Terrassa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 83.56.30.156. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
{{polisèmia}}
[[1800]]), amb el cap al [[Antic Poble de Sant Pere|petit nucli]] crescut entorn de l'antiga Ègara. El [[1877]], [[Alfons XII]] va concedir a la vila el títol de [[ciutat]]; pocs anys més tard ([[1891]]), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se'n va conservar la [[torre mestra]], coneguda com la [[torre del Palau (Terrassa)|torre del Palau]].▼
{{Infotaula del municipi català|de |Terrassa|del |Vallès Occidental|
|escut = svg
|bandera=
|fotografia = Egara. Conjunt episcopal.jpg
|fotografia_descripció = Conjunt episcopal d'Ègara
|fotografia_mida = 300px
|gentilicis = Terrassenc, terrassenca
|gentilicis2 = (egarenc, egarenca)
| codi = 082798
| codi_postal = 08220-08228
|superfície = 70,1
| lat_g = 41 | lat_m = 33 | lat_s = 40
| lon_g = 2 | lon_m = 0 | lon_s = 29
|altitud = 277
|entitats = 5
|alcalde = [[Jordi Ballart]] ([[PSC]])<ref>{{format ref}} http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/21641/ballart/ja/alcalde/terrassa</ref>
|web = [http://www.terrassa.cat/ www.terrassa.cat]
|}}
[[Fitxer:Terrassa Spain.svg|thumb|[[Bandera de Terrassa]] (no oficial)]]
'''Terrassa''' és una ciutat del [[Vallès Occidental]] que, juntament amb [[Sabadell]], exerceix la capitalitat de la [[comarca]]. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones. L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants. En el cens del 2011<ref>[http://municat.gencat.cat/index.php?page=descarregues#poblacio Dades municat 2011]</ref> es recull un nombre d'habitants de 213.697, el que significa que és la quarta ciutat de [[Catalunya]] en població.
És un important nus de comunicacions per carretera, autopista i ferrocarril, té diverses escoles universitàries i és seu d'un [[bisbat de Terrassa|bisbat]].
==Emplaçament==
'''Terrassa''' és al sud del massís de [[Sant Llorenç del Munt]], damunt un [[con de dejecció]] al·luvial per on drenen les rieres del [[riera del Palau|Palau]] a l'oest i de les [[riera de les Arenes|Arenes]] a l'est, a 277 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de [[Matadepera]], [[Mura]] i [[Vacarisses]]; a l'est amb [[Sabadell]] i [[Castellar del Vallès]]; al sud amb [[Sant Quirze del Vallès]], [[Rubí]] i [[Ullastrell]], i a l'oest amb [[Viladecavalls]] i [[Vacarisses]]. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el [[Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac]].
==Història==
[[Fitxer:Terrassa antiga.png|thumb|300px|Mapa de Terrassa en l'època medieval.]]
Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels [[Antiga roma|romans]], que fundaren la ciutat d'[[Ègara]] vora el [[torrent de Vallparadís]] prop d'un antic poblat ibèric, [[Egosa]], del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent també s'hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les [[esglésies de Sant Pere]] i el [[castell cartoixa de Vallparadís]]. A final del [[2005]], es va anunciar <ref>[http://www.caballe.com/2005/12/21.html#a6406 es va anunciar]</ref> el descobriment d'un important jaciment al [[Parc de Vallparadís]] amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per [[indústria lítica]] i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la [[península Ibèrica]] i d'[[Europa]].{{CN|data=novembre de 2015}}
[[Fitxer:Castell de Vallparadís.JPG|thumb|left|El castell de Vallparadís]]
Durant l'edat mitjana, la vila, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del [[Castell de Terrassa|castell palau]],<ref>Castells catalans, [http://salillas.net/castellscatalans/castellPalau.htm Castell-palau de Terrassa]</ref> i fou conquerida pel [[Lluís I el Pietós]] i incorporada al [[regne franc]] el [[801]] durant la campanya que dugué a la [[conquesta de Barxiluna]],<ref name=AB>{{ref-llibre|cognom= d'Abadal i de Vinyals|nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals |títol= El domini carolingi a Catalunya |url= http://books.google.cat/books?id=7jkFTAKyPnkC&pg=PA27&lpg=PA27&dq=Abd+al-Malik+ibn+Katan&source=bl&ots=wxUWWoKibq&sig=hFcVapzbCZiOTNu338FhTLld5dU&hl=ca&ei=6DE7SqiOPNzLjAebnaAH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum= |llengua= català |editorial= Institut d'Estudis Catalans |any= 1986 |pàgines= p.232 |isbn= 84-7283-082-9 |ref= }}</ref> arran de la qual el castell fou destruït pels musulmans en la [[ràtzia de Mussa ibn Mussa]]<ref>A.a.v.v, Amics de l'art romànic, ''[http://books.google.cat/books?id=w795WNhN1pgC&pg=PA94&lpg=PA94&dq=conquesta+terrassa+801&source=bl&ots=wS80ru6FXR&sig=RJ5Wf-a8b9bTk1zCgq4YDdVQQzw&hl=ca&ei=OxZzSvyPDqOZjAfu6-SnBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#v=onepage&q=conquesta%20terrassa%20801&f=false Les Esglésies de Sant Pere de Terrassa]''</ref> el [[856]]. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. L'any [[1384]] gràcies a un privilegi reial atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós s'establí el [[Consell de la Universitat de la Vila i el terme de Terrassa]], màxim òrgan de govern de la ciutat que serà abolit amb els [[Decrets de Nova Planta]] de 1716.
El 3 de setembre de 1713, durant la [[Guerra de Successió espanyola]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ferrer i Murillo |nom=Marc |títol=La Guerra de Successió a Terrassa: (1700-1725)|llengua=català |editorial=Fundació Torre del Palau |lloc=Terrassa |data=2014 |pàgines=||isbn=9788494182471}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ruta1714.cat/escenaris/terrassa/|títol = Terrassa a la Ruta 1714|consulta = 05/07/2014|llengua = català|editor = papapep|data = 05/07/2014}}</ref> l’expedició del diputat militar [[Antoni de Berenguer]] i el general [[Rafael Nebot]] va arribar a Terrassa amb l’objectiu de reclutar homes per atacar el cordó borbònic que assetjava [[Barcelona]]. En aquella jornada, els expedicionaris catalans es van fortificar al coll Cardús per sorprendre la columna borbònica que els perseguia. El contingent francoespanyol, dirigit per [[Feliciano Bracamonte]] i format per uns quatre mil efectius, va esquivar l'atac i va obligar els homes de Berenguer i Nebot a fugir.
Quan la tropa borbònica entrà a Terrassa, bona part de la població es resguardava al [[Convent de Sant Francesc (Terrassa)|convent de Sant Francesc]]. No obstant això, aquell vespre van morir vint-i-dos habitants, l’[[església del Sant Esperit]] va ser saquejada i, la vila, incendiada. L’endemà, 4 de setembre, la soldadesca va tornar a cremar Terrassa i només la pluja va evitar danys majors. En total, fins a cent cinc edificis van quedar afectats pel foc, aproximadament una tercera part de la vila.
Finalitzada la Guerra de Successió, arran de la victòria de [[Felip V d'Espanya]], Terrassa com a la resta de Catalunya va patir una repressió ferotge, es van imposar noves autoritats, es van suprimir els [[Consell de la Universitat de la Vila i el terme de Terrassa|Consells]] com a òrgan de poder local i es va decretar la constitució de l'Ajuntament, un òrgan propi de [[Castella]]. A nivell de població, els efectes de la guerra van comportar una disminució del 32% d'habitants.
Durant la [[Tercera guerra carlina]], el [[22 de juliol]] de [[1872]] una partida de 500 carlins encapçalada per [[Joan Castells i Rossell|Joan Castells]] va arribar en tren<ref>{{Ref-llibre |cognom=Canyameres i Casamada |nom=Ferran |article=El Vallès: vigor i bellesa |url=http://books.google.cat/books?id=4IFRAAAAcAAJ&pg=PA222&dq=carlins+terrassa+1872&hl=ca&sa=X&ei=4l5gUfiSKo62hAeizYGYCQ&ved=0CDcQ6AEwAg#v=onepage&q=carlins%20terrassa%201872&f=false |llengua= |editorial=Ferran Canyameres i Casamada |data=1961 |pàgines=222 |isbn=}}</ref> i va atacar Terrassa per recaptar la ''contribució'' de la vila a l'esforç de guerra, però les autoritats es van negar al pagament i en l'[[Assalt de Terrassa|assalt a l'ajuntament]], en el que van obtenir un botí de sis-centes pessetes, els assaltants van perdre set homes i els defensors, dos.<ref name="Terme19">{{ref-publicació|cognom=Sanllehí i Bitrià |nom=Enric |article=Què volien aconseguir els carlins el 22 de juliol de 1872? |consulta=1/1/2013 |publicació=Terme | exemplar=n.17 |data=2002 |pàgines=p.79 }}</ref>
▲Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el [[municipi]] de [[Sant Pere de Terrassa]] ([[1800]]), amb el cap al [[Antic Poble de Sant Pere|petit nucli]] crescut entorn de l'antiga Ègara. El [[1877]], [[Alfons XII]] va concedir a la vila el títol de [[ciutat]]; pocs anys més tard ([[1891]]), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se'n va conservar la [[torre mestra]], coneguda com la [[torre del Palau (Terrassa)|torre del Palau]].
[[Fitxer:Santa Maria de Terrassa.JPG|thumb|left|Santa Maria, una de les tres esglésies que conformen el conjunt monumental de Sant Pere]]
Durant el [[segle XIX]] Terrassa va ser una de les ciutats on la [[revolució industrial]] hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector [[tèxtil]]. Avui en dia encara perviuen molts edificis [[modernisme català|modernistes]] d'aquella època, com el [[Vapor Aymerich, Amat i Jover]], actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ([[1907]]), la [[Masia Freixa]] (1907), el [[Mercat de la Independència]] ([[1908]]), la [[Casa Alegre de Sagrera]] ([[1911]]), l'edifici de l'[[Ajuntament de Terrassa|Ajuntament]] ([[1902]]), l'[[Escola Industrial de Terrassa|Escola Industrial]] ([[1904]]), el [[Teatre Principal (Terrassa)|Teatre Principal]] ([[1911]]), el [[Gran Casino del Foment de Terrassa|Gran Casino]] ([[1920]]) i el [[Parc de Desinfecció]] (1920), per citar-ne només els més destacats.
L'1 de juliol de [[1904]] la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que tenia 4.400 habitants l'any [[1900]]. [[Sabadell]] se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i [[Rubí]] una altra (Castellnou).
[[Fitxer:CatedralTerrassa.jpg|thumb|Catedral del Sant Esperit]]
L'any [[2004]] el [[Vaticà]] va crear el nou [[bisbat de Terrassa]], com a segregació del [[bisbat de Barcelona]], juntament amb el [[Bisbat de Sant Feliu de Llobregat|bisbat de Sant Feliu]], i utilitza la basílica del [[Catedral de Terrassa |Sant Esperit]] com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan [[segle V]], l'any [[450]], ja hi havia el [[bisbat d'Ègara]], on es celebrà l'any [[614]] el [[Concili d'Ègara]], i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el [[718]]. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.
== Nom de la ciutat==
Segons l'historiador local [[Salvador Cardús i Florensa]] el nom de Terrassa s'origina a partir de la denominació ''Terracium castellum'', 'castell de terra'. Aquest nom surt citat en un document del [[844]] de la cort franca de [[Carles el Calb]], on se n'esmenta un altre de l'any [[801]], al·lusiu a la resistència davant les tropes musulmanes, i hom imagina que feia referència al material de construcció d'algun edifici militar.<ref>Arxiu municipal de Terrassa, ''[http://arxiumunicipal.terrassa.cat/afons.php?id_menu=9 Escut de Terrassa]''</ref>
A partir del [[segle X]] s'utilitza la forma ''Terracia'', que es catalanitza com a ''Terraça'' i ''Terrassa''. Al [[segle XVI]] el nom es transforma en ''Tarrassa'', que va ser la forma més habitual fins al final del [[segle XIX]]. L'historiador [[Josep Soler i Palet
Per acord del Consell de Ministres espanyol del [[23 de juliol]] de [[1977]] ([[BOE]] del [[23 de setembre]] de 1977) es va oficialitzar el nom de ''Terrassa''. La [[Generalitat de Catalunya]] també mostra ''Terrassa'' com l'únic nom oficial de la població al llistat de noms oficials de municipis de Catalunya ([[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya]] de l'[[11 de febrer]] de [[1983]]).
==Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)==
▲A partir del [[segle X]] s'utilitza la forma ''Terracia'', que es catalanitza com a ''Terraça'' i ''Terrassa''. Al [[segle XVI]] el nom es transforma en ''Tarrassa'', que va ser la forma més habitual fins al final del [[segle XIX]]. L'historiador [[Josep Soler i Palet|Josep Soler i]] {{taula:Terrassa}}
{{taula:Terrassa}}
[[Fitxer:Catalunya-Terrassa-AvingudaCabdill-1890.jpg|thumb|La [[Rambla d'Ègara]] el [[1890]]]]
[[Fitxer:Catalunya-Terrassa-CanVinyals-CarrerMajor-1928.jpg|thumb|Can Vinyals, al carrer Major, el [[1928]]]]
Linha 13 ⟶ 68:
'''Districte 1 - Centre''' (2,25 km² – 34.720 hab.)
* [[Plaça de Catalunya – Escola Industrial
* [[Barri del Cementiri Vell|Cementiri Vell]] (0,35 km² – 6.738 hab.)
* [[Barri del Centre (Terrassa)|Centre]] (1,36 km² – 17.824 hab.)
* [[Vallparadís]] (0,25 km² – 4.466 hab.)
* [[Antic Poble de Sant Pere]] (0,08 km² – 608 hab.)
'''Districte 2 - Llevant''' (1,45 km² – 21.327 hab., 91 dels quals disseminats)
| |||