|
[[Fitxer:SAM_PC_1_-_Tally_sticks_1_-_Overview.jpg|thumb|Fitxes usades antigament per portar els comptes, fetes en fusta, que es conserven al Museu Alpí suís. Elements similars poden haver estat utilitzats en sistemes econòmics basats en el deute que eren anteriors a l'ús de monedes.]]
'''Les teories de crèdit monetari''' (també conegudes com a '''teories del deute''') versen sobre la relació entre el [[crèdit]] i el [[Diner|diner.]]. L'economista Alfred Mitchell-Innes, emfasitzava d'alguna forma que [[Diner|diners]] i deute/crèdit són la mateixa cosa, encara que observats de punts de vista diferents.<ref>''What is money?'' (1913)</ref> La teoria afirma que la naturalesa essencial del diner és el crèdit (deute), com a mínim en períodes on el diner no té el suport d'un bé com és l'or. Dues tendències típiques de pensament dins d'aquestes teories són la idea que el diner és originat com a unitat de compte pel deute, i la idea que creació de diner implica la creació simultània de deute. Alguns proponents de teories del crèdit del diner argumenten que és millor entendre el diner com deute fins i tot en els sistemes que tracten els [[Diner mercaderia|diners com una mercaderia-article.]] Altres són de l'opinió que el diner s'equipara a crèdit només en un sistema basat en [[Valor fiduciari|fiat diners]], on argumenten que totes les formes de diner poden ser considerades com formes de crèdit, incloent-hi els diners en efectiu.
La primera "Teoria del crèdit monetari" formal va aparèixer al segle XIX. L'antropòleg [[David Graeber]] ha argumentat que durant la major part de la Història, el diner ha estat àmpliament entès com essent la representació del deute, encara que Graeber admet que anteriorment a l'era moderna hi ha hagut diversos períodes amb altres teories com la que diu que el valor del diner deriva del seu poder per l'adquisició d'articles.
== Tendències ==
Segons [[Joseph Schumpeter]], el primer defensor que es coneix d'una teoria de crèdit monetari va ser el conegut filòsof [[Plató|Plató.]]. Schumpeter descriu el [[Bimetal·lisme|Metal·lisme]] (la riquesa ve determinada per l'acumulació de metalls preciosos) com la segona de les "dues teories fonamentals del diner", afegint que el primer defensor del metal·lisme va ser [[Aristòtil|Aristòtil.]].<ref>Graeco-Roman Economics, 'History of Economic Analysis'', [[Joseph Schumpeter]], (1954)''</ref><ref><cite class="citation web">Anitra Nelson. </cite></ref> El pensador modern que primer va formular una teoria de crèdit monetari va ser Henry Dunning Macleod, amb els seus treballs al segle XIX, especialment amb la seva obra "La Teoria del Crèdit" (1889).
Els treballs de Macleod varen ser desenvolupats per Alfred Mitchell-Innes en els seus articles ''What is Money? (Què és el diner?)'' (1913) i ''The Credit Theory of Money (La Teoria del Crèdit del Diner)'' (1914), on va argumentar contra la visió llavors convencional dels diners que sorgeixen com a mitjans per millorar la pràctica de permuta.<ref>''The Banking Law Journal'', (2004)</ref> En aquest punt de vista, el comerç i els [[Impost|impostos]] van crear obligacions entre parts que eren formes de [[crèdit]] i deute. Dispositius com els [[Pal de recompte|pals de compte]] van ser usats per registrar aquestes obligacions i llavors esdevenien instruments negociables que així podien funcionar com diner. Tal com Innes ho descriu al seu article de 1914:
Les teories del deute de diner entren en una categoria més ampla que suposa que la creació monetària és endògena.<ref name="Wray"><cite class="citation book">Randy Wray, ed. (2004)</cite></ref>
Històricament, les teories del deute de diner accepten que, en el seu origen, els diner és un instrument en [[Poder de l'Estat|poder de l'Estat]] i s'oposen al concepte que el diner es basa en el poder de compra de béns.<ref>Schumpeter's ''History of Economic Analysis''</ref> Això en gran part és cert en l'actualitat, especialment en les opinions generalment d'aquells que són a l'esquerra de l'espectre polític. Contràriament, en les doctrines amb perspectiva lliberalista conservadora, sostingudes des de finals del segle XX i al XXI, les teories del deute són sovint compatibles amb la teoria de quantitat de diners i amb el [[Bimetal·lisme|metal·lisme]] (el valor del diner es basa en lingots de metall preciós), com a mínim quan el metal·lisme és acceptat en termes generals.<ref name="Wray"><cite class="citation book">Randy Wray, ed. (2004)</cite></ref><ref name="Graeber"><cite class="citation" id="CITEREFDavid_Graeber2011">David Graeber (2011), ''Debt: The First 5000 Years'', [[ISBN]] 978-1-61219-181-2</cite><cite class="citation" id="CITEREFDavid_Graeber2011"></cite><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fen.wikipedia.org%3ACredit+theory+of+money&rft.atitle=passim%2C+see+esp+Chpt+2%3A+The+Myth+of+Barter&rft.au=David+Graeber&rft.btitle=Debt%3A+The+First+5000+Years&rft.date=2011&rft.genre=bookitem&rft.isbn=978-1-61219-181-2&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook"> </span></ref><ref name="Promises"><cite class="citation book">Philip Coggan (2011). </cite></ref><ref name="CvM"><cite class="citation book">Stephanie A. Bell and Edward J. Nell, ed. (2003). </cite></ref>
== Referències ==
|
