Revisió del 20:05, 27 set 2016 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.381.942 edits m Robot treu plantilla ''{{cal coor}}'' o ''{{coord}}'' perquè ja hi ha la plantilla ''{{Infotaula edifici}}'' ← Edició anterior		Revisió del 16:59, 30 set 2016 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 42: \| designacio1_data = }} El '''Mercat de Sant Antoni''' és un [[mercat]] d'alimentació i encants ~~situat~~ al ~~barri de~~ [[barri de ~~Sant Antoni\|~~Sant Antoni]], a l'[[Eixample de ~~Barcelona\|Eixample]] de [[~~Barcelona]]. L'edifici, actualment [[#Remodelació del mercat\|tancat per una remodelació integral]] i traslladat, ocupa una illa sencera entre els carrers de Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso, a tocar de les rondes de [[Ronda de Sant Antoni\|Sant Antoni]] i [[Ronda de Sant Pau\|Sant Pau]].▼ [[fitxer:Mercat de Sant Antoni - tancant.jpg\|thumb\|Interior abans de la reforma]]▼ ▲El '''Mercat de Sant Antoni''' és un mercat d'alimentació i encants situat al barri de [[barri de Sant Antoni\|Sant Antoni]], a l'[[Eixample de Barcelona\|Eixample]] de [[Barcelona]]. L'edifici, actualment [[#Remodelació del mercat\|tancat per una remodelació integral]] i traslladat, ocupa una illa sencera entre els carrers de Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso, a tocar de les rondes de [[Ronda de Sant Antoni\|Sant Antoni]] i [[Ronda de Sant Pau\|Sant Pau]]. Es va iniciar la construcció l'any [[1879]] per l'arquitecte [[Antoni Rovira i Trias]], inspirat en els edificis de les [[Halles de París]] com el [[Mercat del Born]],<ref>{{ref-publicació\|cognom=Francesc Massip \|nom=Jesús \|article= \|url=http://books.google.es/books?id=a-TAc-HcV_QC&pg=PA207&dq=mercat+del+born&hl=ca&sa=X&ei=fru3U8e6FMP60gWCjYCwDw&ved=0CCsQ6AEwAjgK#v=onepage&q=mercat%20del%20born&f=false \|~~llengua=~~ \|consulta=5/7/2014 \|publicació=D'art \|~~volum=~~ \|exemplar=11 \|data=1985 \|pàgines=207 }}</ref> va ser construït per la [[Maquinista Terrestre i Marítima]], i inaugurat per l'[[alcalde de Barcelona\|alcalde]] [[Francesc de Paula Rius i Taulet\|Rius i Taulet]] el setembre del [[1882]]. L'any 2007 es va celebrar el 125è aniversari del mercat ideat segons [[Ildefons Cerdà]] com a centre de proveïment al voltant de l'antic [[portal de Sant Antoni]], el primer mercat fora de les muralles concebut per abastir tota la ciutat. {{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-11-2013\|p=5}} El mercat es divideix en: Linha 54 ⟶ 53: Pel que fa a transport públic hi ha diverses parades d'autobusos a prop del mercat i una estació del [[metro de Barcelona]] de la [[línia 2 del metro de Barcelona\|L2]] anomenada [[estació de Sant Antoni\|Sant Antoni]]. == ~~L'edifici~~ Arquitectura== ▲[[fitxer:Mercat de Sant Antoni - tancant.jpg\|thumb\|esquerra\|Interior abans de la reforma]] Ocupa la totalitat d'una [[illa urbana\|illa]] de l'Eixample]] i es compon de quatre cossos formant una creu sobre les diagonals del quadrat de l'illa. Al centre de la creu, on s'uneixen les quatre naus, un element octogonal a manera de [[cimbori]] que sobresurt per sobre la teulada de les naus. Cal destacar, a l'interior, la riquesa espacial del cos central, autèntic nucli aglutinador de l'edifici. A la façana destaca l'element seriat d'il·luminació i la decoració dels frontons dels testers i el [[llanternó]]. Els quatre espais triangulars formats entre les naus i el perímetre del solar tenien funcions logístiques fins que va començar la remodelació. Tant aquests patis com les parades afegides a la franja perimetral sobre la vorera del carrer, deterioraven l'edifici i alteraven la imatge original. La seva composició volumètrica, la qualitat del disseny de l'estructura, els acabats i els elements decoratius la situen com el millor exemple d'arquitectura del ferro que hi ha a Barcelona. {{sfn\|Catàleg\|2010}}▼ ~~Cal destacar, a l'interior, la riquesa espacial del cos central, autèntic nucli aglutinador de l'edifici.~~ ▲A la façana destaca l'element seriat d'il·luminació i la decoració dels frontons dels testers i el [[llanternó]]. Els quatre espais triangulars formats entre les naus i el perímetre del solar tenien funcions logístiques fins que va començar la remodelació. Tant aquests patis com les parades afegides a la franja perimetral sobre la vorera del carrer, deterioraven l'edifici i alteraven la imatge original. La seva composició volumètrica, la qualitat del disseny de l'estructura, els acabats i els elements decoratius la situen com el millor exemple d'arquitectura del ferro que hi ha a Barcelona.{{sfn\|Catàleg\|2010}} [[fitxer:Balcells-MercatStAntoni_2218.JPG\|thumb\|esquerra\|Decoració de la parada de carn dissenyada per [[Eduard Maria Balcells\|Balcells]], actualment al [[MUHBA]] ]] Algunes de les parades tenien elements decoratius originals d'estil modernista, com és el cas de la parada de carn que va guanyar el [[concurs anual d'edificis artístics\|concurs anual de 1909]] i que havia estat dissenyat per [[Eduard Maria Balcells]]. Actualment es conserva al [[Museu d'Història de Barcelona]]. {{sfn\|Mackay\|1966\|p=43}} És el més gran de Barcelona, amb una superfície total de 12.100 m² i una superfície comercial de 5.214 m². Amb la reforma, es passarà pràcticament a 30.000 m² de superfície edificada, i a 15.000 m² de superfície comercial. Amb aquesta ampliació es podran incorporar les parades d'encants dins l'espai comercial. {{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-11-2013\|p=4}} == Remodelació del mercat == <!-- Si canvieu el títol d'aquest apartat, feu-ho ~~tbé~~també a l'enllaç del primer paràgraf --> [[File:Mercat Sant Antoni construccio llosa premsa AjBCN.jpg\|thumb\|250px\|Mercat suspès sobre les seves columnes mentre es construeix la llosa que l'ha de sostenir]] [[Fitxer:Mercat Sant Antoni construccio soterranis 3115.jpg\|thumb\|~~250px~~esquerra\|Espai soterrani de 160.000 m³ abans de començar a construir les plantes de pàrquing i serveis. Les grans columnes centrals son algunes de les que sostenen la llosa de formigó de 10.000 m² on s'assenta el mercat original. A dalt a la dreta s'observa el voladís construït per sostenir la [[via Augusta]] trobada.]] A l'edifici històric del Mercat de Sant Antoni, el més antic de Barcelona, es va començar una remodelació integral l'any 2007. El projecte de restauració del Mercat, així com els projectes dels mercats provisionals, són obra dels arquitectes Pere Joan Ravetllat, Carme Ribas i Olga Schmid, guanyadors del concurs d'arquitectes convocat per l'[[Ajuntament de Barcelona]] i l'Institut Municipal de Mercats. Després dels treballs preparatoris, el mercat va ser tancat al públic el 10 d'octubre del 2009 i durant les obres es va traslladar l'activitat dels paradistes a dues carpes temporals habilitades a la [[Ronda de Sant Antoni]], entre Comte d'Urgell i Casanova; una per al Mercat del Fresc i l'altra per al Mercat dels Encants. Per al [[Dominical de Sant Antoni\|Mercat Dominical]] es va habilitar una tercera carpa situada al carrer d'Urgell i només activa durant el cap de setmana, permetent el trànsit rodat els dies feiners. {{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-11-2013\|p=5}} La primera fase de prospeccions, enderroc de l'interior del Mercat i eliminació de totes les construccions perimetrals i adossades al recinte van acabar a finals de 2010. La segona fase de les obres va consistir en l'establiment d'una gran infraestructura que permetés la construcció de quatre plantes soterrades per sota de l'edifici original sense desmuntar-lo ni traslladar-lo. Constaven de la construcció d'una caixa perimetral amb murs de contenció per a protegir de moviments del subsòl els edificis del voltant, la construcció d'una llosa de formigó a nivell del rasant original sobre la qual descansa tot l'edifici modernista del mercat, que havia estat elevat i suspès mentre es construïa aquesta nova base sota seu. La llosa, de quasi 10.000 m² per 1,2 m de gruix, descansa sobre els murs perimetrals i sobre una dotzena de grans pilars de 16 metres d'alçada.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Castán\|nom=Patrícia \|títol=La gran llosa del mercat de Sant Antoni agafa cos\|publicació=El Periodico de Catalunya\|data=26-11-2013\|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/gran-llosa-mercat-sant-antoni-agafa-cos-2872589\|consulta=6 juny 2015}}</ref> Aquesta fase finalitzada a començaments de 2014, havia estat adjudicada per un import de 12,9 milions d’euros a una [[UTE]] formada per les empreses constructores [[Copcisa]], [[Scrinser]] i [[Sacyr]]. La següent fase va consistir a buidar 160.000 m³ de terra sota la llosa on construir les quatre plantes de soterrani dedicades a ampliació de zona comercial, àrea de logística, magatzems i zona de descàrrega de mercaderies i pàrquing per al públic. {{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-11-2013\|p=3}} Durant aquesta fase es van tractar les troballes arqueològiques que s'havien identificat durant les prospeccions del terreny, procedint a integrar-les dins l'espai, la qual cosa va comportar alteracions al projecte original i la pèrdua d'una part de l'espai comercial previst al primer soterrani. {{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-06-2014\|p=2}} == Restes arqueològiques == [[fitxer:Topogràfic Muralla baluard st Antoni 1848.jpg\|thumb\|Ubicació de la muralla a la zona del [[baluard de Sant Antoni]] sobre el plànol actual de la ciutat]] [[File:Restes arqueológiques del Baluard de Sant Antoni.jpg\|thumb\|esquerra\|Restes arqueològiques del [[Baluard de Sant Antoni]], sota el Mercat de Sant Antoni]] La intervenció al '''Mercat de Sant Antoni''' ha estat objecte de diverses fases d'intervenció arqueològica des de març de 2007. En aquests primers sondejos, quan el mercat encara estava en funcionament, es va localitzar el [[baluard de Sant Antoni]], cosa que ja s'havia identificat als estudis d'impacte. La seva conservació i integració ja es va preveure en el projecte de remodelació integral. Entre juliol i desembre de 2009, un cop el mercat va estar buit de parades, uns nous sondejos arqueològics van permetre localitzar altres trams del baluard i part del [[glacis (enginyeria militar)\|glacis]] del sistema defensiu. També es va localitzar un tram de la carretera de [[Madrid]], de la segona meitat del segle XIX. La següent intervenció, entre gener i març de 2011, es varen documentar estructures anteriors a la construcció del [[baluard de Sant Antoni]] i el seu sistema defensiu. {{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-06-2014\|p=11}} Entre agost i desembre de 2012 es va fer una nova intervenció amb l'objectiu d'excavar totes les restes arqueològiques que hi hagués fins a la cota inferior d'on havia d'estar la llosa del mercat. Al pati del [[carrer del Comte Borrell]] es va trobar una masia agrícola del segle XVI amb unes basses per l'aigua, un pou i una sínia. Havien estat enderrocades i amortitzades al segle XVII quan es va reforçar la muralla amb el baluard. {{sfn\|Ajuntament de Barcelona\|06-08-2012}} En una cota inferior sota aquesta masia, es va localitzar un tram de [[via romana]]. Mentre hi havia diferents trams de la llosa en construcció, es van intensificar els treballs arqueològics d'excavació de la via romana i les estructures funeràries associades, així com el buidatge del [[fossat]] que permetia veure l'extensió total del baluard i contraescarpa. {{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-06-2014\|p=3}} === Via Augusta i la centuriació de Bàrcino === [[fitxer:Mercat Sant Antoni Via Romana 3106.jpg\|thumb\|Via Augusta trobada al recinte del mercat]] La fundació de [[Bàrcino]] va coincidir amb la reforma viària del nord-est de la [[península ibèrica\|península]], moment en què es va construir l'eix costaner de la [[Via Augusta]]. Unia [[Roma]] amb [[Gades]] (Cadis), es bifurcà per connectar les ciutats litorals de [[Blandae]] (Blanes), [[Iluro]] (Mataró), [[Baetulo]] (Badalona) i [[Bàrcino]]. El recorregut de la via Augusta coincideix amb vies de comunicació modernes hereves seves, com l'N-340, i és molt difícil que s'hagi conservat la calçada original. La troballa es considera insòlita i s'ha conservat perquè una gran rierada, al voltant del segle II dC, va cobrir el camí i la necròpolis que hi havia a banda i banda. Després d'aquesta gran riada i destrucció, es va decidir fer el camí uns metres més al sud, i aquest fet va salvar la calçada original fins als nostres dies. {{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-06-2014\|p=4}} L'altre element que fa molt singular aquesta descoberta, ha estat poder localitzar un dels eixos de [[centuriació romana]] de l'[[ager]] de la colònia. [[August]] va fundar [[Bàrcino]], cap a l'any 10, però no només es construeix una ciutat, amb muralla i aqüeducte, sinó que es va estructurar tot el territori que l’envoltava amb el sistema de ''[[centuriatio]]'' o ''limitatio''. Una quadrícula va ordenar el territori, quadrícula que seguia la retícula urbana de la ciutat. S'ha documentat un mòdul bàsic de 15 x 20 [[actus]], amb una orientació condicionada pel relleu, cosa que també va afectar l'orientació de la colònia. Sovint les quadrícules eren una mera ordenació simbòlica, i per tant no sempre quedaven reflectides físicament, la qual cosa dóna un valor especial a aquest tipus de descobertes. {{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-06-2014\|p=6}} === Baluard de Sant Antoni === [[fitxer:Mercat Sant Antoni baluard-contraescarpa StAntoni 3132.jpg\|thumb\|~~250px~~esquerra\|Muralla i baluard Sant Antoni (esquerra) i la contraescarpa (dreta) descoberts durant les obres de remodelació del mercat el 2015]] [[fitxer:Mercat_Sant_Antoni_Baluard_Sant_Antoni_3118.jpg\|thumb\|Proa del baluard (2015)]] {{AP\|Baluard de Sant Antoni}} A mitjan segle XVII, dins del marc del [[Guerra franco-espanyola (1635-1659)\|conflicte amb França]] iniciat el 1635 i com a conseqüència de la [[Guerra dels Segadors]] (1640-1652), i motivat pels canvis en estratègia militar i armament, es continua amb les reformes del recinte emmurallat iniciades a principis de segle, principalment amb la construcció de nous baluards com el de Sant Antoni, a partir de l'any 1644, o el de [[baluard de Santa Madrona\|Santa Madrona]], el 1647. Durant la [[guerra dels catalans]] va patir atacs borbònics durant el mes de maig de 1714, tot i que l'entrada final de les tropes a la ciutat va ser a la [[batalla del Baluard de Santa Clara]], a l'altre costat de la ciutat.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Peñarroja\|nom=Jordi\|títol=Barcelona: sentir l'onze de setembre 1714-2014, Volum 1\|pàgines=p.128\|editorial=Llibres de l'Índex\|any=2007\|isbn=9788496563551\|url=https://books.google.es/books?ei=KLN0VY6xH4LlUprdgLAH&hl=ca&id=MkEsAQAAIAAJ&dq=%22baluard+de+Sant+Antoni%22+setge+de+1714&focus=searchwithinvolume&q=%22baluard+de+Sant+Antoni%22+\|consulta=7 juny 2015\|format=Volum 1}}</ref> Durant la [[guerra dels catalans]] va patir atacs borbònics durant el mes de maig de 1714, tot i que l'entrada final de les tropes a la ciutat va ser a la [[batalla del Baluard de Santa Clara]], a l'altre costat de la ciutat.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Peñarroja\|nom=Jordi\|títol=Barcelona: sentir l'onze de setembre 1714-2014, Volum 1\|pàgines=p.128\|editorial=Llibres de l'Índex\|any=2007\|isbn=9788496563551\|url=https://books.google.es/books?ei=KLN0VY6xH4LlUprdgLAH&hl=ca&id=MkEsAQAAIAAJ&dq=%22baluard+de+Sant+Antoni%22+setge+de+1714&focus=searchwithinvolume&q=%22baluard+de+Sant+Antoni%22+\|consulta=7 juny 2015\|format=Volum 1}}</ref> L'excavació del baluard va permetre obtenir bona part del seu sistema defensiu ([[fossat]], [[contraescarpa]], el camí cobert i el [[glacis (enginyeria militar)\|glacis]]), el qual s'ubicava davant del portal homònim. Les restes conservades del baluard, de planta pentagonal, i el mur fan 90 m de longitud, 2,10 m d'amplada conservada i 2,33 m d'alçada, i està bastit en [[carreu]]s de [[pedra de Montjuïc]], i un cos intern de pedra i [[morter de calç]]. La integració d'aquesta gran estructura dins el projecte permetrà la seva observació com a part de la nova construcció. Els més de 90 m de muralla i contraescarpa dibuixen el que va ser el fossat que ara serà un gran espai obert situat al primer soterrani enllaçant dos dels accessos al mercat. {{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-06-2014\|p=11}} Les restes conservades del baluard, de planta pentagonal, i el mur fan 90 m de longitud, 2,10 m d'amplada conservada i 2,33 m d'alçada, i està bastit en [[carreu]]s de [[pedra de Montjuïc]], i un cos intern de pedra i morter de calç. La integració d'aquesta gran estructura dins el projecte permetrà la seva observació com a part de la nova construcció. Els més de 90 m de muralla i contraescarpa dibuixen el que va ser el fossat que ara serà un gran espai obert situat al primer soterrani enllaçant dos dels accessos al mercat.{{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-06-2014\|p=11}} == Referències == {{referències\|2}} == Bibliografia == * {{citar ref \|cognom = Mackay\|nom =David \|enllaçautor=David Mackay\| article =Eduardo Balcells \|publicació =Cuadernos de Arquitectura\|llengua=castellà \|data =1966\|exemplar=63 \|pàgines = pàg. 46-60\|url = http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/viewFile/110040/163165\|consulta = 29 d'abril de 2012}} Linha 123 ⟶ 119: * {{ref-web\|cognom=Premsa Ajuntament de Barcelona\| url=http://premsa.bcn.cat/wp-content/uploads/2013/11/20131126-Dossier-de-premsa-Sant-Antoni.pdf \|consulta=5 juny 2015\|títol=Més enllà dels 125 anys \|obra=Dossier de Premsa\|editor=Ajuntament de Barcelona\|data=26-11-2013}} * {{ref-web\|cognom=Premsa Ajuntament de Barcelona\| url=http://premsa.bcn.cat/wp-content/uploads/2014/06/2014_06_26_Restes-arqueol%C3%B2giques-Mercat-de-Sant-Antoni.pdf\|consulta=5 juny 2015\|títol=Restes arqueològiques documentades al subsòl del Mercat de Sant Antoni\|obra=Dossier de Premsa\|editor=Ajuntament de Barcelona\|data=26-06-2014}} * [http://www.mercatsantantoni.com Mercat de Sant Antoni] {{Monuments de l'Eixample de Barcelona\|BCIL}} {{ORDENA:Mercat De Sant Antoni}}

Mercat de Sant Antoni: diferència entre les revisions