Ferabràs: diferència entre les revisions

'''Ferabràs''' (forma [[occità|occitana]]; en francès és ''Fierabras'') és una [[novel·la]] [[literatura occitana|occitana]] de temàtica èpica [[Carlemany|carolíngia]], escrita entre 1230 i 1240 i que consta d'uns 5.000 versos. És una adaptació d'un cant[[Cançó de gesta|cant francèsde gesta]] homònim del [[1200]]. És escrita en un occità molt pur i natural, com el parlat aleshores dea localitats [[Narbona]] o [[Carcassona]].

Consta de narracions de batalles i enmig la història d'una sarraïna que es fa cristiana per amor. [[Carlemany]] ataca [[Espanya (geografia)|Espanya]] per a recuperar les relíquies de la Passió, en mans de l'emir Balan, el fill del qual, Ferabràs, és un heroi virtuós. Vençut per Olivier en un combat, és il·luminat per l'[[Esperit Sant]] i es converteix al [[cristianisme]]. Atacat pels [[Sarraí|sarraïns]], és tancat pel seu pare a una torre. Però la seva germana Floripar, enamorada de Guiu de [[Borgonya]], ajuda [[Rotllà]] i Carlemany a vèncer Balan, qui morirà en negar-se a convertir-se al cristianisme. Es tracta d'una exaltació dels cristianisme com a virtut fantàstica més que com a fe.

El bàlsam de Ferabràs era un [[Poció|poció màgica]] que va trobar el cavaller en les seves aventures i que funcionava com a guaridor universal. La seva fama es va perllongar més enllà de les històries carolíngies i apareix com un motiu al ''[[El Quixot|Quixot]]''.