Viquipèdia:Llibre d'estil/Composts químics: diferència entre les revisions

La [[nomenclatura química]] canvia cada cert temps per adaptar-la als nous coneixements i aquests canvis, introduïts per la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]], IUPAC, s'han de tenir en compte alhora de titular els articles i anomenar substàncies químiques dintre d'un article, evitant emprar noms que han esdevingut incorrectes amb el pas dels anys, i que transmeten als lectors una manca d'actualització dels continguts. És el cas dels noms {{!xt|anhídrid carbònic}}, {{!xt|clorur sòdic}}, {{!xt|sulfat ferrós}} o {{!xt|triòxid de diclor}} que ara no són acceptats i s'anomenen, respectivament, {{xt|diòxid de carboni}}, {{xt|clorur de sodi}}, {{xt|sulfat de ferro(II)}} o {{xt|diclorur de trioxigen}}.

 

# '''Nomenclatura de composició o estequiomètrica'''. La proporció de cada element es pot expressar de tres formes diferents:

## Mitjançant prefixos multiplicadors

En base a aquestes consideracions, també emprades a la Wikipedia en anglès, es recullen a continuació una sèrie de recomanacions pels editors de la Viquipèdia per tal d'assolir els objectius citats.

 

Els [[Element químic|elements químics]] s'anomenen, de manera general, amb el nom de l’element químic corresponent. En el cas dels [[No metall|no metalls]] que formen substàncies moleculars el seu nom es basa en el nombre d’àtoms que tengui la [[molècula]] i s’indica amb el corresponent prefix multiplicador. El prefix ''mono-'' s’utilitza només per als casos en els que l’element no es troba a la naturalesa en estat monoatòmic. Exemples:

 

|}

 

Els [[Catió|cations]] monoatòmics s’anomenen amb el nombre de càrrega entre parèntesi. Per als homonuclears, formats per més d’un àtom del mateix element, s’afegeix el corresponent prefix multiplicador (''di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-,...''). No es deixa cap espai entre el nom de l’element i el nombre de càrrega.

 

|}{{Final columnes}}

 

 

[[Fitxer:Ordre IUPAC electronegativitats.png|thumb|450x450px|Ordre d'electronegativitats per a formular composts inorgànics segons la IUPAC]]

En el composts binaris entre un [[metall]] i un [[no metall]] es recomana emprar la nomenclatura de composició, sistema de Stock. La IUPAC ha establit un ordre d'elements per a facilitar la nomenclatura de la següent manera:

|}

 

En els composts binaris entre dos no metalls es recomana l'ús de la nomenclatura de composició mitjançant prefixos multiplicadors. El nom es forma seguint les regles:

 

|}

 

La nomenclatura tradicional no canvia per a la nomenclatura dels [[Oxoàcid|oxoàcids]]. Per tant la utilització de prefixos (''hipo-'', ''per-'', ''meta-'', ''di-'') i sufixos (''-ós'' i ''-ic'') per indicar els nombres d’oxidació i l’estequiometria entre els òxids i les molècules d’aigua es mantén. No obstant això:

# Es deixen d’utilitzar el prefix ''orto-'' per als àcids dels grups 13 i 15 de la taula periòdica ([[Bor|B]], [[Silici|Si]], [[Fòsfor|P]], [[Arsènic|As]] i [[Antimoni|Sb]]), per innecessari,

|}

 

Els anions derivats dels oxoàcids es recomana que s'anomenin seguint el sistema tradicional, acceptat per la IUPAC. Se substitueixen els sufixos de la nomenclatura tradicional ''-ós'' i ''-ic'' de l'àcid del que deriven per ''- it'' i ''-at'' respectivament.

 

|}

 

Per anomenar una [[oxosal]] s'empre el nom de l'anió, continuació s'afegeix la preposició ''de'', i es completa amb el nom del metall indicant entre parèntesi amb nombres romans el seu nombre d’oxidació. No s'ha de deixar cap espai entre el nom i el parèntesi, malgrat contradigui l'ús habitual dels parèntesis en català. Si el metall només té un estat d’oxidació, aquest no s’indica.

 

|}

 

Els noms dels [[Lligand|lligants]] aniònics, tant els inorgànics com els orgànics, reben la terminació ''-o''. Així els noms dels anions acabats en ''-ur'', ''-it'' o ''-at'' es converteixen en ''-uro'', ''-ito'', ''-ato'', respectivament. Així els anions hidrur, sulfit i nitrat quan actuen com a lligants reben el nom d'hidruro, sulfito i nitrato. Si el complex és aniònic s'afegeix la terminació ''-at'' al nom de l'àtom central.

 

|}

 

 

Els composts d'addició, o adductes, són formats per la combinació de dues o més substàncies estables amb una proporció estequiomètrica fixa, però amb una estructura sovint incerta. Hi trobam els solvats, [[Clatrat|clatrats]] i els composts d'intercalació. S'anomenen mitjançant els noms dels seus components separats per un '''guió ultrallarg (—)''', i indicant la proporció de cada espècie després del nom per números aràbics, entre parèntesis, separats per barres inclinades. '''El parèntesi ha d'anar separat del nom per un espai'''. Els noms dels components s'escriuen segons el número creixent, si n'hi ha el mateix nombre s'ordenen alfabèticament segons els primers símbols. Com a única excepció, si contenen aigua, se cita sempre en últim lloc.

|-

| CaCl₂·8NH₃ || {{xt|clorur de calci—amoníac (1/8)}} || ||

|-

| Kr·46H₂O || {{xt|criptó—aigua (1/46)}}|| ||

|}

 

== Bibliografia ==