Abadia de la Grassa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 47:
La part més antiga de l'abadia, el primer palau de l'abat, té un claustre petit. Més enllà, es troben els cellers i caves en sales poc il·luminades. Al damunt, hi ha les cel·les dels monjos, del [[segle XIII]]. L'església és també del [[segle XIII]] i al costat té el nou palau de l'abat, del [[segle XVIII]]. Una torre del [[segle XV]] (inacabada) s'aixeca a la part sud. L'abadia pot ser visitada.
 
El monestir de Santa Maria de la Grassa fou fundada al [[segle VIII]] per Nimfridi o [[Nebridi de Narbona|Nebridi]] que, amb alguns companys, es va retirar en aquest lloc a la riba de l'Orbieu, que aleshores s'anomenava ''Novalias''. Amb el suport d'alguns senyors del territori, va poder construir un monestir i després una església dedicada a la Verge. Nebridi fou abat del monestir que [[Carlemany]] va convertir en abadia i li va confirmar les donacions rebudes per un diploma, emès a [[Compiegne]] el gener de l'any onzè del seu regnat, i després li va fer noves donacions. Durant molt de temps, es va dir ''Nostra Senyora d'Orbieu'' (Orobio) pel rierol en el qual estava. Se sap que ja existia el [[779]] i la seva fundació seria dos anys anterior a la del monestir d'Aniana.<ref>encara que el diploma de fundació es conserva, li manca la darrera línia des de fa segles i per tant la data exacta no es pot determinar; la font de Devic i Vaissete per situar la fundació vers 778 és desconeguda</ref> La vila a la rodalia fou part de la diòcesi de [[Carcassona]]. Nebridi, el seu primer abat, fou després bisbe de [[Narbona]]. En temps de l'abat Attala, el rei Lluís el Pietós li va confirmar privilegis i li va garantir la possessió de tres petits monestirs o priorats que en depenien: Sant Cucufat de Plexus (modern Sant Cucufat a la riba de l'[[Aude]]), Sant Pere de Cabrespina al [[Menerbe]] a la vora del riu Clamon, i el monestir de la Pajma, a la vora de l'estany del mateix nom ([[815]])., a l
 
Entre els llocs catalans que havien depès de la Grassa es troba la vila d'[[Estagell]], a la comarca del [[Rosselló]].
 
Va perviure fins a la [[Revolució Francesa|Revolució]], quan els edificis van ser subhastats i adquirits per particulars.