Guillem de Cabestany: diferència entre les revisions

[[Fitxer:BnF ms. 12473 fol. 89v - Guilhèm de Cabestanh (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 12473 fol. 89v]]

[[Fitxer:BnF ms. 854 fol. 105v - Guilhèm de Cabestanh (1).jpg|thumb|Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; [[BnF]] ms. 854 fol. 105v]]

 

:''Guillem de Cabestany fou un cavaller de la [[comarca]] del [[Rosselló]], que limita amb [[Catalunya]] i amb el [[Narbonès]]. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Seremunda, esposa de [[Ramon de Castell Rosselló]], que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, perquè ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i l'oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m'heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota [[Catalunya]] va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]], que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a [[Perpinyà]], al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el [[comtat del Rosselló]], tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei''.

Que la vida és falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l'època, Saurimonda, vídua de R. de Castell-Rosselló, es tornà a casar el [[1210]] i que Guillem de Cabestany apareix a la [[Batalla de Las Navas de Tolosa]] el [[1212]]. A més, el rei [[Alfons el Cast|Alfons I]], que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-Rosselló ([[1197]]).

 

D'aquest trobador es conserven set [[cançó (trobadors)|cançons]] segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura dels trobadors: ''Lo dous cossire'' (La dolça tristesa). Aquesta cançó pot ser trobada junt a la seua traducció al català en l'article de [[cançó (trobadors)|cançons]]. Altres dues cançons són d'atribució dubtosa.

 

La llegenda del trobador ha estat la base per a dues òperes:

* ''The troubadour'' (1886), amb música d'[[Alexander Campbell Mackenzie]]