|
;''Veles e vents''
: -Molt, Senyor, nos encisa
Veles e vents han mos desigs complir <br/>
:;
faent camins dubtosos per la mar: <br/>
:: nostre fullatge
mestre i ponent contra d’ells veig armar; <br/>
: tan retallat i tendre,
xaloc, llevant, los deuen subvenir, <br/>
:;
ab llurs amics lo grec e lo migjorn, <br/>
:: i amb gràcia tanta,
fent humils precs al vent tramuntanal <br/>
:: que bé es creuria
que en son bufar los sia parcial <br/>
: que el tallaren dels àngels
e que tots cinc complesquen mon retorn. <br/>
:;
:: les mans polides.
Bullirà el mar com la cassola en forn, <br/>
: Nos plauen nostres branques
mudant color e l’estat natural, <br/>
:;
e mostrarà voler tota res mal <br/>
:: que balancegen,
que sobre si atur un punt al jorn. <br/>
: i al trobar ses germanes
Grans e pocs peixs a recors correran <br/>
:;
e cercaran amagatalls secrets: <br/>
:: dolces se besen,
fugint al mar, on són nudrits e fets, <br/>
:: i quan s'inclinen
per gran remei en terra eixiran. <br/>
: ¡Que de coses i coses
:;
Los pelegrins tots ensems votaran <br/>
:: conten i diuen!
e prometran molts dons de cera fets, <br/>
: Nos plau, quan entre boires
la gran paor traurà al llum los secrets <br/>
:;
que al confés descuberts no seran, <br/>
:: despunta l'auba,
e en lo perill no em caureu de l’esment, <br/>
: banyar-nos amb les perles
ans votaré al Déu qui ens ha lligats <br/>
:;
de no minvar més fermes voluntats <br/>
:: de la rosada
e que tots temps me sereu de present. <br/>
:: i oir follies
: que al passar mormolegen
Jo tem la mort per no ser-vos absent, <br/>
:;
perquè amor per mort és anul·lats, <br/>
:: aures divines.
mas jo no creu que mon voler sobrats <br/>
: Nos plau, en la fonteta
pusca esser per tal departiment. <br/>
: que mansa corre,
Jo só gelós de vostre escàs voler <br/>
: mirar-hi nostres fulles
que, jo morint, no meta mi en oblit. <br/>
:;
Sol est pensar me tol del món delit, <br/>
:: hores i hores
car, nós vivint, no creu se pusca fer: <br/>
:: i, amb sa aigua clara,
: donar als brots que neixen
aprés ma mort, d’amar perdau poder <br/>
:;
e sia tost en ira convertit. <br/>
:: frescor i saba.
E jo forçat d’aquest món ser eixit, <br/>
: Mes, ¡ai! fera tristesa
tot lo meu mal serà vós no veer. <br/>
:;
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor, <br/>
:: nostre cor mina:
car prop d’aquell jo em trobara tot sol? <br/>
: ¡voldríem més hermoses
Vostre voler sabera quant me vol, <br/>
:;
tement, fiant de tot l’avenidor! <br/>
:: les nostres filles!
: que aimants i folles,
Jo son aquell pus extrem amador <br/>
: ambicionem per a elles
aprés d’aquell a qui Déu vida tol: <br/>
:;
puix jo son viu, mon cor no mostra dol <br/>
:: més brillants joies.-
tant com la mort, per sa extrema dolor. <br/>
<br />
A bé o mal d’amor jo só dispost, <br/>
mas per mon fat fortuna cas no em porta: <br/>
tot esvetlat, ab desbarrada porta <br/>
me trobarà, faent humil respost. <br/>
Jo desig ço que em porà ser gran cost <br/>
i aquest esper de molts mals m’aconhorta; <br/>
a mi no plau ma vida ser estorta <br/>
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost. <br/>
Lladoncs les gents no els calrà donar fe <br/>
al que amor fora mi obrarà: <br/>
lo seu poder en acte es mostrarà <br/>
e los meus dits ab los fets provaré. <br/>
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé, <br/>
de què la part pitjor me’n romandrà, <br/>
e de vós sap lo qui sens vós està. <br/>
A joc de daus vos acompararé.<br/>
== Enllaços externs ==
| 