Falta (psicoanàlisi): diferència entre les revisions

"'''Falta'''" (en Francèsfrancès, ''manque'') és un concepte de la teoria [[Psicoanàlisi|psicoanalítica]] de [[Jacques Lacan]] referit a diferents dimensions de la relació del subjecte amb el [[Desig|desig.]]. En el seu seminari VIII ''LiLe transfert'' (1960-61), Lacan estableix que la falta és el que ocasiona el sorgiment del desig. No obstant això, "falta" en primera instància, designava la falta en l'ésser: el que es desitja és l'ésser mateix. "La falta és la falta del ser pròpiament parlant. No és la falta d'això o allò [...]" (seminari "El jo en la teoria de Freud"). En "L'adreça de la cura i els principis del seu poder" (''Écrits''), l'autor argüeix que el desig és la [[metonímia]] de la falta de ser (''manque à être''): la falta de ser del subjecte està en el nucli de l'experiència analítica i el camp mateix en què la passió del [[Neurosi|neuròtic]] es desplega. En "Comentaris guia sobre la sexualitat femenina", Lacan contrasta la falta de ser, relacionada amb el desig, amb la falta de tenir (''manque à avoir''), la qual es relaciona amb la demanda.

En el seu seminari ''La relation d'objet'', Lacan distingeix entre ''tres tipus de falta'', segons la naturalesa del que manca. La primera és la [[castració]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|simbòlica]] i el seu objecte relacionat és el [[fal·lus]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|imaginari.]] La segona és la [[frustració]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|imaginària]] i el seu objecte relacionat és el pit [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|real]], subjectivament valorat. El tercer tipus de falta és la [[Privación|privació]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|real]] i el seu objecte relacionat és el [[fal·lus]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|simbòlic.]] Els tres agents corresponents són el [[pare]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|real]], la mare [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|simbòlica]] i el [[pare]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|imaginari.]] D'aquestes varietats de falta, la [[castració]] simbòlica és la més important per a la cura, per tractar-se, en la teoria lacaniana, de la falta constitutiva, fundacional del subjecte.

| align="center" | [[Privación|Privació]] [[El Real, el Simbòlic i l'Imaginari|real]]

És en ''La relation d'objet'' que Lacan introdueix el símbol algebraic de l'"[[Altrealtre barrat]]", i la falta ve a designar la falta del [[significant]] en l'altre. No importa quants significants s'agreguin a la [[Cadena significante|cadena significant]], la cadena estarà sempre incompleta, doncs és mancada del significant que ho podria completar. El significant faltant és, llavors, constitutiu del subjecte.