Revisió del 19:09, 20 set 2016 modifica Claudefà (discussió \| contribucions) Autopatrullats 135.561 edits →‎L'ascens científic ← Edició anterior		Revisió del 19:13, 20 set 2016 modifica desfés Claudefà (discussió \| contribucions) Autopatrullats 135.561 edits →‎Activitat política Edició següent →
Línia 98: ===Activitat política=== [[Fitxer:Perpinyà - Francesc Aragó per Antonin Mercié.jpg\|thumb\|180px\|Estàtua de Francesc Aragó d'[[Antonin Mercié]], a [[Perpinyà]]]] Francesc Aragó sempre va manifestar idees republicanes, seguint l'exemple del seu pare [[Francesc Bonaventura Aragó]], que havia participat dea la [[Revolució Francesa]] quan ell encara era una criatura. El [[7 de juliol]] dedel [[1831]] fou elegit diputat de [[Perpinyà]]<ref>{{ref-web \|url= http://www.histoiredemosset.fr/municipalites3.html \|títol=La Monarchie de Juillet \| consulta=12/7/2011 \|obra= \| editor=histoiredemosset.fr \|data= \|llengua=francès }}</ref> pel departament dels [[Pirineus Orientals]] (a on s'integra la [[Catalunya del Nord]]); i fou reelegit fins a la [[revolució del 1848]].<ref name="Diccionari"/> Demòcrata convençut, va exigir l'establiment a França del [[Sufragi universal masculí\|sufragi universal]].<ref name="Diccionari"/>▼ El [[27 de febrer]] dedel [[1848]] Aragó era un dels signants de la proclamació de la [[Segona República Francesa\|república]], i immediatament era nomenat ministre de Marina i de les Colònies del govern provisional de [[Jacques-Charles Dupont de l'Eure\|Dupont de l'Eure]]:<ref>[[#Lequeux\|Lequeux 2008]]: p.61-62</ref> fou des d'aquest càrrec que el [[27 d'abril]] dedel [[1848]] Francesc Aragó va signar el definitiu '''decret d'abolició de l'esclavisme'''.<ref name="Diccionari"/>▼ ▲Francesc Aragó sempre va manifestar idees republicanes, seguint l'exemple del seu pare [[Francesc Bonaventura Aragó]] que havia participat de la [[Revolució Francesa]] quan ell encara era una criatura. El [[7 de juliol]] de [[1831]] fou elegit diputat de [[Perpinyà]]<ref>{{ref-web \|url= http://www.histoiredemosset.fr/municipalites3.html \|títol=La Monarchie de Juillet \| consulta=12/7/2011 \|obra= \| editor=histoiredemosset.fr \|data= \|llengua=francès }}</ref> pel departament dels [[Pirineus Orientals]] (a on s'integra la [[Catalunya del Nord]]); i fou reelegit fins a la [[revolució del 1848]].<ref name="Diccionari"/> Demòcrata convençut, va exigir l'establiment a França del [[Sufragi universal masculí\|sufragi universal]].<ref name="Diccionari"/> ▲El [[27 de febrer]] de [[1848]] Aragó era un dels signants de la proclamació de la [[Segona República Francesa\|república]], i immediatament era nomenat ministre de Marina i de les Colònies del govern provisional de [[Jacques-Charles Dupont de l'Eure\|Dupont de l'Eure]]:<ref>[[#Lequeux\|Lequeux 2008]]: p.61-62</ref> fou des d'aquest càrrec que el [[27 d'abril]] de [[1848]] Francesc Aragó va signar el definitiu '''decret d'abolició de l'esclavisme'''.<ref name="Diccionari"/> Entre el 5 de maig<ref name="Lequeux">[[#Lequeux\|Lequeux 2008]]: p.65</ref> i el 25 de juny va exercir les funcions de cap d'estat com a president de la Comissió Executiva.<ref name="Lequeux"/> Fou partidari de la repressió de les revoltes populars durant aquell mes de juny per tal d'estabilitzar la [[Segona República Francesa\|segona república]].<ref name="Diccionari"/> Va dedicar la seva activitat política cap al foment de la instrucció pública, la retribució dels inventors i a la difusió de les ciències experimentals. Amb aquest programa va fer concedir una recompensa a [[Louis-Jacques Daguerre]] per l'invent de la [[fotografia]], s'ocupà de la publicació de les obres de Fermat i Laplace, va adquirir el museu de Cluny, així com impulsà la construcció de ferrocarrils<ref>[[#Lequeux\|Lequeux 2008]]: p.411</ref> i telègrafs elèctrics.<ref>[[#Lequeux\|Lequeux 2008]]: p.179</ref> Amb el cop d'estat del president [[Napoleó III\|Lluís Napoleó]] del [[2 de desembre]] dedel [[1851]] Aragó, fidel a les seves idees republicanes, refusà jurar lleialtat al nou dictador i va dimitir del seu càrrec de director de l'observatori de París. Però Napoleó féu una excepció amb ell i va rebutjar la seva dimissió.<ref>[[#Lequeux\|Lequeux 2008]]: p.71</ref> ==La investigació científica de Francesc Aragó==

Domènec Francesc Joan Aragó: diferència entre les revisions