Tiberi Semproni Grac: diferència entre les revisions

Va ser patent l'oposició de l'aristocràcia al repartiment de terres. Els rics posseïdors de terres no volien cedir part de les seves propietats als Proletarii, però la raó principal de l'oposició consistia que moltes terres que inicialment eren de l'Estat, amb el temps s'havien transmès onerosament (és a dir s'havien venut a canvi de diners) i els seus posseïdors actuals tenien títols que no sempre eren títols d'ocupació (si bé en el dret romà la propietat de l'Estat no prescrivia mai i menys per l'existència de títols injustos). Altres causes d'oposició era l'exclusió del repartiment de qui no tenia la ciutadania, el que entressin en el repartiment terres de les ciutats aliades, i l'oposició no sol dels grans posseïdors romans sinó també dels propietaris locals mitjans. D'altra banda les Assemblees no podien cobrir un acte il·legal com la destitució d'un tribú, eliminant el seu dret de veto. A les assemblees per tribus i assemblees per centúries concorrien pocs ciutadans, que en realitat solien votar qualsevol cosa que els fora presentada pel magistrat convocant (en les assemblees per cúries, trenta [[líctor]]s representaven al poble i votaven també qualsevol cosa que els fora proposta, és a dir que es limitaven a assentir les propostes del convocant). Al comicis els anaven suplantant els ''contiones'' o ''concilii'' (el ''contio'' o ''concilium'' consistia que un magistrat convocava al poble i li donava a conèixer la Llei que havia de presentar-se a futurs comicis, i leli demanava el seu suport; en el consell votaven tots els assistents, dels quals molts no eren ciutadans romans, i havia fins i tot estrangers de països llunyans i esclaus; encara que no eren decisoris van acabar sobreposant-se al Comicis i prenent decisions). La llei de repartiment de terres o llei Semprònia va seguir en vigor i va permetre que la petita propietat camperola es recuperés a Itàlia i que augmentés la població capaç de servir a l'exèrcit. Però el repartiment es va estendre a terrenys del ''ager publicus'' que havien estat cedits a ciutats aliades i a porcions que detentaban ciutadans llatins. El [[129 aC]] es va treure als triumvirs el seu poder decisori en els litigis greus, atribuint-se als cònsols. Des d'aleshores les funcions dels triumvirs van decaure i el repartiment efectiu es va paralitzar.

[[Categoria:TribúsTribuns de la plebs]]