Diferència entre revisions de la pàgina «Hel·lenisme»

14 bytes afegits ,  fa 13 anys
m
Epictet d'Hieràpolis
m (Selèucia del Tigris)
m (Epictet d'Hieràpolis)
Les principals escoles filosòfiques hel·lenístiques són el cinisme, que representa l’última evolució de les escoles socràtiques menors; l’epicureisme, fundat per [[Epicur de Samos]], qui instal·la a [[Atenes]] cap a [[306 aC]] la seva escola anomenada «el jardí» (''kepos''); l’estoïcisme, fundat entorn del [[300 aC]] per [[Zenó de Cítion]], que ubica la seva escola en el pòrtic (''stoa'') pintat per Polignot; l’escepticisme, que més que una escola és una forma de pensar que difon Pirró d’Elis abans que es fundessin les dues escoles filosòfiques anteriors; i l’eclecticisme, introduït per [[Filó de Larisa]] en la Acadèmia platònica, dominant en els segles II i I, i que es manté amb força durant el període romà, amb la seva gran figura, [[Ciceró]].
 
La majoria d’aquestes escoles filosòfiques té el seu període romà, que allarga la seva pervivència. Entre els filòsofs epicuris, destaca Lucreci (Titus Lucretius), autor del poema ''De rerum natura'', [De la natura de les coses], una de les obres universals de la literatura i obra també de divulgació de les doctrines físiques, cosmològiques i ètiques de l’epicureisme. A Roma floreixen també els últims estoics, i és l’estoïcisme la més difosa de les filosofies entre els romans, tant en l’època de la república com en temps de l’imperi. L’escriptor i polític Luci Anneu [[Sèneca]], preceptor de [[Neró]], l’esclau [[Epictet d'Hieràpolis]] i l’emperador [[Marc Aureli]], destacats filòsofs estoics els tres, testifiquen que aquesta escola filosòfica s’havia difós a Roma en tots els estaments socials.
 
== La ciència grega ==
132.052

modificacions