Llengües volta-congoleses: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infobox Language family |name = Llengües volta-congoleses |region= Àfrica subsahariana |familycolor= Nigerocongoleses |family = Llengües congoatl...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 20:
El [[mètode comparatiu|treball comparatiu]] realitzat per John M. Stewart en la dècada de 1960 i de 1970, van ajudar a establir la [[filogènesi|unitat filogenètica]] de les llengües volta-congoleses i van aportar llum a la seva estructura interna, però els resultats segueixen sense ser definitius.
Williamson i Blench (2000) van trobar que en molts casos és difícil precisar línies clares entre les diferents grups de llengües Volta-Congo i van suggerir que això podria indicar que es va donar una diversificació d'un [[continu
Altres branques de la família són les [[llengües kru]] i les [[llengües senufo]]. Les [[llengües bantus]] que són el grup millor conegut i particularment nombrós format per multitud de llengües és de fet un subgrup de les [[Llengües Benué-Congo]].
Línia 26:
Segons Williamson i Blench 2000,<ref>[http://homepages.fh-giessen.de/kausen/klassifikationen/Niger-Kongo.doc Ernst Kausen, Die Klassifikation der Niger-Kongo-Sprachen] (DOC) Klassifikation sämtlicher Niger-Kongo-Sprachen nach Williamson-Blench 2000 mit Sprecherzahlen aus Ethnologue 2005.</ref> es divideix en les següents branques:
* '''Volta-Congo'''
** '''Volta-Congo septentrional''' (també anomenat '''Volga-Congo occidental'''): 30 milions de parlants en l'Àfrica centro-occidental (que inclou les subfamílies [[Llengües kru|kru]], [[Llengües gur|gur]], [[Llengües senufo|senufo]])
** '''[[llengües Benue-Kwa|Volta-Congo meridional]]''' (també anomenat '''Volga-Congo oriental''' o '''Benue-kwa'''): 290 milions en l'Àfrica central, oriental i meridional (que inclou les subfamílies [[Llengües kwa|kwa]], [[llengües Volta-Níger|Volta-Níger]], [[llengües Benué-Congo|Benué-Congo]]).
Segons Bendor-Samuel 1989,<ref>Bendor-Samuel, John (ed.) 1989 – The Niger-Congo languages. University Press of America, Lanham.</ref> les relacions entre grups és la següent:
Línia 54:
|2= [[Llengües bantoides|Bantoide]]-[[Llengües del riu Cross|Cross]]}}
}} }} }} }}
Alguns autors com Victor Manfredi consideren que la divisió kwa ha de ser revisada i proposen dividir el grup kwa en dos grups, una més relacionada amb el que actualment es diu Benue-Congo (denominat BK-1) i una altra part més relacionada amb les [[llengües gbe]] (BK-2), aquest segon grup estaria caracteritzat per algunes innovacions comunes.<ref>[http://people.bu.edu/manfredi/LegonJohnStewart.pdf BK1 alias ‘Proto-Potou-Akanic-Bantu’— a study of diachronic syntax]</ref>
== Descripció lingüística ==
Els sistemes vocàlics de les llengües Volta-Congo han estat objecte d'un gran debat en [[lingüística històrica]].
=== Fonologia ===
Casali (1995) defensa la hipòtesi que el proto-Volta-Congo hauria tingut nou o deu vocals i un sistema de [[sinarmonia vocàlica]] i que posteriorment aquest inventari s'hauria reduït a un sistema de set vocals en moltes llengües Volta-Congo. Les llengües de les muntanyes de Togo i Ghana són exemples on encara estan presents sistemes de nou o deu vocals. D'altra banda Stewart (2002) reconstrueix 7 vocals orals i 7 vocals nasals pel proto-Volta-Congo meridional (o més estrictament una aproximació al mateix basat en correspondències entre el proto-potou-akan i el proto-bantu):
:{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" | '''orals'''
! colspan="3" | '''[[nasalització|nasals]]'''
|-align="center"
! [[vocal anterior|anterior]]
! [[vocal central|central]]
! [[vocal posterior|posterior]]
! [[vocal anterior|anterior]]
! [[vocal central|central]]
! [[vocal posterior|posterior]]
|-align="center"
! '''[[vocal tancada|Tancades]]'''
| style="font-size:larger;" |{{IPA|i}}
|
| style="font-size:larger;" |{{IPA|u}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ĩ}}
|
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ũ}}
|-align="center"
! '''[[vocal semitancada|semitancades]]'''
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ɪ}}
|
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ʊ}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ɪ̃}}
|
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ʊ̃}}
|-align="center"
! '''[[vocal oberta|Obertes]]'''
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ɛ}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|a}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ɔ}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ɛ̃}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ã}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ɔ̃}}
|}
No existeix una reconstrucció completa del proto-Volta-Congo que empri totes les llengües de la família, encara que existeix una aproximació raonable de J. M. Stewart al proto-Benue-Kwa (Volta-Congo meridional) feta comparant solament el proto-potou-akan i el proto-bantu. D'acord amb aquesta reconstrucció tota consonant té dues formes en distribució complementària: grau no mutat / grau mutat. En el grau mutat una consonant generalment és una al·lòfona no nasal (encara que les no mutades aproximants són nasalitzades), mentre que el grau mutat la consonant té un al·lòfona prenasalitzada o nasal. Les arrels tenen la forma usual C<sub>1</sub>V<sub>1</sub>(C<sub>2</sub>V<sub>2</sub>), l'inventari reconstruït per les consonants que apareixen en primer lloc (C<sub>1</sub>) és:<ref>J. M. Stewart, 2002, p. 207-209</ref>
:{| class="wikitable" style="text-align:center;"
|-
! colspan="2"|
! [[consonant bilabial|bilabial]]
! [[consonant alveolar|alveolar]]
! [[consonant palatal|palatal]]
! [[consonant velar|velar]]
! [[consonant uvular|labiovelar]]
|-
! rowspan="2"| [[Oclusiva]]
! <small>[[consonant sorda|sorda]]</small>
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*p / <sup>m</sup>p}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*t / <sup>n</sup>t}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*c / <sup>ɲ</sup>c}}
|
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*kʷ / <sup>ŋ</sup>kʷ}}
|-
! <small>[[consonant sonora|sonora]]</small>
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*b / <sup>m</sup>b}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*d / <sup>n</sup>d}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*ɟ / <sup>ɲ</sup>ɟ}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*g / <sup>ŋ</sup>g}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*gʷ / <sup>ŋ</sup>gʷ}}
|-
! rowspan="2"| [[consonant implosiva|Implosiva]]
! <small>[[consonant sorda|sorda]]</small>
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*ƥ / <sup>m</sup>ƥ}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*ƭ / <sup>n</sup>ƭ}}
|
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*ƙ / <sup>ŋ</sup>ƙ }}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*ƙʷ / <sup>ŋ</sup>ƙʷ}}
|-
! <small>[[consonant sonora|sonora]]</small>
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*ɓ / m}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*ɗ / n}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*ʄ / ɲ}}
|
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*ɠʷ / ŋʷ}}
|-
! colspan="2"| [[aproximant]]
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*ʋ̃ / m}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*l̃ / n}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*y / ɲ}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*ɰ̃ / ŋ}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*w̃ / ŋʷ}}
|-
! colspan="2"| [[consonant nasal|nasal]]
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*m / m}}
| style="font-size:larger;" |{{IPA|*n / n}}
|
|
|
|}
Per a cada parell de fonemes de la taula el primer és l'al·lòfon que apareix davant vocal no nasal (grau no mutat) i el segon el que apareix davant vocal nasal (grau mutat). En aquest sistema destaca l'absència d'africades o fricatives, una característica també present en proto-bantu i en proto-potou-akan.
=== Comparació lèxica ===
Els [[Numeral (lingüística)|numerals]] reconstruïts per a diferents grups de llengües Volta-Congo són:
:{|class=wikitable style=text-align:center;
|-
! rowspan=2|<small>GLOSA</small>
! colspan=3| Volta-Congo<br> septentrional
! colspan=1| Volta-Congo<br> meridional
|-
! [[Llengües kru#Comparació lèxica|<small>PROTO-<br>KRU</small>]]
! [[Llengües senufo#Comparació lèxica|<small>PROTO-<br>SENUFO</small>]]
! [[Llengües gur#Comparació lèxica|<small>PROTO-<br>GUR</small>]]
! [[Llengües Benué-kwa#Comparació lèxica|<small>PROTO-<br>BENUE-KWA</small>]]
|-
| '1' || *ɓlo<br>*doː || *niŋgb͡ĩ || *dig- /<br>*-dum || *-ɗĩ /<br>*-kp͡a
|-
| '2' || *sɔ̃ː- || *sɔ̃ːni || *lia /<br> *-ɲo || *-badi
|-
| '3' || *tãːr || *tãːri || *tãːri || *-tãri
|-
| '4' || *ɲiyɛ̃̀hɛ || *ti-cɛːre || *naːsi || *-nai
|-
| '5' || ? || *kankuro || *nom || *ton-
|-
| '6' || *5+1 || *kogo-ni || *-lo-du ||
|-
| '7' || *5+2 || *5+2 || *-lo-pɛ ||
|-
| '8' || *5+3 || *5+3 || *-lo-tãːri ||
|-
| '9' || *5+4 || *5+4 || *10-1 ||
|-
| '10' || *kʊɡb͡a<br>*pu || *kɛ || *pi- || *-wo-
|}
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* Casali, Roderic F. (1995) 'On the Reduction of Vowel Systems in Volta-Congo', ''African Languages and Cultures'', 8, 2, Dec, 109–121.
* Stewart, John M. (1976) ''Towards Volta-Congo reconstruction: a comparative study of some languages of Black-Africa''. (Inaugural speech, Leiden University) Leiden: Universitaire Pers Leiden.
* Stewart, John M. (1985) 'Nasality patterns in the Volta-Congo foot.' Paper presented at the Colloquium on African Linguistics, Leiden, Sept. 1985.
* Williamson, Kay & Blench, Roger (2000) 'Niger-Congo', in Heine, Bernd and Nurse, Derek (eds) ''African Languages — An Introduction.'' Cambridge: Cambridge University press, pp. 11–42.
[[Categoria:Llengües d'Àfrica]]
| |||