Palau Reial Major: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 35:
[[Jaume I]] va reunir les [[Corts Catalanes|Corts]] al Palau Reial Major el dia [[20 de desembre]] de [[1228]], i es va adreçar als assistents amb aquestes paraules:{{cita| On nós vos pregam molt carament (…) que ens donets consell e ajuda (…) en est viatge que volem fer sobre el regne de Mallorques e les altres illes que pertanyen a aquella.<ref>Jaume I: ''[[Llibre dels fets]]''</ref> |}}En aquestes Corts s'havia de pactar el concurs de cada estament en l'empresa de la [[conquesta de Mallorca]] i la repartició dels guanys.<ref>Mercè Aventín i Josep M. Salrach: ''Història medieval de Catalunya''. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 1998. ISBN 84-8256-631-8 </ref>
Cap a 1401 es té constància del projecte del rei [[Martí l'Humà]] per construir un nou Palau Reial a tocar de la Rambla, però no es va arribar a portar a terme i el rei va donar la pedra per a la construcció de l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu.]]<ref>L'àrea de la Santa Creu de Barcelona, centre sanitari de Barcelona durant cinc-cents anys</ref>
Als anys [[1461]] i [[1472]] va servir de capella ardent per a [[Carles de Viana]] i per al seu pare [[Joan el Gran|Joan II]].▼
▲Als anys [[1461]] i [[1472]] va servir de capella ardent per a [[Carles de Viana]] i per al seu pare [[Joan el Gran|Joan II]].[[Fitxer:Escales del Palau Reial.jpg|thumb|left|250px|Escales del Palau Reial Major, amb l'entrada al Saló del Tinell a l'esquerra i la porta de la capella de Santa Àgata a la dreta]]
A les escales d'entrada del Palau Reial Major, el [[7 de desembre]] de [[1492]], va patir un intent d'assassinat el rei [[Ferran el Catòlic]], per part de [[Joan de Canyamars|Joan Canyamars]]:{{cita|Joan Canyamars, pagès, bar<ref> Segons l'Alcover-Moll, ''bar'' indica que ha faltat a la promesa de fidelitat.</ref> e traïdor malvat, amb ànimo diabòlic, passat migjorn quasi un quart d'hora, eixint la Majestat del Senyor Rei del seu palau qui és en la plaça del Rei, en la sala del qual palau havia tenguda audiència, e essent davant la porta de l'església de dit Palau, donà a la dita majestat un colp en lo coll amb una espasa, del qual isqué sang.<ref> ''Manual de Novells Ardits'' (Dietari de l'Antic Consell Barceloní), vol III.</ref> |}}
Linha 43 ⟶ 44:
La tradició mantenia que en les mateixes escales d'entrada va tenir lloc la rebuda de [[Cristòfol Colom|Cristòfor Colom]], per part dels [[Reis Catòlics]], al retorn del seu primer viatge d'[[Amèrica]]. Avui ha quedat demostrat que aquesta rebuda va fer-se al refetor del [[Monestir de Sant Jeroni de la Murtra]], a [[Badalona]], on els reis s'havien retirat després de l'atemptat esmentat. Va ser dies després, quan es va fer la recepció oficial al Palau Reial.
La dissolució de l'aparell polític català arran de la [[Guerra de Successió Espanyola|victòria militar borbònica]] va fer que desapareguessin les dependències de l'administració reial i durant el [[1718]] el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va cedir el palau a les monges clarisses, el convent de les quals del barri de [[Barri de la Ribera|la Ribera]] s'enderrocà a causa de la construcció de la [[Ciutadella (arquitectura)|Ciutadella]].http://www.raco.cat/index.php/RevistaRAMC/article/viewFile/71953/91699
En l'actualitat el Saló del Tinell i la [[Capella de Santa Àgata]] formen part del [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona|Museu d'Història de la Ciutat]], mentre que el Verger és ocupat pel Museu Marés.
| |||