Pere Serafí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 11:
Pel que fa a la seva obra, tenim tota una col·lecció de poemes. El [[1560]] col·labora amb un sonet a l'edició de l'obra d'[[Ausiàs March]] i, cinc anys més tard, publica ''Dos llibres'', conjunt de 170 poemes distribuïts en dues parts, una de profana i una altra d'espiritual. El fet que emmalaltís va impedir que edités la seva obra castellana, que hauria comprès una "art poètica" adreçada al rei.
 
En les seves obres, utilitza formes poètiques pròpies del Renaixement. És autor de sonets, madrigals, octaves rimades, epístoles, emblemes (comentaris de dibuixos), cançons i poemes. Serafí és un poeta sobre el patiment amorós en la línia [[Petrarca|petrarquista]]. De fet, en el sonet 34 (que justifica el títol del llibre de poemes) del seu recull de "poemes cathalanscatalans" fa una valoració renaixentista dels grans poetes de l'Antiguitat, al costat d'altres en llengua vulgar. Pel que fa als primers parla d'[[Homer]], [[Virgili]] i [[Ovidi]]. Pel que fa al segons, de Petrarca, [[Dant]] i [[Ausiàs March]].
 
Els romàntics catalans de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] el van valorar, desmentint el tòpic de la literatura moderna com a mal vista. I el compositor [[Pere Albert Vila]] li musicà el poema, ''Cançó d’un desesperat d'amor''.