Occità alvernès: diferència entre les revisions

L''''alvernès''' (cultisme) (de cops ''auvernès'') o '''alvernyès''' (en [[occità]]: ''auvernhat'') és eluna dialectellengua occitàliterària parlatd'oc dinsparlada la major part deen l'[[Alvèrnia]] (llevat, vers [[OrlhacVelai]]), dinsen laGavadà majori parten deuna [[Velai]]franja (llevatde versvint [[Sinjau]])kilòmetres ide dinsllarg la meitatal sud dedel [[Borbonès]], tot elels departament de [[Puèg de Doma|Put de Doumo]], i una part del [[Cantal]], de l'[[Alt Léger]], d'[[Alièr]] i dequasi tota la Lozère [[Cruesa]]. És ununa parlarllengua nordgalo-occità,romana particularment evolucionatevolucionada sobre el pla fonètic dins les seves varietats del nord (el [[nord-alvernès]]); emperò l'alvernès té alhora recursos expressius molt conservadors en el lèxic i la morfosintaxi.

* [[Palatalització]] de les consonants davant ''i'' i ''u:'' ''libre'' [ljibrə] (llibre), ''nusnud'' [njy]. Aquesta palatalització varia segons els llocs.

* Palatalització dels grups ''ca'' i ''ga'' vers ''cha'' e ''ja/ia'': ''lolou jaujial chantachanto'' (per ''lo gal canta'') (el gall canta).

* Caiguda de les consonants finals : o ''z-a chantat'' amb la ''-t'' final muda.

* Ús de la z- eufònica davant vocal : ''z-aime taparlança de palòtspoumèls de nèu'' (m'agrada agafar boles de neu)