil·límetres i l'estació més humida és la [[tardor]].<ref name=":4">{{Ref-web|url = http://met.no/observasjoner/finnmark/normaler_for_kommune_2014.html?kommuner|títol = Meteorological data|consulta = |llengua = noruec|editor = |data = }}</ref> La diferència de temperatura mitjana anual entre [[Loppa]] i KarasjokKárášjohka (6 °C) és comparable amb la diferència entre Loppa i [[Londres]].<ref name=":4" />

En la [[classificació climàtica de Köppen]], el clima a KarasjokKárášjohka, i la majoria de les zones de terres baixes a Finnmark correspon a la categoria DFC ([[clima subàrtic]]), mentre que el clima de Loppa correspon a la categoria de CFC. La costa nord-est, des de [[Nordkapp (municipi)|Nordkapp]] a [[Vardø]], té [[clima àrtic|clima de tundra àrtica]], ja que la temperatura mitjana del [[juliol]] és inferior als 10°C.<ref name=":3" />

Finnmark se situa en una zona d'[[Aurora polar|Aurores Boreals]], i a causa del clima sec amb cels clars freqüents, el municipi d'[[Alta (Noruega)|AltaÁltá]] va ser primerenca triat com un lloc per a l'estudi d'aquest estrany fenomen lluminós. Per aquesta raraó, AltaÁltá es refereix a vegades com la ciutat de les llums del nord.

En els últims anys, el turisme ha crescut en importància, amb el [[Cap Nord]] (Nordkapp) i les localitats d'[[Alta (Noruega)|AltaÁltá]] i [[Hammerfest]] com les destinacions més importants.

LaEl vilamunicipi de [[Vadsø]] és el centre administratiu de Finnmark, encara que a [[Alta (Noruega)|AltaÁltá]] té més habitants. El [[Consell Municipal de Finnmark]] és l'òrgan de govern del comtat. El comtat es divideix generalment en els districtes de l'est i de l'oest. El comtat es divideix en els següents 19 municipis:

# [[Alta (Noruega)|AltaÁltá]]

# [[BerlevågBearalváhki]]

# [[Karasjok|Kárášjohka/Karasjok]]

# [[KautokeinoGuovdageaidnu]]

# [[LebesbyDavvesiidda]]

# [[Nesseby|Unjárga/Nesseby]]

# [[Deatnu-Tana (Noruega)|Deatnu/Tana]]

Hi ha un total d'onze aeroports, però només l'[[aeroport d'Alta|aeroport d'Áltá]], Lakselvl'aeroport Banakde Lakselv-AeroportBana, i l'[[aeroport de Kirkenes-Hoybuktmon]] tenen vols directes a [[Oslo]]. A més, l'aeroport de Lakselv Banak-en Porsanger s'utilitza per a finalitats de capacitació per part de la [[Reial Força Aèria Noruega]] i altres aliats de l'[[OTAN]]. També existeix la Garnisonen i Sør-Varanger (GSV) en l'est, que custodia la frontera amb [[Rússia]].